dijous, 30 d’agost de 2012

El Titanic fondeja a Llorenç del Penedès

Opinió 


Article escrit per Joaquim Sicart.


Enguany se celebra l’efemèride d’una de les tragèdies marítimes més recordades al llarg del temps: el naufragi del Titanic, una història que ha omplert milers de pàgines i de la qual enguany se n’ha fet més ressò que mai. Han estat múltiples els actes que s’han celebrat arreu del món per recordar aquella tragèdia i homenetjar-ne les seves víctimes. Una tragèdia que, com totes, ens fa despertar d’una realitat que crèiem segura, veritable i imperturbable per fer-nos tocar de peus a terra, i ens fa adonar que sempre hi ha coses que cal revisar o canviar per evitar que fets semblants es puguin tornar a repetir. La Història ens alliçona constantment, i escoltar-la i entendre-la és la clau per evitar tornar a entrebancar-se amb la mateixa pedra.



Això és el que aquests dies està tenint lloc a Llorenç del Penedès (Baix Penedès), on Joaquim Sicart, un jove emprenedor de 23 anys ha organitzat una exposició dedicada al famós transatlàntic i els seus passatgers, on s’explica amb luxe de detall tots els fets que varen provocar que es desencadenés una tragèdia de gran magnitud en una època on semblava que l’home tingués un complet domini sobre les forçes de la naturalesa.
El cert és que el títol donat a la mostra no podria ser més revelador. “Retorn al Titanic” esdevé una mostra en la que des del primer moment en què l’espectador hi posa els peus, experimenta un viatge en el temps per situar-lo cent anys enrere en tots els contextos possibles. I això és gràcies a una curada ambientació, aconseguida a través d’una multitud de detalls que, ben conjugats, el transporten a l’any 1912.
Aquest any han sortit a la llum desenes d’històries i versions d’aquest famós naufragi que s’han sumat a la popular llegenda que tots coneixem, però si per alguna cosa destaca aquesta exposició és per l’acurada documentació i el treball de recerca realitzat per l’autor, aficionat al vaixell des dels nou anys i mig, i amb més de mitja vida intentant separar realitat de ficció. “Retorn al Titanic” explica una història completament transparent de tot allò que tan sols feia que inflar-la amb falsos mites i llegendes urbanes. La veritat mai havia tornat a estar tan a prop de la superfície com ara. Però el punt que acaba de donar personalitat a aquesta exposició el trobem en la seva vessant artística. Joaquim Sicart porta més de sis anys formant-se professionalment en aquest àmbit, així que tampoc podia faltar aquesta important aportació al projecte. La mostra recull des de fotografies, disseny gràfic, pintura, escultura, escenografia i obra audiovisual. Tot plegat fa de “Retorn al Titanic” una exposició d’allò més visual i entretinguda, plena de recreacions artístiques d’objectes, estances, vestuari i parts del transatlàntic, que aconsegueixen realment que l’espectador es senti completament dins del ‘vaixell dels somnis’.
L’exposició consta d’un eix cronològic com a fil conductor, a partir del qual es desprèn tota la història: des del moment de la concepció del Titanic fins a l’actualitat, i a través del qual se’ns dónen a conèixer aquelles petites històries que conformen la pròpia història del vaixell. Destaca especialment el reconeixement que l’autor ha volgut donar als quatre passatgers catalans que hi varen viatjar. Ells eren Julià Padró, Emili Pallàs i Florentina i Asunció Duràn. Segons comenta Joaquim Sicart, la seva és “una història que realment ens ha passat desapercebuda i que ens afecta de bastant a prop”. Aquesta ha estat l’ocasió per treure-la a la llum, i durant la visita a l’exposició es pot seguir el relat d’aquests quatre compatriotes en la que va ser l’aventura de les seves vides.


Catalanitat L’exposició dedica una atenció especial als quatre passatgers catalans del Titanic



La inauguració
El passat dia 8 d’agost va ser quan es va inaugurar l’exhibició, donant el tret d’inici de la Festa Major de la localitat, acabant per ser un dels actes que més han marcat la història cultural del poble i en el que hi ha col·laborat i participat més gent –més de 200 persones–. En el seu desig d’apropar la història del Titanic a tot el poble, Joaquim Sicart ha elaborat una àmplia xarxa de col·laboracions amb tota la seva gent, que ha prestat la seva ajuda de manera entregada i voluntària.
A les 20h del dia 8 d’agost, l’alcalde de Llorenç del Penedès, Salvador Sonet Mestre, acompanyat per l’autor del projecte, donaven la benvinguda al prop del miler d’espectadors que es varen aplegar als voltants dels Jardins d’Oriol Martorell per presenciar la cerimònia. Tan sols 300 persones es varen poder asseure en les cadires que s’havien preparat per a l’ocasió; la resta va haver de presenciar l’acte drets o asseguts pel terra dels voltants. Però no només hi havia llorençencs entre el públic assistent, sinó també gent dels pobles veïns i rodalies que tenien ganes de veure què passaria a Llorenç del Penedès en breus instants. Entre aquesta multitud, una persona especial: en Gerard Pallàs, nét d’Emili Pallàs (supervivent català del Titanic), que tampoc es va voler perdre la cerimònia que inaugurava una exposició dedicada al seu avi i als seus companys de viatge, que va acudir a la vil·la expressament des de Lleida acompanyat de la seva muller.


Xifres Més de 1.000 persones van visitar l’exposició durant els cinc primers dies


Davant la gran resposta de visitants, i un cop acabats els parlaments per part de l’alcalde i de Joaquim, els encarregats d’encetar l’acte foren la Coral Harmonia de Llorenç. Un total de 50 cantaires dirigits per l’Imma Vinyes van interpretar i estrenar per primera vegada la versió coral i en català del tema principal de la pel·lícula de James Cameron, titulat “El meu cor segueix navegant”. Tot seguit aparegueren un total de 16 figurants, tots ells vestits i complementats com fa 100 anys, interpretant rols de les diferents classes socials que existien a bord del Titanic. Va ser llavors quan tant passatgers de classe alta com de classe baixa interpretaren quatre tipus de balls i danses que estaven de moda en aquella època i que, a més a més, es ballaren a bord del vaixell. Com a cloenda de l’acte, la solista Maria Guxens, acompanyada pel piano i el violí, interpretà l’himne religiós “Nearer My God to Thee” que segons testimonis fou l’últim que interpretà l’orquestra del Titanic mentre aquest s’enfonsava. Sens dubte va ser una excel·lent representació que culminà en un evocador aplaudiment i un bis del tema interpretat per la Coral Harmonia.
El gran volum de gent que hi va haver el dia 8 reflexa el fruit d’un treball dut a terme amb il·lusió i esforç durant més d’un any. La xifra de visites ho avala, i només entre el dia 9 i 13 d’agost ja han visitat la mostra més de 1.100 persones. Sorprèn que un projecte d’aquestes característiques el puguem trobar tan a prop de casa, de manera gratuïta i en un context com aquest, i no en una gran ciutat com estem acostumats. El Titanic seguirà fondejat a la Casa de Cultura de Llorenç fins el 16 de setembre d’aquest 2012 per després llevar àncores. Us convidem a tots a emprendre aquest viatge!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada