dilluns, 27 d’agost de 2012

Gerard Pallàs: “El meu avi va ser rebut com un heroi”

Opinió 



Potser pel nom no el coneixereu, però Gerard Pallàs és el nét d’Emili Pallàs, un dels quatre catalans que van sobreviure a la tragèdia del Titanic l’any 1912. Aprofitant el centenari de l’esdeveniment, Adria’s News es troba amb ell a Llorenç del Penedès, on Pallàs va ser el convidat honorífic de la inauguració de l’elaborada exposició que ha organitzat Joaquim Sicart sobre el més famós dels naufragis. Gerard Pallàs ens parla la història del seu avi, explicant-nos com va viure el moment de l’accident i comparteix la seva opinió sobre les adaptacions fílmiques del desafortunat succés.




Què li ha semblat l’exposició del Titanic de Llorenç del Penedès?
Molt bé. Certament està molt bé. És fidedigna als fets i porta molta feina al darrere. El Quim s’ho ha currat molt.
El seu avi va morir abans que vostè nasqués. Qui li va explicar la història de la seva aventura al Titanic?
La història me la van explicar entre la meva àvia i el meu pare, però clar, m’explicaven el que havien sabut per l’avi, que no era precisament molt parlador. És a dir, no m’ho explicaven tan fil per randa, no deien: “Va fer això i va fer allò”. El meu avi quan va tornar, que ja s’havia acabat tot va dir: “Com menys me’n parleu, del Titanic, millor”.
Com va fer cap al Titanic, el seu avi?
Bé, el meu avi i el seu amic Julià Padró, de Lliçà de Munt, volien fer una bogeria de joventut. El Padró li va dir al meu avi: “Tal dia surt el Titanic. Podríem anar a fer les Amèriques i quedar-nos a Cuba”. I sí, sí, es van decidir, s’ho van preparar un any abans i van embarcar al Titanic.
En quina classe van anar?
En segona classe.
I com es va salvar el seu avi?
El que sé, ho sé per part de pare. El cas és que dins l’aglomeració que hi havia de gent, corrent cap als bots salvavides, resulta que hi havia una petita barqueta que estava baixant i estava mig buida. El Padró va dir al meu avi: “Si tu i jo no fem res no entrarem a cap bot”. I es veu que el Padró va baixar per les cordes del vaixell cap a la barca. El meu avi es veu que en un principi no es va moure, però el Padró li va dir que es llancés i així ho va fer el meu avi. Desgraciadament va caure malament, es va fer molt de mal a la cama i es va quedar mig inconscient, però va caure dins el bot. Allà el van amagar sota les fustes i es va salvar. Si arriba a caure a l’aigua...
Van tenir sort, ja que el Padró també es va salvar...
Sí, ell, el meu avi i les dues noies.
Es coneixien d’abans amb les dones?
Sí que es coneixien, tot i que elles eren més amigues del Padró.
I finalment van anar a Cuba?
El Padró sí que va anar a Cuba amb les dues noies. Però el meu avi no. Ell ja en tenia prou de tot plegat i es va estar en un hospital de Nova York fins que li van pagar el viatge de tornada amb una indemnització.
I com van rebre el seu avi aquí, a Catalunya?
Amb moltes exclamacions! Era molt cèlebre i va ser rebut com un heroi. Amb la indemnització que li van donar i els diners que tenia va muntar un forn a Barcelona, al carrer Consell de Cent.
S’ha donat prou importància al fenomen del Titanic?
Depèn. Si et bases només amb els fets reals del que és el Titanic, jo crec que la informació del que s’ha publicat, vist i sentit és bastant normal. El que passa és que potser se n’ha fet un gra massa amb les pel·lícules de Hollywood. Però pel demès tot bé.
Per tant, entenc que no li va agradar la pel·lícula de James Cameron?
Bé, a mi m’agrada més la pel·lícula del Titanic antiga, la que és en blanc i negre: A Night to Remeber (Roy Ward Baker, 1958), que vaig veure quan tenia uns 16 anys amb el meu pare. Aquella sí que està bé, perquè és el Titanic i és més realista pel que fa als fets.
I la de Cameron?
Home, té tota la parafernàlia que tu vols. Sí que hi ha fets correctes, en teoria documentats, però afegeix moltes pinzellades pròpies per fer de la pel·lícula un èxit comercial.
Com l’ha afectat ser el nét d’un dels quatre catalans supervivents del Titanic?
Gens. El cert és que no m’ha afectat gens. L’únic període que he tingut més o menys alterat va ser la setmana justa del centenari. A part d’això, res més. A casa s’ha viscut tot amb molta normalitat i si alguna vegada es parlava del Titanic era perquè algú t’ho demanava.

6 comentaris:

  1. Enhorabona per l'entrevista! Molt interessant, ben reactada i entretingudíssima! Quina il·lusió!! Moltes gràcies Adrià!!

    Quim

    ResponElimina
  2. Enhorabona i salutacions des de Lleida. El 8 d'Agost va ser un gran dia pel Quim i pèr Llorenç. I.....per que no, també va ser un gran dia per una nova resurreció del Titanic.
    Gràcies Adrià i MOLTES GRÀCIES JOAQUIM.
    Begoña .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per comentar, Begoña. M'alegro molt que hagis gaudit l'entrevista i sí, el Quim va fer una feina magnífica. Fins aviat!

      Elimina
  3. ei! molt bona la entrevista!! Estem fent un treball de recerca i ens encantaria poder contactar amb aquest home, com t'ho vas fer? gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig coneixer a un esdeveniment public que va tenir lloc a Llorenc del Penedes. Perdo per les faltes pero estic en teclat america!

      Elimina