divendres, 17 d’agost de 2012

Servando Carballar: “Tinc uns 2.000 jocs a casa”

Opinió 


Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí. Traducció de M. Teresa Chaparro.

Servando Carballar és el propietari de les botigues Generación X, temples per al fandom del còmic, la fantasia i els jocs de rol. Ara la franquícia ja té 16 botigues obertes, la majoria a la Comunitat de Madrid, on els aficionats poden anar i “practicar l’esport de jugar”, en paraules del mateix Carballar. A més a més, va ser precisament ell qui va portar a Espanya el concepte de ‘botiga on es pot jugar in situ’. Adria’s News parla amb aquesta eminència del sector dels jocs de rol en el marc del festival Celsius 232 d’Avilés.  


Eres molt jugador?
Sí, molt jugador. M'encantaven els jocs de taula tradicionals però molt ràpidament vaig conèixer el que eren els jocs de miniatures de plom, com les Batalles Napoleòniques. El fill d'un amic dels meus pares tenia una sala sencera de la seva casa dedicada a aquest tema i pintava aquestes miniatures. I és clar, era un hobby supercar però amb el seu fill jugàvem i jo agafava les revistes del seu pare, on vaig conèixer les companyies que feien jocs de tauler més sofisticats. Llavors vaig estar així durant diversos anys fins que els meus pares van anar a fer classes en una universitat dels Estats Units. Devia ser la primera meitat dels ’70, però allà vaig aprofitar per conèixer les botigues de jocs de rol.
Així que vas començar a jugar a miniatures quan Games Workshop encara no existia...
Sí, però molt ràpid vaig descobrir un joc que es deia “Dungeons and Dragons”, que pensava que era un reglament de miniatures, però quan vaig veure que es jugava narrant, amb llapis i paper, vàrem començar a jugar i durant anys vam estar en una campanya. Vam portar a Espanya aquest joc de rol el 1976 i des de llavors hem jugat a tots.
Quin va ser el primer joc que et va impactar?
El primer joc va ser Feudal, que era un tipus d'escacs més complexos, amb castells i tal, on hi jugaven fins a sis jugadors. Me’l va regalar la meva àvia quan tenia vuit o nou anys. Ara tinc uns 2.000 jocs a casa, encara que admeto que no he jugat  mai a la majoria d'ells.


Innovació “Les botigues de ‘Generació X’ van inventar el concepte de botiga on es pot jugar in situ”


Espanya és un país jugador?
Bé, ara, a partir dels Colons de Catan, Carcassone, i tots aquests jocs que s'han editat a principis de segle XXI o a finals del XX, han fet que el gran públic descobreixi que jugar és divertit. No sé si arribarem al nivell que tenen els països del nord, perquè el nostre clima és molt millor, però la veritat és que, fins i tot, en temps de crisi, el hobby de jugar a jocs d'estratègia de més nivell, com  el Risk, ha crescut molt.
Encara així, tots aquests joc són una mica cars…
Sí. Quan jo anava a Estats Units, des dels 12 o 13 anys, estalviava i portava, tres, quatre, o cinc jocs en cada viatge. Hi vàrem ser cinc anys seguits i jo encara segueixo jugant a algun d'aquests jocs, així que ho he amortitzat a llarg termini. I en temps de crisi s'ha mantingut el hobby perquè és més barat que sortir i prendre unes copes. A més a més, jugar és alguna cosa també molt social; amb un grup de joc es poden repartir les despeses i crec que és una opció molt amortitzable. Per exemple, pel rol, encara que hi hagi molts manuals, realment només necessites el manual del joc, el del màster, un parell de daus i la imaginació.
Què té més èxit? Els jocs de taula, els jocs de rol, les cartes…
Els jocs de rol estan en baixa forma. Per exemple, Dungeons and Dragons ha sofert bastant en passar de la quarta a la cinquena edició, però sempre hi ha un nucli de jugadors fidels que segueixen apostant per això. De tots els tipus de jocs d'aquest estil és el que més teatre i gratificacions pot donar. Però ara estan en auge els jocs de tauler  familiars, de tipus alemany.
Quines novetats ens prepareu des de les botigues de Generación X?
El nou joc de miniatures de naus espacials de Star Wars, que està sent molt esperat, i després vindrà una onada de jocs al voltant del Hobbit aprofitat l'estrena de la pel·lícula de Peter Jackson aquest Nadal. Hi ha força demanda del joc de tauler de Joc de Trons (George R.R. Martin), el d'estratègia, que és el meu favorit. És millor que el de miniatures, que és per a un públic més especialitzat. La veritat és que el joc està molt bé i és una reencarnació dels jocs mítics com el Maquiavel i el Diplomacy. És fenomenal. Després,  a l'agost es presenten les novetats del proper any a Estats Units i respecte això, també s'espera el Living Card Game de Star Wars.
Star Wars mai deixa de produir jocs i marxandatge….
No. És una franquícia que no té límit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada