Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí. Traducció de M. Teresa Chaparro.
Servando Carballar és
el propietari de les botigues Generación X, temples per al fandom del còmic, la
fantasia i els jocs de rol. Ara la franquícia ja té 16 botigues obertes, la
majoria a la Comunitat de Madrid, on els aficionats poden anar i “practicar l’esport
de jugar”, en paraules del mateix Carballar. A més a més, va ser precisament
ell qui va portar a Espanya el concepte de ‘botiga on es pot jugar in situ’.
Adria’s News parla amb aquesta eminència del sector dels jocs de rol en el marc
del festival Celsius 232 d’Avilés.
Eres molt jugador?
Sí, molt jugador.
M'encantaven els jocs de taula tradicionals però molt ràpidament vaig conèixer
el que eren els jocs de miniatures de plom, com les Batalles Napoleòniques.
El fill d'un amic dels meus pares tenia una sala sencera de la seva casa
dedicada a aquest tema i pintava aquestes miniatures. I és clar, era un hobby supercar però amb el seu fill
jugàvem i jo agafava les revistes del seu pare, on vaig conèixer les companyies
que feien jocs de tauler més sofisticats. Llavors vaig estar així durant
diversos anys fins que els meus pares van anar a fer classes en una universitat
dels Estats Units. Devia ser la primera meitat dels ’70, però allà vaig
aprofitar per conèixer les botigues de jocs de rol.
Així que vas començar a jugar a miniatures
quan Games Workshop encara no existia...
Sí, però molt ràpid
vaig descobrir un joc que es deia “Dungeons and Dragons”, que pensava que era
un reglament de miniatures, però quan vaig veure que es jugava narrant, amb
llapis i paper, vàrem començar a jugar i durant anys vam estar en una campanya.
Vam portar a Espanya aquest joc de rol el 1976 i des de llavors hem jugat a
tots.
Quin va ser el primer joc que et va impactar?
El primer joc va ser
Feudal, que era un tipus d'escacs més complexos, amb castells i tal, on hi
jugaven fins a sis jugadors. Me’l va regalar la meva àvia quan tenia vuit o nou
anys. Ara tinc uns 2.000 jocs a casa, encara que admeto que no he jugat mai a la majoria d'ells.
Innovació “Les
botigues de ‘Generació X’ van inventar el concepte de botiga on es pot jugar in
situ”
Espanya és un país jugador?
Bé, ara, a partir
dels Colons de Catan, Carcassone, i tots aquests jocs que s'han
editat a principis de segle XXI o a finals del XX, han fet que el gran públic
descobreixi que jugar és divertit. No sé si arribarem al nivell que tenen els
països del nord, perquè el nostre clima és molt millor, però la veritat és que,
fins i tot, en temps de crisi, el hobby de jugar a jocs d'estratègia de
més nivell, com el Risk, ha
crescut molt.
Encara així, tots aquests joc són una mica
cars…
Sí. Quan jo anava a
Estats Units, des dels 12 o 13 anys, estalviava i portava, tres, quatre, o cinc
jocs en cada viatge. Hi vàrem ser cinc anys seguits i jo encara segueixo jugant
a algun d'aquests jocs, així que ho he amortitzat a llarg termini. I en temps
de crisi s'ha mantingut el hobby perquè és més barat que sortir i prendre
unes copes. A més a més, jugar és alguna cosa també molt social; amb un grup de
joc es poden repartir les despeses i crec que és una opció molt amortitzable.
Per exemple, pel rol, encara que hi hagi molts manuals, realment només
necessites el manual del joc, el del màster, un parell de daus i la imaginació.
Què té més èxit? Els jocs de taula, els jocs
de rol, les cartes…
Els jocs de rol estan
en baixa forma. Per exemple, Dungeons and Dragons ha sofert bastant en
passar de la quarta a la cinquena edició, però sempre hi ha un nucli de
jugadors fidels que segueixen apostant per això. De tots els tipus de jocs
d'aquest estil és el que més teatre i gratificacions pot donar. Però ara estan
en auge els jocs de tauler familiars, de
tipus alemany.
Quines novetats ens prepareu des de les botigues
de Generación X?
El nou joc de
miniatures de naus espacials de Star Wars, que està sent molt esperat, i
després vindrà una onada de jocs al voltant del Hobbit
aprofitat l'estrena de la pel·lícula de Peter Jackson aquest Nadal. Hi ha força
demanda del joc de tauler de Joc de Trons (George R.R. Martin), el d'estratègia, que és el
meu favorit. És millor que el de miniatures, que és per a un públic més
especialitzat. La veritat és que el joc està molt bé i és una reencarnació dels
jocs mítics com el Maquiavel i el Diplomacy. És fenomenal.
Després, a l'agost es presenten les
novetats del proper any a Estats Units i respecte això, també s'espera el Living
Card Game de Star Wars.
Star Wars mai deixa de produir jocs i
marxandatge….
No. És una
franquícia que no té límit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada