diumenge, 14 d’octubre del 2012

Cristina Macía: “El govern de Cersei em recorda molt a l’Espanya actual”



Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí

Traducció de M. Teresa Chaparro.
Ens asseiem en una terrassa d’Avilés per prendre una beguda mentre fem l’entrevista i just a l’engegar la gravadora li sona el telèfon mòbil. La melodia no podia ser més oportuna ja que es tracta del tema principal de la sèrie de televisió Game of Thrones. Cristina Macía, la traductora de Game of Thrones (George R.R. Martin) al castellà, parla amb Adria’s News en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés. Xerrant amb ella un se n’adona que és una persona apassionada i divertida com ben poques; és algú que, a més, gaudeix molt amb la seva feina. Macía admet que li encanta en Tyrion Lannister, el seu llibre preferit és Feast for Crows i s’atreveix a comparar els llibres amb la política actual.
   


Fa pocs dies estaves en la Setmana Negra de Gijón i ara ets al Celsius 232. No pares!
És clar que no! Em paguen per divertir-me. Sempre ho he dit; des del principi, des que vaig començar a treballar i vaig cobrar el primer xec: em paguen per divertir-me. 
Quan entro al teu Facebook descobreixo que has estudiat al Col·legi Hogwarts de Màgia i Fetilleria. D'allà a Ponent hi ha un bon tros…
[Riu] Són més propers del que sembla. Després vaig estudiar a la Universitat Invisible de Terry Pratchett i treballo a Destrucció Mútua Assegurada S.L. 
M'estàs espantant una mica. Espero que puguem acabar l'entrevista sense problemes.
El que passa és que jo sóc molt friki!
Ara ja estic més tranquil. Com vas entrar a formar part d'aquest ‘joc’?
Pel que fa a Juego de Tronos és molt fàcil. Ho edita Gigamesh; Gigamesh és Alejo Cuervo l'editor i a Alejo Cuervo l'editor el conec de fa 30 anys, quan no era Alejo Cuervo l'editor, ni tan sols Alejo Cuervo el llibreter: era l'Alejo Cuervo que tenia una columna en una revista. Jo llegia la columna i amb 16 anys li vaig demanar un autògraf i el cabró gaudeix recordant-m’ho [Riu]. Des de llavors hem treballat sempre junts.
Sabies, llavors, que el que tenies entre mans era un tresor preuat?
Per a res. A tots els que assenyalen que es veia a venir des del principi els dic: “Per què no vas comprar els drets, llavors?” Quan m'arriba un manuscrit no sé l'èxit que tindrà i a més les meves boles de cristall sempre han demostrat funcionar fatal. Quan em va arribar Juego de Tronos, simplement vaig pensar: “Com em divertiré traduint això!”
I ara que ha tingut un èxit descomunal et sents pressionada?
Pressió és el que senten els miners quan veuen que els retiraran el 60% dels fons o quan veuen que no podran donar de menjar als seus fills. Això és pressió. La meva feina no. 
Part de l'èxit de la saga a Espanya és degut a la teva traducció. T'atorgues part del mèrit?
M'atorgo la part del mèrit que em correspon. La meva meta és que amb la traducció l'original no hagi perdut gaire. Una traducció sempre serà pitjor que l'original i el traductor, encara que no ho vulgui, és un filtre entre l'autor i el lector; un filtre necessari perquè no parlem idiomes. Jo parlo anglès però necessito una persona que em tradueixi del xinès. Si pots prescindir d'aquest filtre millor, però no sempre pots. Com dic sempre: “Si pots beure de la font per què embotellar l'aigua?” 
Tu ets la traductora però suposo que tindràs tot un equip al darrere…
Sí. Traduir, tradueixo jo però després hi ha tres o quatre filtres de correctors. I tothom demana en aquesta casa. Gigamesh és una gran família els membres de la qual ens portem a pedrades. Tothom té una opinió.
Això està bé…
No! No està bé! L’Alejo em truca a vegades a les tres de la matinada! Quan té una idea necessita compartir-la immediatament, sigui l'hora que sigui.


Feina “Em paguen per divertir-me”


Tornem a Juego de Tronos. En la majoria de casos tradueixes els noms dels personatges, però hi ha altres vegades que no, com per exemple Erik Ironmaker, Penny o Lady Hornwood…
La majoria d'ells es tradueixen, encara que deixo molts cognoms en la versió original. Excepte el dels bastards, que s'han de traduir per entendre el missatge. La meva idea és traduir-ho sempre tot, perquè a Ponent no es parla l’anglès i la llengua en què s'està narrant l'obra aquí és el castellà i tot ha d'estar en castellà. Després ve quan tothom opina i ja se sap…
D'altra banda, hi ha alguns noms de la saga que no tenen res a veure de l'espanyol a l'anglès, com Gilly, la traducció del qual és Elí. A què es deu això?
El cas de Gilly és curiós perquè el nom és el diminutiu d'una flor (Gillyflower), que es tradueix en castellà com ‘alhelí’; llavors jo també ho he escurçat en la traducció i ha quedat com Elí. Si no, hauria de dir: “Hola, em dic Gilly, que és el diminutiu d'una planta que traduïda al castellà es diu ‘alhelí’, i això no tindria sentit.
Pensava que la traducció responia més aviat a un criteri de pronunciació, ja que molta gent pronunciaria Gilly com ‘Jili’, que també respon a un diminutiu, com bé sabem els dos… 
[Riu] No és el cas, però a vegades sí que hem de traduir casos així. Per exemple, hi havia una senyora que es deia ‘Perra’ i ho vaig haver de canviar. Ho sento a l'ànima, però no podia deixar-li ‘Perra’! [Riu]. I un dels viatges de Gulliver és al país de Laputa. Aquí, o es fa anomenar el país de Lupata o se suprimeix el conte directament. Tot i així, hi ha una queixa recurrent. Em diuen: “Per què has traduït el nom de Jaime?” Doncs perquè en anglès és així, que vols que et digui. 
Hi ha un personatge, ‘Hediondo’, que sempre fa rimes amb el seu nom. També sembla haver estat especialment difícil de traduir…
Sí, molt! Si hagués sabut que seguiria sortint al cinquè llibre li hagués posat ‘Asqueroso’, que té més rimes.
Quin és el procés de traducció de Juego de Tronos? 
Molta gent es pensa que quan en Martin acaba un capítol me l’envia. Doncs no. Aquesta és una editorial molt fan en el sentit que tots som molt entusiastes, però també és una editorial professional. No fem treball de fans. No es comença a treballar fins que no s’han comprat els drets. 


Traducció “La meva idea era traduir-ho sempre tot perquè a Ponent no es parla l’anglès”


Quin dels cinc llibres t'ha agradat més?
A mi, i ara diré el més incorrecte del món, el que més m'ha agradat és el que menys ha agradat a tots els altres: Festín de Cuervos. 
Per què?
Perquè té una quantitat de política brutal. A mi les batalles m'agraden però em costen més de traduir, però la part que més gaudeixo és la de les intrigues polítiques, les traïcions, les maquinacions… En aquest sentit m'agrada la part de Dorne, que és una part que em va tenir molt enganxada.
Però tothom diu que Festín de Cuervos és el més avorrit...
Si t'agraden les batalles potser sí. Estem parlant d'un tauler d'escacs. En els dos primers volums, les peces es posen en moviment, ara estem en els llibres del centre i les peces ja es troben enmig del tauler. Les peces s'estan situant estratègicament, a poc a poc, per arribar al brutal desenllaç que tant esperem.
Tens informació privilegiada respecte al final?
Ni una paraula.
Quina relació tens amb en Martin?
Ens caiem molt bé, prenem una canyeta, i no puc escriure-li per demanar-li que vagi més de pressa. Ho sento, amics lectors, però no puc.
Quin és el secret de l'obra de Martin?
No ho sé i si algú el sabés estaria repetint la fórmula. En Martin va escriure obres mestres com Fevre’s Dream, que ha tingut una bona acollida de milers d'exemplars a l'any, però gens comparat amb el fenomen Cançó de Gel i Foc. I estic convençuda que Fevre’s Dream és una de les millors novel·les de vampirs de la història. I no és una novel·la pitjor que Cançó de Gel i Foc. La clau de l'èxit, doncs, ni idea, i qui digui que la té, per què no n’està fent una altra?
Has vist la sèrie de televisió?
Sí, i és genial. Excepcionalment ben feta. Em sembla que s'han pres unes llibertats força agosarades i meravelloses. 

Un personatge?
El de tots: Tyrion Lannister, a qui enganyarem? El Tyrion és el millor. L’Arya és perfecta, però està boja. A la Catelyn l'adoro, però té el gran problema que una ficada de pota seva és el desencadenant de la tragèdia general. Família, deure, honor… Però és un personatge que em sembla meravellós ja que essent de les terres verdes ha arribat al nord i l’ha assumit com a propi. I segurament és més del nord que tots els Stark plegats, fins i tot més que el senyor Ned. 
Amb quina casa et quedes?
M'agraden els que perden. Jo sempre estic amb els perdedors. 
Els Arryn?
Què cony! Els Stark, perquè en Martin els està donant una canya immoral.
T'atreviries a comparar Juego de Tronos amb la política espanyola actual?
El govern de la Cersei em recorda molt a l'Espanya actual. La Cersei creu que està fent moviments polítics molt perspicaços i en realitat és com un elefant en una terrisseria. Em recorda molt el que està fent Rajoy, que creurà que està fent alguna cosa molt sagaç i no en tinc cap dubte que fa el millor que sap. De fet això és el que em temo: que està fent el millor que sap...


Gigamesh “És una gran família els membres de la qual ens portem a pedrades”


Quins projectes de futur tens?
Quan acabi aquest festival agafaré el meu xicot i la meva filla i anirem un mes fora d'Espanya. A part d'això, l’Alejo Cuervo tomba per aquí molt entusiasta preparant noves coses per Gigamesh i a tot el que proposa Alejo jo m'hi apunto.
La teva trajectòria amb Gigamesh és llarga. Suposo que el gènere fantàstic serà el teu favorit… 
La fantasia, la ciència-ficció, la novel·la negra... Tot el que són gèneres m'encanta... [Pensa] I el que no són gèneres també.
I a part dels llibres d’en Martin, quines novel·les t'agraden?
Mira, m'encanta tot el que escriu Juan Ramon Biedma. Crec que des que vaig llegir la seva primera novel·la fins a l'última he gaudit com un animal en totes elles. Té una prosa magnífica. Per a mi és un dels grans prosistes d'Espanya. És immoral que no sigui gaire conegut. La millor literatura de zombis la fa ell, i un dels millors exemples és el seu llibre ‘Antiresurrección’.
Suposo que després de tots aquests anys de treball tindràs alguna anècdota que explicar…
[Pensa] A veure, intento recordar-me d'alguna cosa positiva, però quan es tracta de fans, a vegades… Home, tota la campanya que ha organitzat Gigamesh ha estat fantàstica. La setmana de promoció de Danza de Dragones va ser tan summament divertida que no té preu.
De fet participaves en el trivial de la web…
I tant que hi participava! Va ser horrible. Estava dient: “Com és possible?”, estan fent un trivial per a gent que coneix Juego de Tronos, que per a la traductora hauria d'estar tirat. Cony!, vaig aprovar justet! Em van passar tots pel damunt! Mai vaig aconseguir el 100%. Però per l'amor de Déu, qui es recorda del nom d'aquest vaixell o d'aquell altre? Que ho vaig escriure fa anys! Encara que sí que recordo el nom d’alguns vaixells. 
De debò?
És que certament que un vaixell es digui ‘La polla de Joso’ és difícil d'oblidar. 






Articles relacionats:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada