divendres, 12 d’octubre del 2012

Enrique Corominas: "Ara qualsevol dibuix que faig té una repercussió immensa!"



Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí.

Traducció de M. Teresa Chaparro.
Enrique Corominas és, sense cap mena de dubte, un dels il·lustradors més alabats del moment. Gran amant de la fantasia i la ciència-ficció, és una persona molt compromesa amb la seva feina. “Una portada ha de ser un avanç del que es pot trobar el lector en un llibre”, diu, i per això ha refet algunes de les portades de la saga Cançó de Gel i de Foc a l’oli, feina que l’ha disparat a nivell internacional. Adria’s News parla amb aquest dibuixant ple de talent en el marc del Festival Celsius 232. Amb tot, Corominas comenta que no ha parat des que ha arribat, que encara no ha pogut veure ni a George R.R. Martin ni a Alejo Cuervo (l’editor de Gigamesh). “Ni tan sols he pogut menjar!”, es queixa. Són les cinc de la tarda.




Com vas arribar al món de Cançó de Gel i Foc?
Farà dotze anys que vaig començar a il·lustrar portades de llibres, eminentment portades per a Planeta i la seva branca Timun Mas. Així que feia sobretot portades de fantasia. Quan necessitaven un dibuix em cridaven. Llavors, va arribar un moment que treballava fent coses d'un dia per a un altre: manuals de com lligar, manuals de cuina… qualsevol cosa. I en aquest moment vaig conèixer a l’Alejo Cuervo, l'editor de Gigamesh, que justament buscava un il·lustrador per a cada branca del seu segell –fantasia, terror i ciència-ficció– per donar un sentit a cada línia. Llavors, vaig anar a una prova on em van fer dibuixar la portada del llibre Kalpa Imperial i li va agradar. Em va fitxar i vaig fer dues o tres portades més fins que va arribar Juego de Tronos, farà 11 anys. Recordo que l’Alejo em va fer un resum del llibre per què el pogués il·lustrar. 
Però com es pot resumir Juego de Tronos?
[Riu] Bé, primer em va dir: “He comprat això, que és d'un autor que em mola molt”, perquè l’Alejo és fan d’en Martin des de fa molts anys i tenia tots els seus relats. Em va dir: “Aquest llibre serà un èxit total”. Però tingues en compte que quan un editor et ven un llibre sempre et dirà que serà l’òstia i el llibre més venut. Així que vaig pensar “D’acord, d’acord, és clar, sí, sí…”.
Doncs tenia raó.
Això em temo [Riu].
I a continuació suposo que vas començar a llegir la saga.
No, va anar encara pitjor. Primer vaig fer la primera portada en què apareixia un Jon Nieve una mica grandet. Quan ho van editar, ho vaig poder llegir. Llavors vaig veure que la portada no estava a l'alçada del relat, que en Martin parlava de tot un món increïble, i em vaig enganxar des del punt en què en Jaime “obre la mà”, ja m'entens. I aquest capítol crec que ha estat el que ha enganxat a molta gent.
Els propers volums, llavors, els vas llegir abans de fer la il·lustració de la portada?
Depèn. A Gigamesh es reuneixen i decideixen les escenes importants de cada llibre. Llavors em donen a triar entre quatre o cinc i em diuen de què van, ja que el meu anglès no dóna per llegir-los en versió original… A continuació, una vegada sabem quina escena volem, em passen el capítol en concret de l'escena i la descripció dels personatges que hi apareixen. 


Danza de Dragones Martin va escollir l’escena de la portada del cinquè llibre


Recordes alguns dels moments que vau pensar perquè fossin portada però que finalment els vau descartar?
Sí. De Tormenta de Espadas vam pensar en unes certes noces, teníem diversos moments amb el Mur, perquè era important. En fi, ara tinc un munt d'escenes que m'agradaria dibuixar. 
I quina és la història que hi ha al darrere de la portada del cinquè llibre?
Doncs per a Danza de Dragones l'escena la va triar el propi Martin la darrera vegada que va estar aquí, al 2008. Estàvem sopant i vaig tenir l'ocasió de preguntar-li què volia. Nosaltres no sabíem de què aniria el llibre, però va dir exactament: “La Dany al llom d'un drac”; i fins i tot va precisar quin. 
Tot i així, les teves tapes són una mica “spoileres”…
 Hmm… Sí. En aquest cas haguéssim buscat una escena que no fos tan ‘spoiler’ però és que si el propi Martin la volia, per què cal marejar-ho? A més que és una escena superpotent per il·lustrar. No sé si ara tindrem l'oportunitat de parlar amb ell i si té clar l'escena de la portada següent … A mi, el que em consta, és que li agraden les il·lustracions de les nostres portades. 
Són molt diferents de les portades de la versió americana? 
Sí, perquè les portades americanes tenen el codi best-seller: en una apareix un escut, en una altra un casc, en una altra una copa... Ell està acostumat al codi friki de portada pintada, que s'assembla més a les nostres. Però tot i així vull repintar les portades que em queden a l'oli, ja que de moment només tinc així la de Danza de Dragones i la de Juego de Tronos, que he refet per segona vegada. 
I per què vols refer les portades?
Perquè m'han donat l'oportunitat. Tingues en compte que la primera la vaig fer fa onze anys i volia fer-la millor. I com que a l'editor li va semblar bé ho vaig fer. A més, Gigamesh és una de les poques editorials que paga royalties als seus col·laboradors i llavors dius: “Carai, val la pena fer molt bé les portades d'aquests llibres”. 
Però refent les portades també canvies una mica l'estil original, oi?
És que és una bogeria perquè dius: “Anem a respectar la continuïtat del que vam fer en el primer volum perquè la gent tingui a la seva llibreria els lloms tots iguals”. Però és clar, d'altra banda tenim la possibilitat de millorar i et preguntes: “No ho toquem i seguim fent les portades com abans, més petites, cuidant-les menys?” Doncs jo dic que no.


Art “Busco que els meus dibuixos siguin molt realistes”


Així que ja estàs decidit a fer de nou totes les portades.
Sí, per última vegada. Les faré a l'oli per no tocar-les més. Faré la mateixa escena de les portades antigues però una mica diferent; millor. I a partir d'aquí sí que podrem canviar les il·lustracions dels llibres de tapa dura. D'altra banda m'agradaria fer una sèrie d'il·lustracions d'unes escenes determinades portant-les més al meu terreny. Això és complicat perquè jo tinc un estil de dibuix però haig de respectar els patrons que surten als llibres.
Vols desmarcar-te una mica del llibre, entenc…
És clar. A Cançó de Gel i Foc el que busco és que els meus dibuixos siguin molt realistes, vull donar-los una versemblança que les meves il·lustracions normalment no tenen. I a molts lectors de fantasia els meus dibuixos els semblen poc realistes, imagina! És que ara estic fent un tipus de treball que ha passat de ser un encàrrec a ser una cosa única, perquè qualsevol dibuix que faig té una repercussió immensa. Com a il·lustrador, els dibuixos els solien veure els meus amics i la meva xicota, però ara que els faig per a en Martin, bé… Des de les antípodes et comenten fins a l'últim detall de la portada!


Tercera edició de la portada de Juego de Tronos a càrrec de Corominas

Als primers llibres dibuixaves l'escena final del llibre anterior. Per què vas trencar aquesta tradició?
Jo crec que per al quart llibre simplement ens va semblar que l'escena que està ara en la portada oferia més possibilitats que la final del tercer llibre. Recordo que per a la portada del quart vaig fer molts esbossos: uns tenien protagonista, uns altres no…
Apareixen diversos personatges. M’imagino que va ser un treball difícil pel que fa a composició...
Sí, perquè em volia apropar a la descripció d’en Martin, ja que he après al llarg d'aquests anys que quan et planteges fer una escena d’en Martin amb milers de tipus diferents presents arriba un moment que vas allunyant la càmera fins a tal punt que ja no veus res. 
Has d'estar molt atent a la descripció de l'escena, suposo…
És clar. Procuro no trair mai cap descripció però quan estic pintant acostumo a oblidar-me de tot i tendeixo a buscar una atmosfera, uns colors, pensant en la portada, perquè la meva funció en aquest cas és la d'il·lustrador de cobertes del llibre i el que el lector s'ha de trobar és un avançament del que es pot trobar dins només amb una imatge. Per exemple, per a mi té un pes molt important la realitat que amaguen les novel·les d’en Martin, el seu to històric: la suor, les llàgrimes i l'acer, més que la fantasia.
Sí, perquè de fet són novel·les bastant dures i crues…
Exacte. Per contra, la fantasia juvenil té un rotllo més manga de dibuix, que també em va tocar fer en el seu moment.
A si? T'agrada el manga?
M'encanta llegir-ho, però per dibuixar-ho em sento com un peix fora de l'aigua. Però sí; em va tocar fer diverses il·lustracions d'aquest rotllo de llibres juvenils. Il·lustracions que no vaig signar i que mai admetré que són meves [Riu]. Per als llibres d’en Martin la idea era buscar un tipus d'il·lustració més dura, que xoqués; un tipus d'il·lustració que quan la gent la veiés al metro, tindria la sensació que Juego de Tronos és un llibre ple de coses. Així és fàcil que et vinguin ganes de portar el “totxo” al metro [Riu].


Futur “Refaré totes les portades dels llibres a l’oli”


Danza de Dragones és l'únic llibre de la saga que no té el símbol de cap de les grans cases de Ponent al llom. Per què? 
Això va ser una idea meva. El que passa és que hi havia un problema: Al llibre de tapa dura hi surt el símbol dels Martell i la idea era que, encara que sortís la Daenerys a la portada, havíem de posar a un Martell al dibuix i així és, ja que es pot veure un cavaller d'esquena amb l'emblema de la casa al seu escut.
Molt discretament, però sí que és veritat.
És clar, perquè això no hi era a l'original, sinó que es va afegir a posteriori per ordinador. La idea era aquesta, que es veiés l'escut dels Martell però el que va passar és que per un tema simplement estètic, em semblava una mica bigarrat el llom del llibre amb aquest símbol i vaig pensar que potser convindria treure’l.
Potser perquè el símbol és rodó, totalment diferent als altres, que són més aviat allargats...
És clar, i sí que vam fer alguna prova però el meu suggeriment va ser aquest. Suposo que l’Alejo ho veuria i li va semblar bé. 
Quina és la teva portada favorita de la saga?
A mi la que més m'agrada és l'última que vaig fer del primer llibre, la tercera versió de la portada de Juego de Tronos, perquè el tema dels Stark, de la neu, del nord, m'encanta de pintar . És molt xulo i molt atractiu.


Canción de Hielo y Fuego “A Juego de Tronos pesa més el seu to històric que no pas la fantasia”


Ara que hi ha la sèrie de televisió t'inspires en els actors per dibuixar els personatges?
A veure, hi ha un problema que és que en Martin ha tingut mala sort amb els il·lustradors, i aquí m'incloc. No ha tingut un Alan Lee; és a dir, no hi ha un il·lustrador oficial que hagi dit: “Aquest personatge és així”. Doncs no, no hi ha cap dibuix que vagi a missa i crec que és la sèrie la que complirà aquesta funció de fixar un estil per a tots. Suposo que és la idea que quedarà al llarg dels anys. En Martin encara no ha acabat els llibres, però la sèrie està molt treballada i visualment està molt bé. Segur que es quedarà a la memòria col·lectiva durant generacions. Com a il·lustrador jo intento fer un treball més realista, com faig ara amb els olis, i que per un tema de color i de composició general no sigui diferent al que s'està veient a la sèrie. Amb el tema de personatges és diferent perquè has de mantenir una certa personalitat i coherència amb tu mateix. Per això també vull tenir una certa distància amb la sèrie.
Quant pots trigar a fer una d'aquestes portades?
Aquestes últimes han estat més costoses. De realització material una setmana, vuit o nou dies. De donar-li voltes a l'escena i tot això encara més temps, és clar. I arriba un moment en què has de fer una portada per a un llibre que és doble. És a dir has de fer la portada per a la portada i per a la contraportada; i fins i tot per al llom, si m'apures. I en ser la mateixa imatge, ha d'estar molt ben construïda.
Però en el cinquè llibre això no passa, és com un zoom in, sense partir la imatge, com solia passar...
És clar, perquè no ens permetia fer-ho. La pregunta era: “Qui vol tenir com a portada del primer llibre el cul d'un drac?” [Riu]. Perquè és que a més, aquí no hi havia solució. Bé, n’hi havia una, que era posar la Daenerys i el drac vistos de cara a la portada del primer llibre i que la continuació a la contraportada fos un altre element per després poder dividir els dos volums, però a veure, no ho vaig fer així perquè tenia constantment en ment la portada de la pel·lícula Heavy Metal, que és una pel·lícula dels ‘80 i que estava basada en una revista americana que es deia igual. Doncs a la portada hi havia una dona amb els cabells blancs, muntada a lloms d'un drac. Llavors vaig decidir buscar un altre punt de vista. 



Cartell de Heavy Metal


La Daenerys ja és la que ocupa més portades als llibres. Dues, concretament. És el teu personatge favorit?
No, o sigui, el meu personatge favorit seria en Tyrion. És molt vulgar, però és fantàstic. I després, a més, per l'ambient i el rotllo, m'agraden molt els Stark. És clar que aquí tens per escollir i com que van apareixent personatges nous...
Tens il·lustracions teves al joc de cartes de Juego de Tronos, o al joc de taula?
No. A veure, una vegada, per fer els llibres d'il·lustracions americanes, que són una recopilació d'il·lustracions de la saga, es van posar en contacte amb Gigamesh per demanar les portades, però les demanaven gratis i l’Alejo va dir que no. A mi m'era igual però sí que és cert que el llibre costava forces diners i emportar-te les meves portades pel morro… Doncs no.
Però Gigamesh sí que t'ha dedicat un llibre.
I tant, estic molt content! A més, és el primer llibre de producció pròpia al 100%. Sí que han editat autors espanyols però és el primer llibre que  “s’inventen” ells, sense que hi hagi un autor darrere. El llibre està pràcticament esgotat i a veure si amb les noves il·lustracions fem una nova edició de cara l'any vinent o el següent. 
Esperem que sí. I ja m’enviaràs la il·lustració de certes noces…
A veure. Jo també tinc ganes de fer-la.


Sèrie “No hi ha un il·lustrador oficial a Juego de Tronos; la sèrie complirà aquesta funció”





Articles relacionats:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada