Josep Maria Espinàs: "Mai m'he proposat res, a la vida"

Entrevista feta conjuntament amb Montse Auguets, Mireia Biel i Cristina Ciudad.

Arribem a Edicions La Campana i esperem poc més de cinc minuts a la recepció. Josep Maria Espinàs arriba sense fer soroll i ens fa passar a una sala on no hi ha cadires per tots. En falta una. Ens fa seure i va a buscar una cadira per a ell, la més tronada de totes. I és que el mot que millor defineix a aquesta llegenda viva de la literatura catalana és “humilitat”. I és que Espinàs és un escriptor que, amb la seva inseparable companya, una vella Olivetti, ha tocat un ampli ventall de gèneres literaris, des de la novel·la a l’assaig, passant per les memòries i els llibres de viatges. Adria’s News entrevista a Josep Maria Espinàs, que ens parla del seu ofici i, entre els lectors i jo, de ben segur que descobrireu més d’una vessant desconeguda d’aquest savi que no vol ser-ho.

La partida d’escacs de la Unió Europea

La política és com una partida d’escacs: hi ha peces i hi ha jugadors. Els jugadors són aquells polítics més avantatjats; els més hàbils, els que tenen el lideratge i els que ho acaben decidint tot. Les peces són la resta de polítics, la majoria; els que sempre diuen que sí i  acaten les ordres dels líders superiors.

I a Europa aquesta manera de fer és més que evident i les regles de la partida són ben clares. Apartant a Cameron d’aquest joc europeu, fent honor a la seva personalitat euroescèptica, els grans jugadors han estat Sarkozy i Merkel, sobretot aquesta última. La ‘Reina d’Europa’, com li diuen alguns. I és ben sabut que la reina, als escacs, és gairebé omnipotent, una peça clau que pot marcar la diferència al joc i capgirar la partida completament. I quan Merkel i Sarkozy van agafats de la mà formen el tàndem Merkozy, una parella forta que té un objectiu indiscutible: derrotar el seu gran contrincant, la crisi. I la crisi és un jugador experimentat que ha enderrocat a grans jugadors en el transcurs de la història.

Sierra i Fabra: “L’art és el que ens fa diferents de les bèsties”

Entrevista feta conjuntament amb Montse Auguets

Quan un ha de parlar amb un escriptor conegut és més aviat prudent, el tracta de vostè i intenta no posar-se de peus a la galleda preguntant coses inoportunes. Però amb en Jordi Sierra i Fabra aquests prejudicis i estereotips desapareixen ja des del primer moment. “Com em torneu a tractar de vostè us foto una patada al cul”, ens adverteix. I és que en Sierra i Fabra és diferent. És una persona extravertida i propera; un nen en esperit que et fa qüestionar els seus 64 anys. De seguida ens condueix fins a un petit despatx amb més de 30.000 vinils. I un pin en forma de guitarra elèctrica acaba de donar el toc definitiu a una personalitat sens dubte singular. Adria's News entrevista l’escriptor espanyol viu que més llibres ha publicat.

Homenatge a Mònica Terribas

Aquesta, ha estat una setmana trista pels catalans ja que Mònica Terribas i Pep Guardiola deixaven ahir els respectius càrrecs com a directora de Televisió de Catalunya i com a tècnic del FC Barcelona, respectivament. Curiosament, Terribas i Guardiola també es van estrenar junts. Va ser el vuit de maig d’ara fa quatre anys, un dia esperançador on el poble català va augurar-los el millor. I, sens dubte, la resposta d’aquests dos referents no ha estat decebedora, al contrari, ja que han fet que Catalunya assoleixi una projecció fins ara mai vista. L’un, aconseguint l’etiqueta de “millor equip del món” pel Barça; l’altra, fent que Televisió de Catalunya (TVC) recuperi el lideratge, després de vuit anys foscos.

A en Pep no he tingut el plaer de conèixer-lo, però a la Mònica sí. Era el desembre del 2010, després d’una entrevista que vafer a Umberto Eco a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Quan vaig parlar amb ella i li vaig alabar els mèrits com a directora de TVC, em va contestar un “a veure fins quan dura, això”. I, sincerament, pensava que aquest país no seria capaç de destituir una professional de tanta qualitat com és Terribas, però dec ser massa innocent, encara. La política, com sempre, s’ha posat on no li pertoca. Recordo, encara, com el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas va riure, com qui no vol la cosa, els acudits de la Gala dels Premis Gaudí, fins i tot aquells on se li demanava que no fes fora a Terribas que, per cert, seia al seu costat. Doncs ja està; ja està fet.

Com a periodista que sóc estimo la meva feina i la feina ben feta dels professionals. I Terribas ha marcat un abans i un després a la història del periodisme de Catalunya. Per aquest motiu li dedico un breu diccionari de 20 paraules que la caracteritzen:

Christopher Paolini presenta ‘Llegat’ a Barcelona i no descarta continuar la saga

Christopher Paolini és pura energia, pur entusiasme. I és segurament aquesta forta determinació el que l’ha fet triomfar arreu amb la tetralogia El Llegat, que va començar amb Eragon, llibre que va escriure amb només quinze anys. Ara, amb 28, ja ha escrit les tres parts restants –Eldest, Brisingr i Llegat– consagrant-se com un dels autors de fantasia més estimats pel públic jove de tot el món.

Paolini va ser a Barcelona durant la diada de Sant Jordi per presentar el darrer volum de la saga, Llegat, publicat a finals de l’any passat. El periodista i escriptor Ricard Ruiz-Garzón va aprofitar l’ocasió per fer-li una entrevista oberta al públic a la Biblioteca Francesca Bonneimaison de Barcelona. Adria’s News també hi va ser.

Els raràmuri, els que “caminen veloços”, la “columna del món”

A Mèxic, a la serralada Tarahumara, hi habita un dels pocs pobles indígenes que s’ha mantingut apartat de l’home blanc i ha conservat les seves arrels mil·lenàries. Són els raràmuri, els que caminen veloços, els dels peus alats...

Santiago Tejedor, periodista i escriptor, confessa que es va enamorar del verb viatjar ja fa molt de temps. “Viatjar és una bona manera d’aprendre, però també és la millor manera de desaprendre”. I és que aquest viatger incansable va presentar ahir a la Universitat Autònoma de Barcelona el seu nou llibre titulat Amara: Un viaje tras las pisadas del pueblo rarámuri (UOC), que va ser el resultat del viatge que va fer Tejedor a Norogachi, a l’estat de Chihuahua (Mèxic), i que li va permetre conèixer ben de prop els raràmuris, convivint amb ells durant un mes. Era un cabochi (literalment, el que té aranyes a la cara), mot raràmuri amb la qual els raràmuri qualifiquen l’home blanc. Utilitzant les paraules del propi autor, aquest llibre pretenia “donar veu als que no la tenen i mostrar una part del món sovint oblidada”. La conferència va apropar el públic a la realitat d’aquesta comunitat i ho va fer al ritme de la música d’Utara i la Virginia, que van interpretar mitja dotzena de cançons tradicionals índies amb flautes i tambors.

J.K. Rowling torna amb "The Casual Vacancy"

Ja fa cinc anys que la cèlebre escriptora britànica J.K. Rowling no publica cap llibre. La seva darrera novel·la, Harry Potter i les Relíquies de la Mort sortia a la venda el 21 de juliol de 2007, però ara que ja s’ha estrenat la darrera pel·lícula de la saga i la febre Harry Potter gairebé s’ha esvaït, Rowling ha decidit tornar a produir una nova obra literària, aquesta vegada per adults: The Casual Vacancy.

TV3 i les xarxes socials: les dues cares de la moneda

Reportatge realitzat conjuntament amb Iris Baño, Mireia Biel, Cristina Ciudad, Alba Mora i Xènia Santigosa.

Amb el present reportatge, Adria’s News vol apropar la realitat de la televisió pública de Catalunya, TV3, i analitzar quin ús fa de les xarxes socials per demostrar com l’aparició d’aquestes noves eines ha canviat les seves rutines periodístiques i la seva manera d’interactuar amb una audiència cada vegada més activa. Per això s’han escollit dos programes ben diferents: el primer, el TN Migdia, com a paradigma de programa que no utilitza les xarxes socials, i, el segon, el Banda Ampla, que desapareixerà de la graella aquest mateix dijous, com a exemple de mitjà que fa un servei exhaustiu de les xarxes socials.

Per aconseguir una bona anàlisi s’ha entrevistat els responsables dels dos programes –l’editor del TN Migdia, Daniel Bramon, i la directora i presentadora del Banda Ampla, Lídia Heredia–. Així mateix, també s’ha contactat amb Marc Mateu, màxim responsable de xarxes socials de TV3, amb Toni Sellas, expert en aquesta temàtica i, finalment, amb Ferran Clavell, cap de continguts dels Serveis Interactius de la Televisió de Catalunya.