Homenatge a Mònica Terribas

Aquesta, ha estat una setmana trista pels catalans ja que Mònica Terribas i Pep Guardiola deixaven ahir els respectius càrrecs com a directora de Televisió de Catalunya i com a tècnic del FC Barcelona, respectivament. Curiosament, Terribas i Guardiola també es van estrenar junts. Va ser el vuit de maig d’ara fa quatre anys, un dia esperançador on el poble català va augurar-los el millor. I, sens dubte, la resposta d’aquests dos referents no ha estat decebedora, al contrari, ja que han fet que Catalunya assoleixi una projecció fins ara mai vista. L’un, aconseguint l’etiqueta de “millor equip del món” pel Barça; l’altra, fent que Televisió de Catalunya (TVC) recuperi el lideratge, després de vuit anys foscos.

A en Pep no he tingut el plaer de conèixer-lo, però a la Mònica sí. Era el desembre del 2010, després d’una entrevista que vafer a Umberto Eco a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Quan vaig parlar amb ella i li vaig alabar els mèrits com a directora de TVC, em va contestar un “a veure fins quan dura, això”. I, sincerament, pensava que aquest país no seria capaç de destituir una professional de tanta qualitat com és Terribas, però dec ser massa innocent, encara. La política, com sempre, s’ha posat on no li pertoca. Recordo, encara, com el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas va riure, com qui no vol la cosa, els acudits de la Gala dels Premis Gaudí, fins i tot aquells on se li demanava que no fes fora a Terribas que, per cert, seia al seu costat. Doncs ja està; ja està fet.

Com a periodista que sóc estimo la meva feina i la feina ben feta dels professionals. I Terribas ha marcat un abans i un després a la història del periodisme de Catalunya. Per aquest motiu li dedico un breu diccionari de 20 paraules que la caracteritzen:

Ambiciosa: Terribas ha cregut fermament i des d’un principi en TVC i aquesta clara determinació ha produït que Televisió de Catalunya hagi fet un gran salt qualitatiu durant el temps que ha exercit de directora de l’ens.

Brillant: Terribas sempre ha destacat com a periodista i ha estat molt ben valorada tant pels altres periodistes com pel públic.

Catalanitat: Com a directora de TVC, Terribas ha posat el seu gra de sorra a la dura lluita de la normalització del català, convertint la televisió que ha dirigit en una eina per assolir aquest objectiu.

Diligència: Terribas ha estat una periodista impecable, que ha fet la seva feina amb eficiència, rigor i qualitat.

Entrevistadora: Terribas sobretot ha destacat com a entrevistadora,  oferint en el seu programa més conegut, La nit al dia, entrevistes complexes que tenien un objectiu ben clar: perseguir la veritat.

Fidel: Terribas sempre ha estat fidel a les seves idees: les de constituir una televisió pública forta, que pogués competir amb la resta; i ho ha aconseguit.

Guardiolista: Terribas i Guardiola són bons amics i junts han aconseguit situar Catalunya en un lloc privilegiat, conegut i respectat per tot el món.

Honradesa: Terribas és el paradigma de servei públic, ja que s’ha comportat sempre amb deontologia, atenent el que demanava societat de TVC.

Innovació: TVC sempre ha estat un referent en innovació, tant pel que fa a la tecnologia, el disseny i el grafisme, com pels seus continguts i formats. Terribas mai ha tingut por d’innovar.

Lideratge: Terribas ha aconseguit que TVC recuperi el lideratge que havia perdut front Telecinco, que havia estat la televisió més vista a Catalunya des de l’any 2004.

Meticulosa: Com a periodista, Terribas sempre ha tingut cura de tots els detalls per tal d’oferir la informació de la millor manera i amb la major exactitud possible.

Necessària: Terribas és necessària en el món del periodisme ja que ha contribuït que aquest país sigui una mica millor, consagrant la seva vida a la informació i a la difusió de la veritat.

Oberta: Terribas sempre ha estat oberta a noves propostes, encara que fossin arriscades, i ha donat suport a una multitud de projectes.

Professional: Terribas s’estima la seva feina i no ha sacrificat mai la seva honradesa ni ha sucumbit al poder que li ha atorgat el càrrec de directora de TVC.

Qualitat: TVC, des de sempre, ha estat una televisió de qualitat i des que Terribas en va assumir la direcció, la qualitat no ha disminuït, al contrari. Fins i tot tenint menys recursos.

Referent: Sens dubte, Terribas ha esdevingut un referent del món periodístic i la seva feina ha de servir com a exemple pels futurs professionals de l’ofici.  

Sacrificada: Terribas ha dit en diverses ocasions que troba a faltar la feina que feia abans com a periodista, però malgrat tot, s’ha mantingut en el càrrec de directora de Televisió de Catalunya per fer-la créixer encara més.

Treballadora: Si una cosa caracteritza la feina d’un director de qualsevol ens és que ha de ser treballador i Terribas no ha parat d’introduir millores a TVC.

Unitat: Mònica Terribas ha estat sempre en contacte amb els treballadors de TVC ja que pensa la cooperació és bàsica pel funcionament de qualsevol ens. Precisament per això, Terribas és molt estimada per tot l’equip de TVC.

Valenta: Terribas creu en el servei públic i ha afrontat les retallades governamentals sense tallar les ales de projectes minoritaris, com poden ser alguns programes de Canal 33 o Esport 3. Amb menys ha fet més, ja que tampoc ha deixat de produir pel·lícules en català, com Pa Negre i Chico i Rita.

Per tot això, Mònica, et vull donar les gràcies. Per haver convertit Televisió de Catalunya en més que una televisió, en una televisió de qualitat, amb els millors professionals i amb la millor de les informacions. Has fet un servei a aquest país que gairebé no es pot compensar. En una entrevista al diari ARA deies que “el més important és arribar a casa i saber somriure”. Doncs crec, i segons el meu humil parer, que el somriure te l’has ben guanyat; el somriure d’haver aconseguit que la idea gairebé utòpica d’aconseguir un servei públic que satisfaci les necessitats de la població s’hagi fet realitat.