dilluns, 2 d’abril de 2012

TV3 i les xarxes socials: les dues cares de la moneda

Opinió 


Reportatge realitzat conjuntament amb Iris Baño, Mireia Biel, Cristina Ciudad, Alba Mora i Xènia Santigosa.

Amb el present reportatge, Adria’s News vol apropar la realitat de la televisió pública de Catalunya, TV3, i analitzar quin ús fa de les xarxes socials per demostrar com l’aparició d’aquestes noves eines ha canviat les seves rutines periodístiques i la seva manera d’interactuar amb una audiència cada vegada més activa. Per això s’han escollit dos programes ben diferents: el primer, el TN Migdia, com a paradigma de programa que no utilitza les xarxes socials, i, el segon, el Banda Ampla, que desapareixerà de la graella aquest mateix dijous, com a exemple de mitjà que fa un servei exhaustiu de les xarxes socials.
Per aconseguir una bona anàlisi s’ha entrevistat els responsables dels dos programes –l’editor del TN Migdia, Daniel Bramon, i la directora i presentadora del Banda Ampla, Lídia Heredia–. Així mateix, també s’ha contactat amb Marc Mateu, màxim responsable de xarxes socials de TV3, amb Toni Sellas, expert en aquesta temàtica i, finalment, amb Ferran Clavell, cap de continguts dels Serveis Interactius de la Televisió de Catalunya.


Els telenotícies de la Televisió de Catalunya


 


Des de la seva creació, Televisió de Catalunya ha preparat i editat uns telenotícies que han esdevingut un referent a nivell nacional i, fins i tot, a nivell internacional. Això és degut al fet que els TN de TV3 es decanten per les informacions més properes al ciutadà. En el cas d’aquests últims anys, els telenotícies han dedicat i dediquen cada dia una bona part del programa a l’evolució de la crisi econòmica i les seves repercussions en l’educació,  la sanitat i l’ocupació.
Les xifres parlen per si soles. El TN migdia, presentat per Núria Solé i Carles Prats i editat per Daniel Bramon, té una audiència mitjana de 592.000 espectadors i una quota de pantalla del 29’7%. El TN vespre, amb Ramon Pellicer i Raquel Sans, també gaudeix d’unes xifres molt favorables, amb una mitjana de 582.000 espectadors diaris i una quota de pantalla del 22%. I el TN dels caps de setmana, presentat per Joan Carles Peris i Agnès Marquès, lidera totes dues franges, amb una quota del 24,3% al migdia i 20,7% al vespre.
La secció d’informatius de TV3 sempre ha volgut facilitar una informació molt propera a l’espectador. D’aquesta filosofia en va néixer, l’any 1989, la idea del Telenotícies Comarques. Sent així, es van descentralitzar els informatius i es van obrir les primeres delegacions de la Televisió de Catalunya a Tarragona, Lleida i Girona.
Líders a Catalunya, els telenotícies volen mantenir-se com a primer referent informatiu dels espectadors a l’hora d’assabentar-se de les notícies que succeeixen a Catalunya i al món.
És important destacar, també, que TV3 disposa d’un canal, el 3/24, que ofereix una programació informativa de 24 hores. Tal com apunta Daniel Bramon, el 3/24 està especialitzat en donar, bàsicament, informació. Els TN, en canvi, volen aprofundir més, aportar alguna cosa nova. Per això, el lema del 3/24, “El que vols saber, quan ho vols saber”, és la perfecta descripció d’un canal que mai deixa d’informar sobre el què és notícia en l’actualitat.

El programa Banda Ampla


 


L’octubre de 2009, Lídia Heredia encetava un nou projecte a la Televisió de Catalunya anomenat Banda Ampla, produït per la televisió pública en col·laboració amb la productora Lavinia. “Som feliços?” va ser el nom del primer programa al qual li seguirien trenta-sis programes més en aquella primera temporada. Avui, l’equip de Banda Ampla ja compta amb dues temporades i mitja a l’esquena i ha abordat temes tan diversos com l’energia nuclear, el futbol, la llengua catalana, el sexe o el món laboral; en definitiva, aquelles qüestions que afecten directament a la ciutadania.
La periodista i presentadora del programa, Lídia Heredia, explica com va sorgir la idea de Banda Ampla: “Sorgeix d’una petició de la direcció de TV3. TV3 feia molt temps que no tenia un debat de participació ciutadana”. És a dir, la televisió pública volia un programa que “no fos una tertúlia d’experts”. Els noranta minuts que dura un programa es preparen durant tota una setmana: “Nosaltres treballem de dimecres per dijous següent”.
Des del plató, Heredia condueix el programa i els noranta convidats de cada setmana. El debat s’estén als telespectadors, que tenen múltiples vies de contacte per participar, des de xarxes socials al tradicional número d’atenció al públic, ja sigui abans, durant o després de l’emissió. La interacció també té lloc a l’hora d’escollir les temàtiques del programa, encara que “no responem de seguida als temes del ciutadà, però sempre ho acabem tenint en compte”.
D’altra banda, l’equip de redacció i coordinació de Banda Ampla és el que busca els convidats i escull gran part dels temes. El calendari d’actualitat “se segueix molt de reüll, perquè hi ha molts temes que són notícia però que no són debat”. Els programes, per tant, no tracten les notícies que s’emeten des dels informatius, sinó que “estirem el fil de les notícies per trobar el tema de reflexió. A més, des de l’equip de professionals s’intenta mantenir un cert equilibri entre temàtiques”, explica Heredia.

Periodisme i xarxes socials: ítems incompatibles?

 


Les xarxes socials s’han convertit en eines pels periodistes, tot i que només hi ha un reduït percentatge de la població que les utilitza; només són recursos per apropar-se a una part de l’audiència. Ara bé, per què les utilitzen només alguns programes d’un mateix canal de televisió? Com ja s’ha comentat anteriorment, els Telenotícies i el Banda Ampla són els dos programes escollits per dur a terme aquesta reflexió, ja que es troben en pols pràcticament oposats. D’altra banda, cal tenir en compte que el fet d’incloure noves eines als programes –com les xarxes socials– varia les rutines d’aquells periodistes que hi treballen, de manera que el mètode comunicatiu canvia, evoluciona i s’adapta.
En primer lloc, caldria conèixer les dues posicions per poder, després, entendre com la introducció de les xarxes socials influeix directament en la metodologia de treball i, en conseqüència, afecta el paradigma comunicacional.
Daniel Bramon, editor del Telenotícies Migdia, explica que “el telenotícies és un format que ja té un públic consolidat i que no necessita incloure les xarxes socials”. Aquesta afirmació no és comprensible sense explicar l’existència del canal 3/24. Tal com ja s’ha comentat a l’apartat dedicat als Telenotícies, Bramon aclareix que “el 3/24 està especialitzat en donar informació, mentre que el TN aprofundeix més en l’anàlisi i el reportatge. Per això, la dinàmica del 3/24, immediata i ràpida, encaixa molt millor amb les xarxes socials i les utilitza de manera regular”. Una altra de les raons per les quals el TN es mostra reticent a la inclusió de les xarxes socials és que aquestes “no deixen de ser empreses privades”, explica l’editor.
En canvi, Lídia Heredia, directora de l’espai divulgatiu Banda Ampla, valora molt positivament la utilització d’aquestes eines: “És un input més, una font més en què la gent opina”. Val a dir que les xarxes socials, per a aquest programa, són també la forma de contacte amb molta gent que després acaba participant físicament en els debats del plató.
Banda Ampla ofereix fins a quatre vies d’interacció amb el públic: correu electrònic, SMS, Facebook i Twitter. Heredia explica que els SMS han baixat en picat, i que “Twitter s’ha convertit en un mitjà irreflexiu que aporta poques coses al directe”. Per contra, destaca la importància de Facebook, el qual “està actiu tota la setmana prèvia al debat i durant el programa genera un debat paral·lel molt interessant”.
Els experts en la matèria tenen molt clar que les xarxes socials han revolucionat el periodisme. Marc Mateu, responsable de xarxes socials a TV3 creu que “el Twitter és una xarxa més periodística que Facebook per la seva immediatesa i brevetat, però que encara ha de créixer molt en massa crítica”. Una opinió que es complementa amb una afirmació contundent: “Les xarxes socials han marcat el periodisme perquè és allà on ara es produeix el ‘breaking news’ i s’han convertit en un espai que els professionals de la comunicació hem d’utilitzar per dur a l’espectador/usuari cap al nostre web o programa”.
Toni Sellas, periodista i professor de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universiat de Girona, es mostra més escèptic i apunta directament cap a la rigorositat d’aquests nous mitjans. “Els ciutadans veuen Twitter, per exemple, com un canal d’informació a través de la qual poden connectar-se amb aquells que donen la informació, però pels periodistes és, també, una finestra oberta que entra en competència amb la rutina tradicional”.

El Twitter a TV3




Tal com afirma Toni Sellas, podem referir-nos a Twitter “com una eina del context 2.0 que és accessible per tothom i que permet obtenir informació a temps real buscant la interactivitat immediata”. Però el dubte és, com utilitzen alguns programes aquesta nova eina que se’ls ofereix?   
En el cas de Banda Ampla, Lídia Heredia assegura que la introducció de Twitter en el seu programa va ser conseqüència d’una proposta de Marc Mateu, antic responsable de les xarxes socials a TV3. Afirma, però, que tothom s’hi va mostrar d’acord, ja que això significava un input més pel programa, una nova font de gent que opina i està mirant. Des del seu propi punt de vista creu que “és una bona eina per mantenir una interacció amb els espectadors mentre el programa està en antena”. Tot i així, assegura que no els proporciona un feedback amb l’audiència, ja que aquesta tampoc ho demana. “El missatge que arriba des de Twitter és molt curt i és molt difícil saber qui hi ha allà al darrera”, assegura la presentadora del Banda Ampla. Quan se li pregunta si el fet d’incorporar Twitter en el seu programa fa tenir més èxit, Heredia ho nega i emfatitza que no té res a veure. Explica que TV3 té una audiència molt envellida que no acostuma a utilitzar les xarxes socials. D’altra banda, un dels problemes que la presentadora veu a l’innovador canal de comunicació és el dubte sobre si la informació que se n’obté està contrastada o no.
Si ens fixem en el cas del TN migdia, la visió sobre Twitter és diferent, i també l’ús que se’n fa. Daniel Bramon explica que un dels motius pel qual els informatius no han introduït aquesta xarxa social ha estat el fet que aquest és un tipus de programa molt tradicional. A més, destaca que “el telenotícies no és ben bé un programa, sinó un format estàndard informatiu que per ell sol ja té tot el que ha de tenir i no necessita res més”. De fet, Bramon creu que els programes que inclouen Twitter són programes de nova creació que necessiten situar-se, fer una comunitat de gent i cridar l’atenció amb una informació impactant. Mateu reafirma aquesta concepció aportant que Twitter i Facebook són dues xarxes socials on la majoria de mitjans de comunicació actualitzen la informació les 24 hores i per això “la presència informativa de TV3 en aquestes plataformes és la del seu canal de 24 hores, el 3/24”. De la mateixa manera que Heredia, Bramon afirma que la decisió d’incorporar les xarxes socials als programes ve donada des de dalt, no es decideix en cap moment des del mateix programa, igual que també comparteix els seus dubtes sobre la fiabilitat d’una informació emesa per una xarxa social on no pots fer preguntes per profunditzar en el tema i on no pots veure la cara de la persona que està realitzant aquella afirmació.
A l’hora de contestar a la pregunta de si podem considerar que Twitter és un nou mitjà de comunicació o una mera xarxa social, tornen a haver-hi algunes discrepàncies. Marc Mateu ho té clar a l’hora d’afirmar que només és una xarxa social on el contingut el posen els usuaris, tot i que també destaca que és més periodística que d’altres, com ara Facebook. Lídia Heredia, en canvi, té una visió més ambigua. La presentadora creu que “és un mitjà de comunicació per aquell qui ho vulgui veure així, però que els mitjans de comunicació tradicionals han de tenir una visió una mica més crítica al respecte”. Daniel Bramon, compartint opinió amb Mateu, assegura que “sens dubte és una eina més professional i menys personal que Facebook”, però tot i així no l’acaba d’elevar a categoria de mitjà.
El tractament que dóna TV3 a Twitter,  especialment quan s’utilitza com a xarxa social personal, és molt concret: l’article de la normativa referent a les expressions públiques dels professionals de les empreses de la corporació determina que aquests “no poden fer manifestacions públiques que comprometin la imparcialitat dels seus mitjans. Per tant, no s’utilitzarà Twitter per posicionar-se en cap debat social que es pugui promoure, sinó que s’oferirà informació totalment objectiva i imparcial”.   
Així doncs, tal com diu Sellas, podem establir que Twitter ofereix moltes possibilitats d’interacció, però que a la vegada comporta molts riscos. Ferran Clavell, cap de continguts dels Serveis Interactius de la Televisió de Catalunya, afirma que “Twitter ha vingut per quedar-se”. Pel mitjà és una finestra que entra en competència amb la rutina del periodisme tradicional, mentre que pels ciutadans és un canal de comunicació més a través del qual poden connectar-se de forma més sòlida amb la informació que donen els professionals.   

El Facebook a TV3


 

Per parlar de Facebook a TV3 partim ja de bon principi d’una marcada divisió entre els dos programes analitzats. Els telenotícies no utilitzen aquesta plataforma digital mentre que el programa presentat per Lídia Heredia, Banda Ampla, en fa un ús bastant important des de l’inici dels programes i ja té més de 10.000 seguidors. Marc Mateu, màxim responsable de xarxes socials a TV3, explica, com ja s’ha dit anteriorment, que “Facebook, igual que Twitter, és una xarxa social que s’ha d’actualitzar constantment i, per tant, no tindria sentit que els telenotícies tinguessin una pàgina pròpia perquè el que farien seria simplement copiar la informació que ja publica el 3/24”. Daniel Bramon, editor dels TN Migdia, pensa que l’únic ús que en podrien extreure de Facebook és el de rebre el feedback de l’audiència però aquest, segons el periodista, ja ve donat pel telèfon d’atenció a l’espectador.
Lídia Heredia no té ni Facebook ni Twitter, però afirma que els seus companys de programa insisteixen molt perquè s’obri un compte. “Prefereixo ser observadora privilegiada, sense introduir-m’hi”, explica Heredia que recalca la gran importància de Facebook al seu programa que gairebé és més útil que Twitter. “Facebook està actiu tota la setmana prèvia al debat ja que hi anem penjant les preguntes que farem després al plató i, molt sovint, acabem trucant a alguna de les persones que hi escriuen perquè vingui al programa”. En canvi, anteriorment ja s’ha destacat que Daniel Bramon creu que els programes que més utilitzen el Facebook, actualment, són aquells de nova creació, que necessiten atraure audiència. “El telenotícies”, diu, “no és  ben bé un programa, sinó un format, i amb un públic ja consolidat des de fa anys”. Com també s’ha comentat anteriorment, la gent gran conforma el principal grup que consumeix els informatius de TV3 i, per això, és molta l’audiència que encara no fa ús de les xarxes socials.
Mateu afirma que Facebook, igual que Twitter, encara té molt de camí per recórrer i creu que és molt interessant integrar-hi part de la programació de TV3, com el Banda Ampla, ja que té la massa crítica més gran de totes les xarxes socials. “En si mateix, Facebook ha significat un canvi de paradigma en el món de la comunicació. Ara el missatge ja no és unidireccional com havia estat sempre; és més, una piulada o un comentari de Facebook d’algú es pot convertir en notícia si el que explica s’ho val”, afegeix.
Lídia Heredia també valora molt positivament la xarxa social, que genera un debat paral·lel al del programa. A més a més, si s’escau, el Banda Ampla inclou alguns dels missatges que estan apareixent a la al directe. “Quan gravem el programa en diferit els dies en els quals no podem disposar del plató i em miro el programa des de casa, penso que és molt enriquidor que t’apareguin els missatges d’Internet en forma de sobreimpressió a la pantalla”, comenta. A més a més, també està satisfeta de la qualitat dels comentaris ja que, a l’haver de connectar-te obligatòriament a través del Facebook Connect, “l’usuari ja ha de tenir una certa predisposició per comentar els temes del programa i també es pot explicar amb més extensió que una piulada de 140 caràcters”.
Bramon, però, recorda que tant Twitter com Facebook no deixen de ser empreses privades i es qüestiona: “fins a quin punt hem d’utilitzar la plataforma privada d’una empresa per fer una cosa que podem fer per una altra via, com pot ser un correu electrònic?” Ferran Clavell, Cap de Continguts dels serveis interactius de TV3 ho emfatitza: “hi ha coses que volem fer a Facebook que no podem fer, perquè és una empresa americana que ens limita, i té tot el dret. Per això hem de tenir els nostres propis mitjans”.

Altres vies d’interacció



Pel que fa a l’ús d’altres formes d’interacció amb l’audiència, Daniel Bramon afirma que els telenotícies, de moment, en tenen prou amb el telèfon de l’espectador. “El feedback amb el públic es duu a terme via telèfon, on els oients poden trucar o deixar els seus missatges”. Segons Bramon, això també funciona com una xarxa.
Per a Lídia Heredia, en canvi, presentadora del Banda Ampla, les noves xarxes socials han canviat totalment la forma de comunicació. “Els SMS, per exemple, han baixat en picat. La primera temporada en rebíem 200 cada programa. Ara, en canvi, rebem piulades. Twitter ha acabat amb els SMS a la televisió. El que s’ha mantingut igual són els correus que rebem”. Tot i això, Heredia es posiciona a favor d’aquestes altres formes d’interacció, ja que afirma que “un missatge de Twitter o Facebook és molt curt, en canvi quan algú envia un correu electrònic a la televisió vol dir que té ganes d’explicar alguna cosa”. En parlar del passat, Heredia afirma que abans s’havia de trucar o escriure per contactar amb la televisió; en canvi ara la interacció és molt més fàcil ja que “tothom té dret a dir-te el nom del porc o a dir-te que ets la millor”. Marc Mateu també coincideix amb la visió de la presentadora: “el periodisme ve d’un món unidireccional i la interacció de les xarxes ha canviat el paradigma comunicacional”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada