Christopher Paolini és pura energia, pur
entusiasme. I és segurament aquesta forta determinació el que l’ha fet triomfar
arreu amb la tetralogia El Llegat, que va començar amb Eragon, llibre
que va escriure amb només quinze anys. Ara, amb 28, ja ha escrit les tres parts
restants –Eldest, Brisingr i Llegat– consagrant-se com un
dels autors de fantasia més estimats pel públic jove de tot el món.
Paolini va ser a Barcelona durant la diada de
Sant Jordi per presentar el darrer volum de la saga, Llegat, publicat a
finals de l’any passat. El periodista i escriptor Ricard Ruiz-Garzón va
aprofitar l’ocasió per fer-li una entrevista oberta al públic a la Biblioteca
Francesca Bonneimaison de Barcelona. Adria’s News també hi va ser.
 |
| El darrer volum de la saga 'El Llegat' |
Els inicis d’un escriptor sempre són difícils,
més encara quan s’és tan jove com ho era Paolini quan va acabar d’escriure Eragon,
l’any 2001, amb només 17 anys. Per aquest motiu va decidir autopublicar-se la
novel·la i en va fer difusió oferint conferències a diverses escoles americanes
disfressat de cavaller medieval. El seu afany per ser escriptor va donar els
seus fruits quan el llibre va caure en mans del fill d’un editor, que va
convèncer el seu pare per publicar la novel·la.
Paolini va reconèixer que des de sempre que
l’han fascinat els dracs, “uns éssers que tant poden ser bons com terriblement
dolents”, però del que està segur és que a partir d’aquestes criatures en
surten històries fantàstiques. D’aquí va sorgir Saphira, el drac que acompanyarà
a Eragon durant tota la saga. “He de reconèixer que la Saphira té una mica del
meu gat, del meu gos i de la meva mare”, va admetre arrencant un somriure a més
d’un espectador.
Llegat és la darrera part d’una saga i, com a tal,
havia de resoldre les dues grans qüestions que es preguntaven els lectors: la
primera té a veure amb el tema amorós i la segona amb la resolució del
conflicte entre el bé i el mal. Pel que fa al primer punt, Paolini va confessar
que tenia la intenció d’intercanviar les parelles que s’acaben consolidant al
final del volum, però “vaig pensar que seria injust per als personatges i vaig
triar pel dret escollint, segurament, el camí que tothom vaticinava”, va
explicar. Pel que fa a la “batalla final”, Paolini va comentar que no volia escriure
“...i l’Eragon va enfonsar la seva espasa al cor del dolent”, ja que això,
deia, “ho sap fer tothom”. L’escriptor va preferir, en canvi, donar-li un to
més moral, fent que “qualsevol acció bona triomfa de per se per sobre d’una de
dolenta”.
Paolini també va explicar que ja de bon
principi, quan escrivia el primer volum, tenia ben clar com acabaria la saga perquè
tal com va dir, “escriure és com la música: primer tu composes, és a dir,
necessites tenir una guia de la història; després l’interpretes, embellint el
text. Però he canviat coses de com les havia planificat. Per exemple, l’Eragon
al principi s’havia de dir Kevin”.
 |
| Christopher Paolini i Ricard Ruiz-Garzón |
Quan Ruiz-Garzón li va preguntar per la
pel·lícula que es basa en el seu primer llibre, Eragon, que va rebre
molt mala crítica, fins i tot per part del públic, Paolini no va poder evitar
de riure, ja que sabia que aquest era un tema que sortiria en algun moment o
altre de la conversa. L’escriptor va comentar que la pel·lícula no li
desagradava i que esperava que adaptessin més dels seus llibres a la gran
pantalla. Tot i així, la millor opció seria “tornar a començar per Eragon
amb uns altres actors, ja que els que hi apareixien ja no tenen edat per encarnar
els mateixos personatges”, va explicar.
Christopher Paolini va anunciar que
continuaria escrivint després de la gira que té prevista per tot Europa, que
acabarà al juliol i que li servirà per agafar “una mica d’aire”. Quan torni a
Montana, on resideix habitualment, té previst estrenar-se en la ciència-ficció,
ja que assegura que “té moltes històries al cap per escriure”. De tota manera,
tornarà a la fantasia en el futur, perquè considera que “és el gènere més antic
d’explicar històries”.
Una de les darreres preguntes del públic va
ser si havia estat difícil posar el punt i final a tot aquest macroprojecte que
l’havia ocupat durant tant de temps. Paolini va reconèixer que sí, que era
impossible acomiadar-se dels personatges de la saga El Llegat i que per
això pensava tornar-hi d’aquí diversos anys amb un cinquè volum ja que, ben
conscient que li acabaria sentint enyorança a l’acabar, va decidir deixar
algunes qüestions obertes a l’últim llibre. Esperem, doncs, el retorn de
Paolini, el retorn d’Eragon.
 |
| Moment de la pel·lícula Eragon, estrenada l'any 2006 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada