dijous, 26 d’abril de 2012

Christopher Paolini presenta ‘Llegat’ a Barcelona i no descarta continuar la saga

Opinió 


Christopher Paolini és pura energia, pur entusiasme. I és segurament aquesta forta determinació el que l’ha fet triomfar arreu amb la tetralogia El Llegat, que va començar amb Eragon, llibre que va escriure amb només quinze anys. Ara, amb 28, ja ha escrit les tres parts restants –Eldest, Brisingr i Llegat– consagrant-se com un dels autors de fantasia més estimats pel públic jove de tot el món.
Paolini va ser a Barcelona durant la diada de Sant Jordi per presentar el darrer volum de la saga, Llegat, publicat a finals de l’any passat. El periodista i escriptor Ricard Ruiz-Garzón va aprofitar l’ocasió per fer-li una entrevista oberta al públic a la Biblioteca Francesca Bonneimaison de Barcelona. Adria’s News també hi va ser.

 
El darrer volum de la saga 'El Llegat'

Els inicis d’un escriptor sempre són difícils, més encara quan s’és tan jove com ho era Paolini quan va acabar d’escriure Eragon, l’any 2001, amb només 17 anys. Per aquest motiu va decidir autopublicar-se la novel·la i en va fer difusió oferint conferències a diverses escoles americanes disfressat de cavaller medieval. El seu afany per ser escriptor va donar els seus fruits quan el llibre va caure en mans del fill d’un editor, que va convèncer el seu pare per publicar la novel·la.
Paolini va reconèixer que des de sempre que l’han fascinat els dracs, “uns éssers que tant poden ser bons com terriblement dolents”, però del que està segur és que a partir d’aquestes criatures en surten històries fantàstiques. D’aquí va sorgir Saphira, el drac que acompanyarà a Eragon durant tota la saga. “He de reconèixer que la Saphira té una mica del meu gat, del meu gos i de la meva mare”, va admetre arrencant un somriure a més d’un espectador.
Llegat és la darrera part d’una saga i, com a tal, havia de resoldre les dues grans qüestions que es preguntaven els lectors: la primera té a veure amb el tema amorós i la segona amb la resolució del conflicte entre el bé i el mal. Pel que fa al primer punt, Paolini va confessar que tenia la intenció d’intercanviar les parelles que s’acaben consolidant al final del volum, però “vaig pensar que seria injust per als personatges i vaig triar pel dret escollint, segurament, el camí que tothom vaticinava”, va explicar. Pel que fa a la “batalla final”, Paolini va comentar que no volia escriure “...i l’Eragon va enfonsar la seva espasa al cor del dolent”, ja que això, deia, “ho sap fer tothom”. L’escriptor va preferir, en canvi, donar-li un to més moral, fent que “qualsevol acció bona triomfa de per se per sobre d’una de dolenta”.
Paolini també va explicar que ja de bon principi, quan escrivia el primer volum, tenia ben clar com acabaria la saga perquè tal com va dir, “escriure és com la música: primer tu composes, és a dir, necessites tenir una guia de la història; després l’interpretes, embellint el text. Però he canviat coses de com les havia planificat. Per exemple, l’Eragon al principi s’havia de dir Kevin”.

Christopher Paolini i Ricard Ruiz-Garzón


Quan Ruiz-Garzón li va preguntar per la pel·lícula que es basa en el seu primer llibre, Eragon, que va rebre molt mala crítica, fins i tot per part del públic, Paolini no va poder evitar de riure, ja que sabia que aquest era un tema que sortiria en algun moment o altre de la conversa. L’escriptor va comentar que la pel·lícula no li desagradava i que esperava que adaptessin més dels seus llibres a la gran pantalla. Tot i així, la millor opció seria “tornar a començar per Eragon amb uns altres actors, ja que els que hi apareixien ja no tenen edat per encarnar els mateixos personatges”, va explicar.
Christopher Paolini va anunciar que continuaria escrivint després de la gira que té prevista per tot Europa, que acabarà al juliol i que li servirà per agafar “una mica d’aire”. Quan torni a Montana, on resideix habitualment, té previst estrenar-se en la ciència-ficció, ja que assegura que “té moltes històries al cap per escriure”. De tota manera, tornarà a la fantasia en el futur, perquè considera que “és el gènere més antic d’explicar històries”.
Una de les darreres preguntes del públic va ser si havia estat difícil posar el punt i final a tot aquest macroprojecte que l’havia ocupat durant tant de temps. Paolini va reconèixer que sí, que era impossible acomiadar-se dels personatges de la saga El Llegat i que per això pensava tornar-hi d’aquí diversos anys amb un cinquè volum ja que, ben conscient que li acabaria sentint enyorança a l’acabar, va decidir deixar algunes qüestions obertes a l’últim llibre. Esperem, doncs, el retorn de Paolini, el retorn d’Eragon.

Moment de la pel·lícula Eragon, estrenada l'any 2006



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada