Umberto Eco presenta "El cementiri de Praga" a Barcelona



Tapa del llibre El cementiri de Praga



Umberto Eco, escriptor, assagista i crític literari de renom internacional, va presentar ahir a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el seu darrer llibre, El cementiri de Praga. L’actual directora de TV3, Mònica Terribas, va conduir l’acte.

Eco va descriure la seva última novel·la com “una història de memòria i records” en la que el seu protagonista, el capità Simonini, és un falsificador de documents que fa mal de manera natural, gairebé sense adonar-se’n. “Al principi del llibre volia mostrar un gran espectacle racista, situació que va existir a la realitat. El que pretenia era donar un cop de puny a l’estómac del lector”, va comunicar l’autor.

La novel·la, que Eco va acabar dos anys abans del previst, tracta de temes com ara la falsificació, els complots i el racisme. “No és un llibre de jueus, ja que no n’hi apareix cap a part del doctor Sigmund Freud; és un llibre del discurs antisemita”. L’escriptor va afegir que el tema dels complots donava per a molt, a part de què el fascinava, però que havia decidit escriure un llibre en comptes d’un assaig pel propi “plaer” de la narració.

Umberto Eco va explicar que El cementiri de Praga és un llibre ple de fets històrics autèntics amb pocs personatges inventats. “Potser alguns no són ben bé certs, però si més no, són versemblants” ¾va exposar¾ “A més a més, les diferents il·lustracions que hi apareixen, totes reals, reforcen la credibilitat de la història”. L’autor va recalcar que havia estat la novel·la més senzilla que havia escrit perquè els personatges que apareixien eren de fa només un segle.



Umberto Eco i Mònica Terribas durant la presentació



Terribas, a la que Eco va qualificar de “lectora perillosa” degut a l’atenció en què havia llegit el seu llibre, li va preguntar com veia el futur de la política i l’escriptor va respondre de manera contundent: “Estem arribant al final de la democràcia representativa. Actualment, als Estats Units, país on queda més clar aquest model de democràcia, només vota el 50% de la població i només un 25% vota al president. En aquest fet, els lobbies hi han tingut molt a veure.

Umberto Eco va voler deixar clar que no es farà la versió cinematogràfica de la seva nova novel·la. No perquè no li hagués agradat el resultat final de la pel·lícula d’El nom de la rosa, el seu altre llibre d’enorme èxit, sinó perquè no vol que els lectors es llegeixin el llibre després de veure a pel·lícula. “A més a més  ¾va aclarir¾ ho vaig tenir molt clar quan vaig sentir el que deia una noia a una llibreria mirant un exemplar d’El nom de la rosa: ‘Ja han fet un altre llibre d’una pel·lícula’. Aquest comentari em va acabar de convèncer”.

Mònica Terribas, Alan Ruiz i jo després de l'acte