dimecres, 17 de novembre de 2010

El model cosmopolita de Held i l'escalfament global

Opinió 
L’ESCALFAMENT GLOBAL

Avui en dia, l’escalfament global és un dels principals problemes que patim tots a tot arreu. Aquest desastre natural ve produït a partir de les fortes emissions de gasos contaminants, com el CO2, dels països industrialitzats. Aquests gasos, entre altres coses generen el forat de la capa d’ozó que ocasiona una major incidència dels raigs solars a la superfície terrestre i aquests queden atrapats a la nostra atmosfera, fenomen quer coneixem com a efecte hivernacle. Aquesta sobreacumulació de gasos fa augmentar les temperatures del planeta. Aquest procés lent, però constant s’anomena escalfament global.
Per tal de reduir-lo i prevenir les generacions futures d’aquests trastorns ambientals es van realitzar dos grans pactes a escala mundial:
El primer va ser la Cimera de la Terra de Río de Janeiro, que va tenir lloc el juny de 1992 i va reunir els dirigents de 178 països. Allí es va fer la Declaració de Río de Janeiro, que conté 27 principis sobre el desenvolupament sostenible (temes referents a la salut, la contaminació de l’aire, la gestió dels mars, boscos i muntanyes, la desertificació, la gestió de los recursos i residus, etc.). A més a més, es va adoptar un pla d’acció, anomenat Programa 21, que enumerava 2500 recomanacions que calia aplicar un cop va estar feta la Declaració. Els seus postulats encara perduren.
Un altra iniciativa pro-medi ambient va ser el Protocol de Kyoto que és un conveni internacional que afecta als països industrialitzats i que es va celebrar l’onze de desembre de 1997 a la ciutat japonesa que porta el seu nom. El pacte va consistir en què els països industrialitzats signataris reduïssin en un 5.2% les seves emissions, respecte les que emetien el 1990, des del 2008 fins al 2012 (per tant, els que encara s’estan desenvolupant, no entren dins d’aquest acord, perquè el volum dels gasos contaminants despresos en els seus països és nul o ínfim). Aquest conveni va començar a ser efectiu des del febrer del 2005. El seu objectiu principal és parar el canvi climàtic disminuint l’escalfament global. Tot i així no tots els països emissors van firmar el Protocol, com és el cas dels Estats Units d’Amèrica.
El desglaçament dels Pols és un dels principals efectes del canvi climàtic

EL MODEL COSMOPOLITA DE HELD

El món actual està conformat per autoritats polítiques independents però que alhora estan interconnectades. Partint d’aquesta situació i a fi de mantenir una democràcia cal crear uns centres de poder a nivell internacional, interconnectats, que serveixin per implementar drets i normes i alhora fer-los complir.
La clau seria aconseguir uns drets convencionalment reconeguts, la prohibició de fer servir la força per resoldre conflictes i l’establiment d’un sistema de seguretat col·lectiu (tal com es recull en la carta de les Nacions Unides i com especifica la ONU).
S’hauria d’establir un Tribunal Mundial i una Assemblea General que s’escollís per votació. Aquests organismes garantirien la pau mundial i afavoririen l’establiment d’una democràcia a nivell internacional.
La dificultat d’aquest projecte és dotar les organitzacions internacionals de recursos propis per tal que puguin ser centres de decisió autònoms, que no hagin de dependre econòmicament de ningú i així s’evitarien favoritismes.
En aquest organisme internacional hom hi seria representat amb les mateixes condicions (mateix nombre de representants), malgrat que això no acabaria amb les diferències de poder i econòmiques reals que hi ha.
L’assemblea internacional es nodriria dels parlaments regionals formats per tots els estats i agents democràtics. Es fixarien unes normes sobre les quals s’hauria de regir i es dotaria d’autoritat perquè pogués tractar temes d’abast mundial i resoldre els possibles conflictes i problemes.

PREGUNTES QUE ENS HEM DE FORMULAR

1.    Com encaixa el problema de l’escalfament global amb el model de democràcia cosmopolita de David Held?
L’escalfament global és un problema d’abast mundial ja que tots els països, d’una manera o altra, amb el seu afany de desenvolupament, han contribuït a augmentar els nivells de CO2  a l’atmosfera. Aquest problema no el pot solucionar de manera independent i autònoma cada país i, per  tant, és necessari arribar a un acord mundial a fi de posar-hi remei. Per tal d’arribar a aquest conveni internacional, cal recórrer a una organització supranacional que busqui solucions al problema. Cada estat decideix les mesures que cal adoptar per poder-se cenyir al previ acord, atenent a la realitat i circumstàncies pròpies.
Aquesta manera de trobar una solució conjunta a un problema d’abast internacional s’apropa al que deia Held sobre el model cosmopolita d’estat.

2.    El protocol de Kyoto es pot considerar una mesura de democràcia cosmopolita?
El resultat d’haver posat en pràctica puntualment aquest model polític supranacional és el Protocol de Kyoto, un acord en què la majoria dels estats del món desenvolupat van decidir disminuir les emissions de CO2 i, consegüentment, reduir l’impacte de l’escalfament global.
Molts països desenvolupats no podien reduir les seves emissions ja que llavors el seu nivell de  vida es veuria afectat. Llavors, van optar per arribar a un acord de compra de drets d’emissió amb aquells països que emetien per sota del llindar establert i els en sobraven. Això és conegut com el mercat d’emissions.
La posada en pràctica del Protocol de Kyoto, seria la següent: a nivell local, haurien d’existir unes lleis ambientals que establissin el nivell d’emissions al que poden arribar les empreses, una normativa que garantís el manteniment de l’espai públic, etc. A nivell regional, les normes haurien de regular tot el que afectés a les ciutats i poblacions, perquè en base a això, aquestes elaboressin la seva normativa. Una organització supranacional vetllaria per la correcta implantació d’aquestes normes a nivell local i regional.

3.    Punts forts i febles de la democràcia cosmopolita aplicada al protocol de Kyoto
  1. Punts forts:
    • L’aplicació de la democràcia cosmopolita en el Protocol de Kyoto és una solució utòpica al problema de l’escalfament global.
    • És una manera de trobar solucions igualitàries ja que tots els països hi tenen la mateixa representació.
    • La força coactiva que obliga a acatar aquestes mesures és d’abast mundial, per tant, tots els països hi estan sotmesos per igual, sense favoritismes.
  2. Punts febles:
    • Els criteris a seguir per decidir qui formarà part d’aquesta assemblea i qui no són difícils de definir ja que fins ara, funcionava el repartiment un vot per país o depenia de la seva extensió.
    • La dificultat per adoptar unes lleis internacionals que no es contradiguin  amb les lleis locals ja existents.
    • Aquestes mesures s’han de saber adaptar al canvi constant del món en què vivim.
    • No pot obligar a formar-ne part tots els països del món i degut a això la mesura no  resulta del tot eficient.
*Treball fet conjuntament amb la Montse Auguets, la Mireia Folguera i el Miguel Vegas.

4 comentaris:

  1. Diria que al principi heu confós l'efecte hivernacle amb la destrucció de la capa d'ozó; o més aviat no queda del tot clara la separació d'aquests dos desastres ambientals.
    Una cosa pot ser força independent de l'altra (actualment es creu estar solventant el problema del forat ozònic prohibint la utilització de certs productes, i no per això deixa d'augmentar la temperatura global del planeta). La capa d'ozó fa de filtre pels rajos ultraviolats, i és destrossada per substàncies com els CFCs. No fa que els rajos no surtin de la Terra, sinó que permet que n'entrin uns de molt nocius per nosaltres. L'efecte hivernacle és produït en rebotar els rajos altre cop cap a la Terra, i el diòxid de carboni és un dels que fa aquest efecte pantalla.

    Caldrien mesures dràstiques i canvis de mentalitat col·lectives per paliar els problemes ambientals, i sembla que a ningú dels actuals polítics no els interessa un rave u.u

    ResponElimina
  2. Aquest és un problema de gran escala i s'hauria d'actuar a gran escala però per molts pactes que es proposin si no els firmen tots els països o si no s'acaben de complir pels signataris, no s'aconseguirà res. Caldria adoptar una consciència ambiental major.
    Gràcies per comentar ;)

    ResponElimina
  3. hola, me jamo enkarnazyon camela de la madre de jesus maria i ethoi en er colegióh medioamientaliko de catalunyika ehportiva, ethoi encantá de ethe cmentario me gutha a sako i me encatharia kamelathe.
    te kerelo (L)

    ResponElimina
  4. enkarnazyon camela de la madre de jesus maria estoy de acuerdo contigo pero tu ortografia hace que me sangren las córneas.

    ResponElimina