dissabte, 6 de novembre de 2010

Carta a un futur estudiant de periodisme

Opinió 
T’escric aquesta carta per explicar-te què em va motivar a fer la carrera de periodisme, com ho vaig decidir i què m’he trobat aquí a la facultat.
Doncs bé, es pot dir que la meva va ser una decisió presa a última hora i, de fet, vaig acabar la selectivitat fet un embolic. Potser et semblarà una mica estrany però jo vaig cursar el batxillerat científic ja que en acabar l’ESO no sabia a què em volia dedicar i com que tot m’agradava i més o menys se’m donava bé  vaig optar per aquesta modalitat de batxillerat, que és la que té més sortides. Tot així, no vaig trigar a veure que no m’agradava el que estudiava i vaig intentar passar-me a una altra branca de batxillerat, però no ho vaig poder fer; era massa tard. Aquesta equivocació em va marcar fortament durant el curs següent, que el vaig fer a desgrat, de mala gana. Va ser llavors quan vaig començar a reflexionar sobre  quin era el futur que volia i gràcies al Saló de l’Ensenyament i també a les Jornades de Portes Obertes que oferien les universitats, em vaig començar a interessar en les tres carreres de comunicació. Però tenia un altre dilema: des dels tres anys que faig música i vaig pensar que potser m’hi volia dedicar ja que és una de les coses que més m’agrada. Finalment, per por al fracàs o pel fet que entrar en un centre d’estudis musicals superiors és molt i molt difícil, vaig rebutjar aquesta opció tot i que no la descarto de cara a un futur. Finalment vaig escollir periodisme. Un dels motius principals d’aquesta decisió va ser la meva enorme afició literària, que m’ha portat a escriure uns quants llibres. Altres raons van ser la meva personalitat inquieta, el meu caràcter d’allò més sociable, el meu anhel de viatjar i la meva enorme  estima pels idiomes.
***
El que pretenc com a periodista és sobretot donar veu a aquells que no la tenen, és a dir, a aquelles persones o sectors de la societat que tenen dificultats per exterioritzar els seus problemes o pensaments. Nosaltres hem de ser l’eina perquè ho aconsegueixin; els intermediaris entre aquestes persones i el gran públic. Per altra banda vull potenciar el sector cultural ja que considero que queda ocult darrere de les altres notícies, gairebé sempre negatives, que només tracten de tot allò relacionat amb els esports i la política, sobretot si es tracta d’algun escàndol públic. Un altre objectiu que tinc és depurar la mala imatge que actualment es té dels periodistes. Una imatge que la població ha confeccionat a partir d’uns quants personatges, ni tan sols periodistes, que ens han fet anomenar la televisió “La caixa tonta”, quan hauria de ser un mitjà de coneixement i entreteniment intel·ligent.
***
Ja fa un mes i mig que he començat la universitat i de moment estic força content. És cert que tots els professors ens posen molta feina i els caps de setmana que passo a Tarragona passen quasi sense adonar-me’n. És més, quan aixeco el cap de l’ordinador ja és hora d’agafar de nou el tren i em martiritzo només de pensar que no he pogut veure els meus amics. Per altra banda, hem de llegir molt, la qual cosa trobo que està bé fins a un cert punt, però en el nostre cas és excessiu; sort en tinc dels Ferrocarrils de la Generalitat i la Renfe per llegir. Devia ser molt innocent quan vaig decidir emportar-me a la Vila Universitària un llibre de lectura pròpia, ja que ara veig que és totalment impossible que me’l pugui començar! Una altra sensació que tinc és que de moment tot el que fem és força teòric, però això deu ser normal al tractar-se del primer any de carrera. Per això, quan ens fan fer alguna pràctica tinc sovint la impressió que no ens han explicat suficientment el que hem de fer. És a dir, els professors donen per sabudes moltes coses de les quals no tenim ni idea i això és força desconcertant. Però el millor de la universitat són, sens dubte, els companys, aquelles persones que comparteixen amb tu uns somnis i sobretot la motivació de fer una cosa que realment t’agrada. Tot i així, el que em va espantar una mica al principi, és que la majoria d’ells ja havien treballat enmitjans de comunicació amb anterioritat i jo no. Però confio que sabré donar la talla aquí a la facultat perquè estic molt animat i són aquestes ganes que poso a totes les coses que faig les que m’ajudaran a tirar endavant i a superar totes les adversitats que em pugui anar trobant. N’estic convençut.
Adrià Guxens

Si voleu saber com em va anar el curs, llegiu: Aquest curs he après...

12 comentaris:

  1. Bon article pels que estiguin indecisos sobre quina carrera escollir. I també veig que te n'has adonat del gran error que vas cometre al escollir el batxillerat científic perquè "tenia més sortides". Has de fer el que a tu t'agradi, sense importar-te el que diguin els altres (en especial els pares, que sabem que tots volen un fill metge). Dedicar-se a les lletres no és res dolent ni, en cap cas, un fracàs. Me n'alegro per tu!
    Cristina.
    PD: es veritat, els caps de setmana passen sense adonar-se i no s'aprofiten gaire... i jo també em vaig emportar un llibre que està de decoració al prestatge ;)

    ResponElimina
  2. Gràcies Lara! ;) Per cert quin és el teu blog?

    ResponElimina
  3. m'agradat molt i en algunes coses m'he sentit identificada i tot (:
    molt bon article

    ResponElimina
  4. molt bon article! enhorabona!

    ResponElimina
  5. No sols m'agrada com escrius sino tambe el teu raonament, espero que trobis el que estas buscant en el teu futur al periodisme.

    ResponElimina
  6. Quan comences una carrera sempre et pot cadar el dubte de si has escollit bé, perquè encara que creguis que has triat el que t'agrada a vegades no s'acompleixen les expectatives que hi tenies posades. Al començament tot és nou, el Centre, els amics, els professors,.... però aquí comença el gran repte, comença una nova etapa d'estudiant que no té res a veure amb l'anterior.Estic segur que aconseguiràs el que et proposis. Molta sort en aquest camí que has escollit.
    Meri

    ResponElimina