dijous, 11 de novembre de 2010

Entrevista a la Sharon, una noia de família taiwanesa

Opinió 
Sharon (Yu-Shuan Huang)
On viviu?
Vivim a南投 Nantou des de fa 17 anys. La ciutat més propera, Taichung, és a 40 minuts amb cotxe.

En quin tipus de casa vius?
Vivim en una casa de tres pisos amb un pati gran, que inclou jardí, garatge, i una petita cabana de fusta. La meitat de la primera planta és una farmàcia. És un tipus de casa amb residència i ús comercial, molt típic a Taiwan, on la gent sol llogar el primer pis, si no l’utilitzen.

Qui sou els que viviu a casa?
Jo: Huang Yu-Hsuan (Sharon), 17 anys, filla gran de la família, curs escolar d'alt nivell.
El pare: Huang Chun-Chan (Andy), 42 anys, professor de ciències de la Terra i Física a l'escola secundària.
La mare: 陈超 Chang Chau (Amy), 40 anys (les dones no canvien el seu cognom després del matrimoni), professora de matemàtiques de secundària.
La meva germana petita: 陈韵安 Chang Yun-Un (Ann), 15 anys (en general, els nens prenen el cognom del pare, però aquest és un cas especial), tercer any d'escola superior.
El meu germà menor: 黄彦成 Huang Chung-Yan, 11 anys, 6è de primària de grau.
El meu avi: 陈绍 Chang Xio-Ching, 73 anys, farmacèutic.
La meva àvia: 李雪 Hsu Li-Mei, 69 anys, mestra jubilada d'escola primària.
Encara que no visqui amb ells, també tinc relació amb altres familiars: tinc tres tietes, dos oncles i tres cosins més joves per part de la meva mare. Ells viuen a Taipei, i generalment venen a Nantou dues vegades a la setmana.

Quina és la vostra rutina diària?
De dilluns a divendres: la meva germana i jo anem a la mateixa escola a Taichung. Ens aixequem a les sis del matí i agafem l'autobús per anar-hi. La primera classe comença a les vuit i cada classe dura una hora. Dinem a les dotze del migdia, i descansem fins la una, quan comencen les classes de la tarda fins a les cinc. Arribem a casa a les sis de la tarda. Llavors, sopem, llegim diaris o veiem la televisió fins al voltant de les set o les vuit. Fins les deu de la nit estudiem i després ens dutxem. Abans d’anar a dormir,  naveguem per Internet, llegim i xerrem amb la família durant una estona. Ens posem  al llit al voltant de les onze o les dotze.
El meu germà té un horari semblant. Però ell s'aixeca a les set del matí i el seu horari escolar és de vuit a quatre.
Com que els meus pares són mestres tenen un horari similar.
El meu avi treballa a la farmàcia familiar. L’obre a les set del matí i la tanca a les nou del vespre. Es cuina el sopar al voltant de les cinc de la tarda.
La meva àvia és molt activa, malgrat s’hagi jubilat. Surt amb els seus amics freqüentment i participa en organitzacions no governamentals i activitats de voluntariat.
En general són les dones qui cuinen a les famílies taiwaneses. A casa meva som un cas bastant peculiar, ja que els homes cuinen molt bé i la mare no en sap gaire.
Els caps de setmana és quan passem la major part del temps junts. Sovint, gaudim de l'esmorzar o el sopar a Taichung i anem al centre comercial. De vegades a alguns llocs d'interès turístic. També surto amb amics, vaig al cinema, de compres o a cantar al karaoke. La meva germana i jo anem a la biblioteca per estudiar.

Quina és la vostra llengua materna?
Parlem taiwanès i xinès, malgrat que les cultures de les dues llengües són diferents.

Què acostumeu a menjar i beure?
El nostre esmorzar és xinès i occidental: llet de soja, arròs amb llet, pastes al vapor amb un farcit... són plats comuns d'esmorzar xinès. Mengem torrades, entrepans i pa, també. En general, esmorzem i agafem ràpid l’autobús per anar a l’escola perquè no tenim gaire temps.
Per dinar mengem arròs, quatre plats diferents (carn de vedella, porc, ànec, peix, pollastre al vapor o verdures fregides ...) i la sopa.
El sopar és similar a l'esmorzar. Sol ser a les sis de la tarda.
Durant el dia, piquem entre hores: els entrepans taiwanesos són divins i tenim una gran varietat! Tenim tot tipus de postres, begudes salades o dolces, sopes per triar.

Quines són les principals tradicions i celebracions de la teva família?
Celebrem els aniversaris i dies de festa junts, sortim els caps de setmana i anem de viatge amb la família cada estiu i també durant les vacances d'hivern.
En realitat, a l'antiga Xina, només les persones grans podien celebrar els seus aniversaris. Per tant, el nostre patró normal de la celebració d'un aniversari en l'actualitat és bastant occidental. Dinem en un restaurant agradable, amb coques d'aniversari i regals. Pel que fa a la roba, portem vestits a la xinesa, i hem de menjar ous passats per aigua i fideus dolços.
La data de les celebracions tradicionals es basa en el calendari lunar. Per l’any Nou Xinès  ens reunim i sopem junts. Mengem alguns plats especials com, per exemple, la fondue xinesa. Els adults donen als nens sobres vermells amb diners. Al final de les vacances d’any nou, el 15 de gener, mengem "Yuan Xiao" (una espècie de crestes dolces) i gaudim dels fanalets de colors penjats als carrers.
Pel festival de la Barca del Drac, al maig, hi ha una cerimònia dedicada a un antic poeta i polític, en Chu Yuan. Mengem mandonguilles d'arròs, també hi ha competicions de rem de la barca del drac a tot el país.
Pel festival de la Lluna, el 15 d'agost, mengem els anomenats pastissos de la lluna i la contemplem junts. La major part de la família taiwanesa gaudeix d’una barbacoa.
També és molt tradicional que els mestres siguin molt respectats, sobretot per influència dels meus avis.

Quines són les relacions i la confiança entre vosaltres?
La meva família és molt propera. Compartim molt de temps junts. Prefereixo tractar els problemes pel meu compte, però demano consell als pares. Tic el mateix grau de confiança amb el pare i amb la mare ja que són uns pares molt liberals i els veiem com uns amics, tot i que el pare és més enginyós.
Els meus germans i jo sovint tenim baralles per petites coses, però ens estimem.

Qui és la persona que porta els pantalons a casa?
Crec que és la meva àvia la que porta a la família. Ella és una gran dona.

Com us repartiu les tasques domèstiques?
Hem de rentar-nos el propi plat després del menjar. Els nens han de plegar la roba. En general, cuina la meva àvia. Cadascú ha de posar ordre a la seva pròpia habitació. Pel que fa a la resta del pis, tenim un robot de neteja i una criada que ve un cop per setmana per ajudar a netejar la casa.

La religió és important per a tu i la teva família?
No gaire, però fem culte als déus a les festes tradicionals. És part de la nostra vida. És més una espècie de vestit i una tradició que una religió per a nosaltres.

Quan es pot emancipar-se, beure alcohol, conduir un cotxe, votar...?
En general, marxem de casa quan comencem la universitat. N’hi ha que no marxen de casa els pares fins que comencen a treballar o es casen. L'edat legal per beure, fumar i conduir és de 18 anys. Es pot votar a partir dels vint, quan es considera una persona major d’edat.

Com funciona el matrimoni? (edat, tipus de celebració, es pot triar a la seva parella ...)
Segons la llei, quan un home compleix els 18 anys i una dona en té 16, es poden casar legalment. Normalment es casen abans de complir els 30.
Tenim el casament tradicional xinès, tot i que d’altres opten per un casament més modern, occidental.
Els meus pares em prohibeixen tenir xicot abans d’acabar la universitat.

Com funciona l’herència?
No tenim una tradició particular dins la meva família.

Et donen setmanada?
Sí, uns 16 euros  al mes per comprar les coses que m'agraden, com CD, llibres o entrades per a concerts.
Però els meus pares em paguen la roba i altres coses que necessito.

Portes uniforme a l’escola?
Sí, però quan surto vaig sempre amb texans i samarretes.

Com funciona el sistema educatiu?
A la major part d'Àsia, els joves estudien molt dur per a obtenir bones qualificacions i la majoria van a les universitats després de les escoles secundàries.
Des de l'escola primària fins a la secundària, cada estudiant pertany a una classe concreta, fem totes les classes a la mateixa aula, fins i tot hi dinem. La bona relació entre companys és un dels millors records de l’etapa escolar. També tenim tot tipus d'activitats extraescolars, com trobades esportives, fires, concursos de cant, etc, i a cada classe intentem cooperar i esforçar-nos per competir amb altres classes.

Conclusió
Després de realitzar aquesta entrevista, hem comprovat que la família de la Sharon i el seu entorn és molt diferent al nostre. La seva família intenta mantenir els costums intrínsecs d’allà però a la vegada incorpora trets occidentals més moderns. Si haguéssim de classificar la seva família segons l’esquema d’Emmanuel Todd, es tractaria d’una família anòmica, pròpia de força famílies comunitàries i caracteritzada per l’autoritat de la dona dins la família, en aquest cas, l’àvia.

* Treball realitzat juntament amb Montse Auguets, Laura Chaverri i Patrícia Jiménez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada