diumenge, 21 de novembre del 2010

Ressenya de “Relato de un Náufrago” de Gabriel García Márquez


Títol
Relato de un Náufrago
Autor
Gabriel García Márquez
Editorial
Tusquets Editores, S.A.
Núm. Pàgines
137 pàgines

Tapa de relato de un náufrago de G.G. Márquez
La història que explica aquest llibre va tenir lloc el 28 de febrer de 1955, durant la dictadura colombiana de Gustavo Rojas Pinilla. Vuit  tripulants del destructor Caldas de la Marina de Guerra de Colòmbia van caure a l’aigua després que la nau patís un accident. La recerca dels nàufrags tan sols va durar quatre dies i van morir tots excepte Luis Alejandro Velasco, que va estar a la deriva durant 10 dies. Quan va arribar a terra, es va convertir en un heroi de Colòmbia i es va fer famós al vendre la seva pròpia història; les firmes publicitàries el van contractar per fer màrqueting, les autoritats li van demanar que fes diversos mítings i milers de periodistes d’arreu del món van voler parlar amb ell. Però només un d’ells, G.G. Márquez, tenia la intenció d’arribar al fons de l’assumpte i desmentir qualsevol falsedat que hi pogués haver en la història de Luis Alejandro Velasco. Van ser gairebé tres setmanes en les quals va entrevistar “l’heroi” durant sis hores diàries i, evidentment, hi havia una part fosca en el relat. La tragèdia no es va produir per una mera tempesta tropical com es va anunciar públicament, sinó perquè el destructor feia contraban d’electrodomèstics i una embarcació d’aquest tipus té prohibit portar càrrega ja aquesta que pot originar sobrepès. El resultat de la investigació de G.G. Márquez va ser el llibre Relato de un Náufrago, que li va fer guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1982.
“El meu heroisme va ser no deixar-me morir”, va dir Velasco a la premsa internacional. L’instint de supervivència el va portar a menjar arrels, peix cru, una mica de gavina i fins i tot va intentar cruspir-se les sabates, el cinturó i la camisa. La soledat i la desesperació van ser un altre factor important en la desolació que va patir el nàufrag durant aquella setmana i mitja; va haver de conviure amb la por d’ésser cruspit pels taurons, les cremades produïdes pel sol i els mals records del dia de l’accident que s’anaven repetint en la seva ment una vegada i una altra . Això sí, mai no va perdre l’esperança.
Aquest, ha estat un llibre com n’hi ha pocs, perquè mostra la gran tasca que va fer G.G. Márquez. És, sens dubte, un autèntic reportatge de periodisme d’investigació, un gènere malauradament molt poc cultivat a l’actualitat i imprescindible per desvetllar els draps bruts de  grans empreses, institucions i governs. També es veuen clarament els interessos econòmics que mouen el món. Primer,  totes les companyies es van interessar de seguida per Luis Alejandro Velasco per augmentar els seus ingressos. En canvi, ara, se n’han desentès totalment perquè aquest personatge ja ha tornat a l’anonimat. Considero que és una història fantàstica que et vol ensenyar que sempre s’ha de tirar endavant i no s’ha de perdre mai la fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada