dimarts, 28 de desembre de 2010

Ressenya del llibre “Què pensa Antoni Bassas”

Opinió 
    
Títol
Què pensa Antoni Bassas
Entrevistadora
Núria Escur
Editorial
Proa/Dèria editors
Núm. Pàgines
153

 
Antoni Bassas
“Un periodista és un certificador de qualitat informativa; com més complet millor”. Així és com Antoni Bassas, periodista de renom a Catalunya, defineix la seva professió.
 
Des de ben petit Bassas estava interessat en la que seria la seva futura feina. Als sis anys ja escoltava la ràdio i també llegia el diari ja que la seva família, de classe mitjana, estava subscrita a La Vanguardia. Però la primera vegada que va entrar en contacte directe en el món del periodisme va ser quan feia tercer de BUP, que va col·laborar en el programa Peques de Ràdio Joventut. Als vint anys va fer la seva primera retransmissió amb el mestre Joaquim Maria Puyal, que deixaria la seva empremta gravada en aquella jove promesa del periodisme català. Antoni Bassas és conegut per aconseguir que El Matí de Catalunya Ràdio fos el líder d’audiència en els catorze anys consecutius que va conduir el programa, convertint-se en el més escoltat de tota la història de la Ràdio de Catalunya.  Bassas, però, modest, afirma que ser conegut no és el mateix que ser important.
Antoni Bassas és optimista pel que fa al futur de la professió ja que no creu que s’acabin els diaris de paper pel simple fet que hagi aparegut Internet. “També pensàvem que la televisió es menjaria la ràdio i el cinema, i no sembla pas que això hagi de passar ara per ara”, recalca. Això sí, Internet ha facilitat l’aparició de milions d’internautes que esdevenen comunicadors mitjançant diferents plataformes com ara els blogs. Respecte aquest fet, Bassas creu que la diferència entre els periodistes i els altres comunicadors, és que els periodistes tenen “titulació i un segell de garantia d’origen. El periodisme no ha de ser només informació; també ha de ser interpretació i anàlisi”.
Llibre "Què pensa Antoni Bassas"
Bassas és un periodista multiàrea i multimèdia ja que a part de fer ràdio ha treballat a la  televisió. Ell creu que per treballar a la televisió s’ha de dominar el llenguatge no verbal, així com la dicció i l’entonació. “El que necessita cridar per fer-se escoltar és que no està fent periodisme. Està fent propaganda”, exposa Bassas amb el sentit de l’humor que el caracteritza. Tot i així la televisió el fa patir perquè la gent s’interessa més per la persona que parla que no pas pel que diu. Malgrat que prefereixi la ràdio a la televisió, Bassas estima TV3. “TV3 no és una televisió autonòmica; és una televisió nacional; és més que una televisió”, apunta. Tot i així si li oferissin la direcció s’hi negaria perquè ell té vocació periodística i no pas de gestor. “El principal problema dels mitjans públics, però, és que no han de ser els braços mediàtics del govern. Per la seva banda, Catalunya, al perdre les majories absolutes ha posat més fàcil que aquest fet no passi amb TV3 ni Catalunya Ràdio.
Aquest llibre deixa clar que Antoni Bassas és un referent per a moltes persones, periodistes o no. Es nota que estima la seva feina i per aquest motiu arriba al gran públic. Tot i així vol matisar que no seria capaç de deixar la pell pel periodisme, com va fer Anna Politkóvskaya.
La raó del seu èxit és segurament que sap portar l’equilibri entre la vida professional i la personal i, sobretot, que no es conforma amb les coses que li venen. Va a buscar-les i si cal, desfà camins que no porten enlloc.
 Actualment Antoni Bassas és corresponsal de TV3 a Washington i un dels impulsors del nou diari Ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada