dissabte, 11 de desembre de 2010

La gespa de la UAB, el centre de la vida universitària

Opinió 
La Universitat Autònoma de Barcelona ja es troba en plena tardor. Els pocs arbres que hi ha, dispersos pel petit prat de la universitat, resten gairebé pelats sense tenir res a fer contra el pas del temps. Només alguns pins, a l’horitzó, tenen sort de no perdre les seves fulles. El verd s’ha acabat, ja que només és present a l’herba altra hora brillant i ara oculta sota el vel de fulles seques de tota mena de tons: des de grocs i daurats fins a marrons i ocres. El fang denota que ha plogut no fa gaire temps. Avui brilla un Sol tímid que gairebé no desprèn escalfor malgrat trobar-se en el punt àlgid de la seva trajectòria. Els dèbils rajos que irradia des d’aquest cel tan blau sense núvols no aconsegueixen dissipar les ombres. Això explica la poca gent que hi ha al camp d’herba, sovint ple de joves. A l’esquerra, a la part més propera a la Plaça Cívica i asseguts a un banc de pedra situat al costat d’una paperera, hi ha dos nois de menys de vint anys conversant tranquil·lament. Un, duu un jersei gruixut i l’altre una caçadora de pell. El seu gest és força tens i la seva posició, encongida. D’aquesta manera queda palès que el fred s’acosta. Hi ha un altre grup, format per un noi i dues noies si fa no fa de la mateixa edat que els altres nois, jugant a cartes força relaxats i fumant. Per la seva indumentària, constituïda per dessuadores i samarretes de màniga llarga de colors foscos i el seu gest relaxat, no deuen tenir tan de fred però no és pas estrany ja que es troben en un racó on toca el Sol.
La gespa de la UAB
Un camí de pedra mig envaït per la sorra i les fulles i que passa entre arbres de branques crispades, creua tota la gespa des de les escales del pàrquing que hi ha sota de la Plaça Cívica fins al final de la Facultat de Dret, on s’esvaeix. També hi ha un pont. Un pont prim, de fusta, mig tapat per una fina capa de fulles, que comunica les dues parts del terreny glevós. Està envoltat de tota mena de vegetals que creixen de manera salvatge per tots costats. Hi ha canyes de bambú, heures que s’enfilen als troncs dels arbres i tota mena d’arbustos de mides més reduïdes que trenquen la bellesa de l’herba de la prada amb la seva presència feréstega. I encara més al fons, es pot entreveure la grisa Facultat de Ciències Socials on es troba també la seva biblioteca. És un edifici quadrat, gairebé simètric, amb moltes finestres que donen al cantó del prat. És una construcció estèticament descuidada, sense cap mena de concordança amb la resta del paisatge i que, en certa manera, el fa més lleig.

9 comentaris:

  1. Hola! Sóc la Júlia!

    M'ha agradat molt la descipció però has de saber que la gespa de veterinària és la més repreciosa de totes hehe ;)

    ResponElimina
  2. Hola Adrià!
    He fet un cop d’ull al teu blog,l'he trobat interessant, m’he l’afegiré al meu blog reculldeopinions.blogspot.com,sempre és bo saber com veu el món un futur periodista.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pel vostre suport! Me n'alegro que us hagi agradat!

    ResponElimina
  4. Hola Adrià! Doncs mira, no he fet res més al llarg d'aquest tres anys que dura que anar llegint blogs i publicant, amb més o menys sort i encert... És un blog personal, però la meva feina, sóc mestra, fa que sovint escrigui quelcom del que em passa, i com que també em preocupa aquesta merda de món sovint rondino...poc a poquet la gent es va acostumant a llegir i després t'aconsello que no et preocupo gaire això de si tens més o menys sguidirs, les coses van venint si el que expliques interessa... Una forta abraçada!

    ResponElimina
  5. aquest bloc és una merda.

    ResponElimina
  6. Mira que n'hi ha, d'imbècils per aquest món. Com es pot desqualificar la feina d'una persona sense donar-ne arguments?

    Una crítica ben argumentada és constructiva. Una crítica mal argumentada és motiu de reflexió. Una crítica sense arguments té valor 0.

    Uke pa bat!

    Ànims, superperiodista i futura promesa del doblatge ;-)

    ResponElimina