Només faltava un quart d’hora per què comencés
la sessió del Dimecres presentem..., l’esdeveniment literari que
organitza Òmnium Cultural gairebé cada setmana, però la sala de presentacions
de la seva seu nacional estava buida. “Seria una llàstima que no vingués
ningú”, va dir una encarregada mirant el rellotge. Era el dia abans de la vaga
general i els membres de l’organització de l’acte temien que la gent s’hagués oblidat
que aquell dia tocava presentar l’esperat sisè llibre de l’escriptor i
periodista Francesc-Marc Álvaro, Entre la mentida i l’oblit (La Magrana).
Cinc minuts després, però, el públic va començar a arribar; un públic
majoritàriament femení i homogèniament de la tercera edat. Entre els presents
hi havia rellevants personalitats de la cultura catalana, com la productora de
la multipremiada Pa Negre, Isona Passola, i també alts càrrecs del
govern de la Generalitat, que estava representat aquella tarda pel Conseller de
Cultura, Ferran Mascarell, i la seva anàloga de la Conselleria d’Ensenyament,
Irene Rigau.
La presentació ja anava tard i el públic ho va
aprofitar per xerrar i explicar-se com havia anat el dia. Pel que semblava, la
majoria ja havien coincidit en altres presentacions i alguns, fins i tot, eren
assistents habituals a les sessions del Dimecres presentem... Deu minuts
després de les set de la tarda, quan va comparèixer la presidenta de la
institució organitzadora, Muriel Casals, acompanyada pel sociòleg Salvador
Cardús i per l’autor del llibre, Francesc-Marc Álvaro, els murmuris es van
apagar de cop i els va substituir una allau d’aplaudiments entusiastes que va
durar fins que les tres eminències ocupessin el seu lloc de la taula principal.
“Entre la memòria i l’oblit és un
llibre format per un recull d’articles que t’estimulen a pensar”, va explicar
la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, a mode d’introducció. La nova publicació de Francesc-Marc Álvaro,
però, es desmarca de totes les seves obres anteriors, de caire més periodístic,
per entrar en el profund món de l’assaig de la mà d’un tema tan complex com és la
memòria històrica. “Els catalans sempre hem viscut espantats”, va continuar la
presidenta d’Òmnium, “tant, que fins i tot ens costa revelar la nostra història
perquè consti a la història d’Europa”.
La presidenta d’Òmnium, sense cap mena de por,
sentint-se segura a casa seva, va aprofitar aquell moment per dirigir un missatge
als dos polítics que hi havia a la sala; un missatge que ja es desviava
completament de la memòria històrica, del llibre que s’estava presentant i de
Francesc-Marc Álvaro: “En moments que passen coses importants, com els que
estem vivint, el patriotisme ha d’estar el servei del partidisme”. Poc després,
quan faltava un quart per les vuit del vespre, el conseller Mascarell va
abandonar l’acte al·legant que havia d’assistir a un compromís. “És normal que
els representants de cultura dels països com cal, com és el nostre, tinguin
moltes responsabilitats”, va excusar-lo Muriel Casals.
Aleshores va ser el torn de Salvador Cardús,
el qual havia estat convidat expressament per l’escriptor. “El conec poc, jo,
al Francesc-Marc, però som bons amics”, va comentar el mediàtic sociòleg. Després
de les clàssiques frases protocol·làries i un cop va haver acabat d’enaltir els
mèrits de l'escriptor, entre els quals va destacar la seva feina com a cronista
al Diari Avui, una feina “a l’altura dels grans periodistes literaris del segle
XX”, Cardús va començar a parlar del llibre.
“Tenim dificultats a l’hora de recuperar la
memòria col·lectiva i la culpa d’aquesta dificultat és la falta de sobirania”,
va declarar Cardús, de forma contundent. Per a ell, memòria i història són un
oxímoron i memòria i col·lectiva són una redundància. “Totes les memòries són
col·lectives i cada país, per tant, té diverses memòries que competeixen
democràticament”. Tot i així, segons el sociòleg, s’ha d’anar amb compte quan
es juga amb la memòria, ja que una bona part d’aquesta és imposada i s’ha de
saber discernir entre records reals i records ficticis ja que “qui perd la
memòria, perd la identitat”.
Francesc-Marc Álvaro va estar completament
d’acord amb tot el que havien dit els seus dos companys de taula, però va
afegir un matís més al debat. “És difícil entrar en el món de la memòria sense
entrar al món de les ombres. Per què la memòria no és ni blanca ni negra, ni
tan sols grisa, sinó que és blanca i negra”. Quan una dona del públic li va
preguntar pel motiu pel qual havia escrit el llibre, l’autor de la publicació
va confessar que no ho va saber fins que el va haver acabat. Va ser llavors quan
va entendre que ho havia fet per “comprendre i reivindicar la recuperació de la
memòria històrica de Catalunya, la cultura sense estat més important de
l’Europa occidental”:
La presentació va tenir un fort component
polític i una clara voluntat catalanista i de denúncia vers la relació
“estroncada”, com va dir Francesc-Marc Álvaro, entre Catalunya i Espanya, un
sentiment que compartia bona part del públic. Abans de marxar, però,
l’escriptor del llibre va voler donar un últim missatge als polítics: “No
intentin posar-se d’acord sobre la memòria històrica”, els va demanar, “és un
assumpte que no es pot legislar. Aquesta motxilla, l’ha de dur la societat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada