dissabte, 31 de març de 2012

Memòria històrica, la motxilla de la societat

Opinió 


Només faltava un quart d’hora per què comencés la sessió del Dimecres presentem..., l’esdeveniment literari que organitza Òmnium Cultural gairebé cada setmana, però la sala de presentacions de la seva seu nacional estava buida. “Seria una llàstima que no vingués ningú”, va dir una encarregada mirant el rellotge. Era el dia abans de la vaga general i els membres de l’organització de l’acte temien que la gent s’hagués oblidat que aquell dia tocava presentar l’esperat sisè llibre de l’escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro, Entre la mentida i l’oblit (La Magrana). Cinc minuts després, però, el públic va començar a arribar; un públic majoritàriament femení i homogèniament de la tercera edat. Entre els presents hi havia rellevants personalitats de la cultura catalana, com la productora de la multipremiada Pa Negre, Isona Passola, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat, que estava representat aquella tarda pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la seva anàloga de la Conselleria d’Ensenyament, Irene Rigau.

La presentació ja anava tard i el públic ho va aprofitar per xerrar i explicar-se com havia anat el dia. Pel que semblava, la majoria ja havien coincidit en altres presentacions i alguns, fins i tot, eren assistents habituals a les sessions del Dimecres presentem... Deu minuts després de les set de la tarda, quan va comparèixer la presidenta de la institució organitzadora, Muriel Casals, acompanyada pel sociòleg Salvador Cardús i per l’autor del llibre, Francesc-Marc Álvaro, els murmuris es van apagar de cop i els va substituir una allau d’aplaudiments entusiastes que va durar fins que les tres eminències ocupessin el seu lloc de la taula principal.
Entre la memòria i l’oblit és un llibre format per un recull d’articles que t’estimulen a pensar”, va explicar la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, a mode d’introducció. La nova publicació de Francesc-Marc Álvaro, però, es desmarca de totes les seves obres anteriors, de caire més periodístic, per entrar en el profund món de l’assaig de la mà d’un tema tan complex com és la memòria històrica. “Els catalans sempre hem viscut espantats”, va continuar la presidenta d’Òmnium, “tant, que fins i tot ens costa revelar la nostra història perquè consti a la història d’Europa”.
La presidenta d’Òmnium, sense cap mena de por, sentint-se segura a casa seva, va aprofitar aquell moment per dirigir un missatge als dos polítics que hi havia a la sala; un missatge que ja es desviava completament de la memòria històrica, del llibre que s’estava presentant i de Francesc-Marc Álvaro: “En moments que passen coses importants, com els que estem vivint, el patriotisme ha d’estar el servei del partidisme”. Poc després, quan faltava un quart per les vuit del vespre, el conseller Mascarell va abandonar l’acte al·legant que havia d’assistir a un compromís. “És normal que els representants de cultura dels països com cal, com és el nostre, tinguin moltes responsabilitats”, va excusar-lo Muriel Casals.
Aleshores va ser el torn de Salvador Cardús, el qual havia estat convidat expressament per l’escriptor. “El conec poc, jo, al Francesc-Marc, però som bons amics”, va comentar el mediàtic sociòleg. Després de les clàssiques frases protocol·làries i un cop va haver acabat d’enaltir els mèrits de l'escriptor, entre els quals va destacar la seva feina com a cronista al Diari Avui, una feina “a l’altura dels grans periodistes literaris del segle XX”, Cardús va començar a parlar del llibre.
“Tenim dificultats a l’hora de recuperar la memòria col·lectiva i la culpa d’aquesta dificultat és la falta de sobirania”, va declarar Cardús, de forma contundent. Per a ell, memòria i història són un oxímoron i memòria i col·lectiva són una redundància. “Totes les memòries són col·lectives i cada país, per tant, té diverses memòries que competeixen democràticament”. Tot i així, segons el sociòleg, s’ha d’anar amb compte quan es juga amb la memòria, ja que una bona part d’aquesta és imposada i s’ha de saber discernir entre records reals i records ficticis ja que “qui perd la memòria, perd la identitat”.
Francesc-Marc Álvaro va estar completament d’acord amb tot el que havien dit els seus dos companys de taula, però va afegir un matís més al debat. “És difícil entrar en el món de la memòria sense entrar al món de les ombres. Per què la memòria no és ni blanca ni negra, ni tan sols grisa, sinó que és blanca i negra”. Quan una dona del públic li va preguntar pel motiu pel qual havia escrit el llibre, l’autor de la publicació va confessar que no ho va saber fins que el va haver acabat. Va ser llavors quan va entendre que ho havia fet per “comprendre i reivindicar la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, la cultura sense estat més important de l’Europa occidental”:
La presentació va tenir un fort component polític i una clara voluntat catalanista i de denúncia vers la relació “estroncada”, com va dir Francesc-Marc Álvaro, entre Catalunya i Espanya, un sentiment que compartia bona part del públic. Abans de marxar, però, l’escriptor del llibre va voler donar un últim missatge als polítics: “No intentin posar-se d’acord sobre la memòria històrica”, els va demanar, “és un assumpte que no es pot legislar. Aquesta motxilla, l’ha de dur la societat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada