De miserables, res de res

Les Misérables ho tenia tot: bones cançons, bones interpretacions, bones veus, bon muntatge, bona escenografia, bones coreografies i una bona història. I és que l’adaptació musical de la novel·la de Víctor Hugo de miserable no en té res, al contrari, va ser un dels grans luxes de Barcelona fins ahir a la nit, que el Teatre Musical de Barcelona (BTM) va oferir la darrera actuació, després de gairebé mig any d’actuacions.

L’espectacle estava assegurat i el BTM es va omplir de gom a gom. El públic era totalment heterogeni, tant pel que fa al sexe, l’edat i la nacionalitat. Però Víctor Hugo ja ho deia: “Les Misérables es va escriure pensant en un públic universal. No sé si tothom llegirà la novel·la, però sense cap mena de dubte és una novel·la que va dirigida a tothom”. Només va caldre que l’orquestra entonés els primers acords per què el públic embogís, amb la intenció d’assaborir aquella darrera actuació. Segurament, aquest va ser el motiu que va impulsar els espectadors a aplaudir els actors i actrius a gairebé cada número, com a homenatge a la seva feina. Aquest fet, però, va fer empipar forces assistents, que argumentaven que d’aquesta manera “s’aixafaven els finals de les peces musicals” i, alguns, fins i tot declaraven que “les interferències del públic podien provocar que els actors desafinessin en algun moment”. I és ben cert. Musicalment, hi va haver moments que van ballar una mica, però allò no restava importància al conjunt de l’obra, que va aconseguir transmetre la història de Víctor Hugo satisfactòriament.

Durant l’entreacte tothom va aprofitar per emplenar el màxim de butlletes que trobava per la sala, ja que prometien als guanyadors dues entrades per anar a veure el musical The Lion King a Madrid. També va ser llavors que es van col·lapsar les botigues de marxandatge enmig d’una onada de gent que es volia fer amb una de les samarretes o bé amb una tassa per tenir el record d’aquella vetllada musical.

A la segona i darrera part, el públic va poder gaudir de diverses escenes d’acció i, sobretot, de la majoria de cançons per a solista, que van permetre el lluïment individual de cadascun dels actors principals. Finalment, després de l’allau d’aplaudiments que va rebre tot l’equip, tant l’artístic com el tècnic, els actors van oferir un bis on van interpretar una versió adaptada del cèlebre tema One Day More, on tots els personatges hi van intervenir. Ben probablement, aquest va ser el moment més emotiu i memorable de tota la nit, ja que va aconseguir arrencar les llàgrimes de més d’un, fins i tot dels actors. Va ser la millor manera de segellar un dels musicals més aclamats de tots els temps.

Malauradament, però, les xifres de recaptació de Les Misérables en aquests sis mesos que ha estat a Barcelona no han estat òptimes, ja que només s’ha aconseguit vendre 160.000 entrades, un nombre que gairebé no ha generat beneficis. És per això que l’empresa que ha tingut al darrere, Stage Entertainment, encarregada també de la producció d’altres musicals de renom com The Beauty and the Beast, Mamma Mia i Jesus Christ Superstar, ha optat per centrar-se només a Madrid, econòmicament molt més rendible. Avui mateix, el director de producció de Stage Entertainment, Jordi Tort, ha deixat ben clar en declaracions a RAC1 que “Barcelona es convertirà en una parada més de la gira, no en una seu fixa”.

Tot i així, no és un adéu definitiu per a Les Misérables ja que a finals d’any arribarà a la gran pantalla de la mà del cineasta Tom Hooper (guanyador de l’Òscar a millor director pel film The King Speech). El llargmetratge comptarà amb un magnífic elenc que encapçalarà l’actor Hugh Jackman en el paper de Jean Valjean, el protagonista. Però també hi trobarem a Anne Hathaway (Fantine), Amanda Seyfried (Cosette), Russell Crowe (Javert), Helena Bonham Carter (Madam Thenardier) i Sacha Baron Cohen (Thenardier), entre d’altres. A més a més, l’equip de producció ha demanat a l’actor Gerónimo Rauch, que interpretava el paper de Valjean a la versió peninsular del musical, d’assessorar a Hugh Jackman en el seu paper. Sens dubte, aquesta serà una gran producció; una pel·lícula coral que fa pudor d’Oscar. Sigui com sigui, amb Oscar o no, la novel·la de Víctor Hugo perviurà, com passa en totes les grans històries, en els anals de la història. O això esperem!

Moment de Les Misérables