dimarts, 25 de gener del 2011

Els corresponsals i els enviats especials al punt de mira

Tunissians protestant contra Ben Ali

Els periodistes Xavier Mas de Xaxàs (LaVanguardia), Teresa Carreras (RNE, TVE) i Plàcid Garcia-Planas (LaVanguardia) van exposar ahir a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona la seva experiència com a corresponsals o enviats especials a diferents països del món.
Mas de Xaxàs va relatar les seves vivències com a enviat especial de La Vanguardia a Tunis durant 10 dies. El periodista va assegurar que no va tenir problemes per entrar al país com a tal. “Quan arribes, el primer que has de fer és entendre el que passa. Els lectors també ho volen i, per tant, el primer dia escrius una crònica d’ambient al carrer amb declaracions”.
Xavier Mas de Xaxàs
L’enviat especial de La Vanguardia va emfatitzar que la sort és molt important en aquesta professió ja que has de tenir un “instint especial”, una “mirada” que et porti als llocs de conflicte; en el cas de Tunis, als carrers on la gent s’estava manifestant, que confluïen a l’edifici del Ministeri d’Interior, on portaven els detinguts. “En situacions com aquesta, els fotògrafs són els qui ho passen pitjor, ja que han d’estar a primera línia de guerra i són un blanc fàcil”, va comentar per fer esment al cas real d’un fotògraf que va quedar greument ferit a causa dels gasos lacrimògens i les bales de goma.
“Internet i les xarxes, van tenir una importància crucial en l’enderrocament de la dictadura”, va afirmar Mas de Xaxàs referint-se al fet que gràcies a Facebook, els rebels van organitzar-se mitjançant identitats falses i van poder estar al corrent del que passava a temps real. “Va ser un mitjà de comunicació lliure enmig d’una dictadura”, va matisar.
Per la seva banda, Teresa Carreras va explicar als estudiants de periodisme com havia viscut els seus nou anys de corresponsalia a Brussel·les on, en determinades situacions, va actuar alhora com a enviada especial. “S’ha de donar confiança a l’enviat especial”, va anunciar rememorant una experiència personal on la direcció del mitjà va voler que anés a Salzburg des de la capital belga, sense gairebé adonar-se’n de la separació geogràfica que hi ha entre les dues ciutats. Mas de Xaxàs va afegir que la feina d’enviat especial és força dura ja que en poc temps has de contextualitzar-te i treballar durant llargues jornades. Per tant, arriba un moment on el “desgast” és notable.
“Un bon periodista i, encara més un corresponsal o un enviat especial, ha de saber escriure a tota pastilla i ser molt espavilat per saber què passa”, va explicar Plàcid Garcia-Planas volent deixar clar, també, que el periodista no és l’important, sinó la història que està explicant. “En aquesta professió has de saber què vols dir i saber dir-ho”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada