Polseres Vermelles fa el salt a Amèrica de la mà de Steven Spielberg

Polseres Vermelles, la sèrie catalana escrita per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, creuarà l’Atlàntic per tenir la seva pròpia versió nord-americana. El cèlebre director Steven Spielberg i Marta Kauffman, co-creadora de Friends, seran els encarregats d’elaborar aquesta nova sèrie de televisió que emetrà el canal ABC i produirà DreamWorks, arribant als televisors d’Estats Units, Canadà i Mèxic. El nom de la nova producció serà The Red Band Society.

Espinosa ja sabia que hi havia la possibilitat d’adaptar la seva sèrie pel públic americà des de feia diversos mesos, però assegura que no en podia dir res a ningú. La situació ha canviat aquesta setmana, quan diversos mitjans de comunicació nord-americans van fer pública la notícia, que ja ha fet la volta al món. Aleshores va ser el torn d’Espinosa, que va fer el comunicat a través del seu Twitter i es va mostrar, ja des del primer moment, molt emocionat, estant-ne convençut que la història no podria haver caigut en més bones mans. Per una banda, Spielberg sap com tractar amb els nens i les seves pel·lícules saben expressar molt bé sentiments com la tendresa i la mort, tan importants a la història de Polseres Vermelles. Kauffman, en canvi, té la mà trencada en desenvolupar guions que tracten de l’amistat, com bé va demostrar a la sèrie Friends, que té força elements en comú amb la història d’Espinosa.

Els protagonistes de Polseres Vermelles

“Quan Spielberg va veure la sèrie per primera vegada, va riure i va plorar; li va agradar moltíssim. I tot gràcies a Marta Kauffman, que la va descobrir”, va explicar Albert Espinosa, que ja està content pel simple fet que el geni del cinema hollywoodenc hagi vist la sèrie catalana. A més a més, l’escriptor podrà col·laborar com a assessor de guions en el remake de la producció televisiva, que es començarà a filmar el proper mes de febrer. Freixas, per la seva banda, ha anunciat que “el fet que una sèrie feta a Catalunya hagi cridat l’atenció a l’estranger li fa molta il·lusió i està positivament sorprès que d’una cosa que era molt local n’esdevingui una altra molt universal”. Albert Espinosa també s’ha mostrat content al saber que als crèdits de The Red Band Society hi constarà el nom de la sèrie original.

  

L’escriptor ha anunciat que ja és segur que hi haurà una segona temporada de Polseres Vermelles ja que la productora americana no s’hi ha oposat. Al gener començaran els càstings dels nous deu personatges amb que comptarà la sèrie, el rodatge serà al juny i les emissions, al proper setembre de 2012. Espinosa ha assegurat que “el nou producte és de tanta qualitat com la primera temporada ja que ha tingut força temps per treballar els guions i l’evolució que s’ofereix és molt coherent”.

Polseres Vermelles és una història de superació personal basada en la pròpia vida d’Espinosa, on els protagonistes són diversos adolescents que traven amistat en un hospital; una sèrie on els personatges principals no són els metges, com sol passar en aquest gènere, sinó els pacients. A més a més, la sèrie serà doblada al castellà pels mateixos actors originals i es podrà veure properament a Espanya en canals com Neox, Nova o TNT, així com en altres televisions llatinoamericanes com TV Azteca i V-me.

Sens dubte ha estat un any rodó per Espinosa. El seu llibre Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine va ser un èxit de vendes el passat Sant Jordi, essent el més venut de l’any a Espanya. Però això no és tot. La sèrie Polseres Vermelles ha estat nominada a la millor producció en els Prix Europa 2011 que acollirà Berlin i també ha rebut el premi ONCE Catalunya a la Solidaritat i a la Superació. Si una cosa és ben clara és que quan un projecte es fa amb il·lusió i amb entusiasme, el resultat sempre acaba esdevenint un gran triomf. Polseres vermelles n’és l’exemple.

Els protagonistes de Polseres Vermelles

Port Aventura aposta per l'adrenalina

El President de la Generalitat, Artur Mas, va posar el passat divendres 21 d’octubre la primera pedra de la que serà la nova atracció estrella de Port Aventura, que es preveu inaugurar a principis de la pròxima temporada. El parc d’atraccions i l’empresa Bolliger & Marbillard, que ja va participar en el disseny de Dragon Khan, han destinat 25 milions d’euros al desenvolupament d’aquesta nova muntanya russa.

“Serà una atracció molt esvelta, vertiginosament alta, no ocuparà gaire superfície i no tindrà loopings (voltes en vertical)”, anunciava el director de desenvolupament de Port Aventura, Luis Valencia. Però el més impactant de tot és que aquest nou hypercoaster batrà tres records europeus. Per una banda serà el més alt del continent, amb més de 75 metres. També tindrà la caiguda lliure més llarga, de 78 metres, que correspondrà a la primera baixada, on els vagons arribaran a una velocitat de 134 km/h, fins ara mai vista en un parc d’atraccions.

La gran novetat, però, seran els cinc camelbaks (elevacions durant el recorregut), el més baix dels quals serà tan alt com un edifici de set pisos. Aquestes noves ondulacions permetran que els passatgers sentin l’afecte air time, que provoca una sensació de pèrdua de contacte amb el seient. “És com un canvi de rasant, però molt més intens”, va explicar Valencia.

La muntanya russa batrà tres rècords europeus: serà la més alta, la més ràpida i la que tindrà la caiguda lliure més gran

El nom de la nova atracció és encara un misteri, però se sap que la temàtica girarà en torn a l’Himàlaia, per la qual cosa l’atracció se situarà a la regió de la Xina i es creuarà diverses vegades amb el  Dragon Khan. Així doncs, aquesta muntanya russa comptarà amb tots els ingredients perquè els passatgers de l’atracció visquin una autèntica aventura alpina: hi haurà pujades que emularan els grans ascensos dels escaladors, caigudes abismals i passos subterranis per túnels tenebrosos que conduiran al peu de llacs de muntanya. Amb tot plegat, l’atracció tindrà un perfil que recordarà al d’una serralada, marcant un nou skyline que es veurà a quilòmetres a la rodona.

El director general de Port Aventura, Fernando Aldecoa, ha deixat ben clar que el parc d’atraccions no deixarà d’invertir per tal de satisfer les necessitats dels seus clients. “En aquest moments, més o menys, el Port Aventura ocupa el 65% de les 700 hectàrees del seu terreny, per la qual cosa encara tenim espai per seguir creixent”. La institució ja va destinar 15 milions a la construcció de Sésamo Aventura, un complex per al públic més jove, el sector més ampli de visitants, i no ha deixat clar si la nova atracció conformarà una expansió de l’àrea de la Xina o bé serà l’embrió d’una nova part del parc destinada a les aventures, on els més intrèpids podran gaudir de noves experiències al límit. El que sí se sap és que en els pròxims dos anys s’invertiran 35 milions d’euros més.

L’atracció no té nom però la temàtica girarà en torn a l’Himàlaia

El President de la Generalitat ha valorat molt positivament que en els temps que vivim s’assumeixin reptes com el de Port Aventura i l’ha posat com a model a seguir. “En comptes de replegar-nos hem d’intentar créixer i tirar endavant. Per aconseguir-ho, però, necessitem gent amb empenta, ganes de fer coses i il·lusió”, va assenyalar. Mas, creu que d’aquesta manera Catalunya serà vista des de fora com “un país amistós pels negocis i obert a l’activitat” contribuint així que els inversors el mirin amb bons ulls”. El President fins i tot va fer broma quan li van proposar d’assistir a la inauguració de l’atracció, el pròxim mes d’abril: “Prometo que vindré, però no sé si hi pujaré perquè últimament ja tinc emocions molt fortes i no sé si en podria suportar una més”.

Lídia Heredia: “Jo tampoc sé què voldré ser de gran”

La presentadora del programa Banda Ampla, Lídia Heredia

Cada any, a principis d’octubre, la Facultat deComunicació de la UAB celebra l’anomenada “Lliçó inaugural del curs acadèmic”. Ho poso entre cometes perquè, com bé diu el propi degà, Josep Maria Català, l’acte té més aviat una funció simbòlica que no pas una voluntat d’estrenar res ja que aquesta presentació sempre té lloc quan el curs ja porta en marxa unes quantes setmanes. Una altra de les característiques d’aquest acte, amb l’objectiu de motivar sobretot els futurs estudiants però sense ànim d’excloure els altres, és que sol tenir convidada una figura de renom dins del món de la comunicació. Enguany, l’afortunada va ser Lídia Heredia, l’actual presentadora del programa de debat de TV3, Banda Ampla.

Heredia va començar dient que quan li van proposar de presentar l’acte li va agafar un atac de pànic ja que no sabia si podria donar cap “lliçó” –paraula que no li agrada gaire –als futurs professionals dels mitjans de comunicació; per això va decidir que explicaria la seva experiència professional, donaria algun consell i compartiria les sensacions que havia tingut a mesura que s’anava fent un lloc en el món del periodisme.

“Em posa de mala llet que una persona amb un mòbil amb connexió a Internet es faci dir periodista”

“Recordo millor els meus primers dies a la Facultat que no pas el que m’hi va portar”, va explicar. “Al llarg de la meva vida he volgut ser de tot: des de veterinària a advocada passant per psicòloga. Però un dia em vaig parar a pensar què era el que veritablement m’agradava: el contacte amb la gent i explicar les coses quan passaven. Aleshores ho vaig tenir ben clar: havia de ser periodista”.

Tarragona serà la seu dels XVIII Jocs del Mediterrani 2017

Després d’intenses negociacions amb el ComitèInternacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM), Tarragona ha sortit escollida com a capital esportiva del Mediterrani 2017, en una votació que ha tingut lloc a Mersin (Turquia). Alexandria, la seva única rival, ha perdut per només dos vots (34-36).

El CIJM ja havia anunciat amb anterioritat que Tarragona era la seva favorita, d’una banda perquè ja havia construït el 80% de les infraestructures necessàries per a la competició i també perquè ja havia concretat les 13 subseus que participarien en el desenvolupament de 30 disciplines esportives diferents. Alexandria, en canvi, jugava amb una clara desavantatge: per una banda les revoltes àrabs i la dissolució del govern de Hosni Mubàrak el passat mes de febrer van ser un dels factors que van allunyar-la de la candidatura, però els recents incidents de la setmana passada al Caire, arran d’una manifestació de cristians coptes que van causar gairebé 25 morts i 300 ferits, van ser la gota que va fer vessar el got.

Ballesteros va fer una exposició convincent, malgrat els diversos problemes tècnics que va haver d’afrontar, que incloïen la pèrdua del vídeo on es veia com Pau Gasol recolzava el projecte. L’alcalde, tot i així, va defensar amb fervor la proposta i va reivindicar que la crisi no seria cap problema per a la ciutat, que comptava amb el recolzament del govern català i l’espanyol, a més a més de tenir tota la feina pràcticament acabada.

History making history és el lema de la candidatura de Tarragona

En canvi, la vicepresidenta de la candidatura egípcia, Rania Elwani, va veure fallides les seves expectatives, fins i tot després d’implorar al CIJM que donés una oportunitat a Egipte, un país que acabava de renéixer. Samih Moudallal, membre siri del COI, també es va sumar a la defensa d’Alexandria, demanant que es pensés més amb els països del sud –des que Tunísia va ser la seu dels Jocs, fa deu anys, cap altre país de la riba sud del Mediterrani ha aconseguit el vistiplau del CIJM –ja que es demostraria una molt bona voluntat i seria un molt bon exemple per a les nacions en vies de desenvolupament.

Tarragona ja s’havia presentat a la candidatura pels Jocs del Mediterrani 2013 però va perdre front la ciutat de Mersin (Turquia). Eliminant la seva principal competidora, tenia bastants números per situar-se com a número u als jocs del 2017. Ara, un cop aprovada com a seu, Tarragona serà la tercera ciutat espanyola en celebrar aquesta competició esportiva, després de Barcelona, l’any 1955, i Almeria, el passat 2005. El seu lema és History maling history.

Els Jocs se celebraran del 30 de juny de 2017 al 9 de juliol i seran un impuls important per al turisme de la ciutat i per a la seva projecció internacional i constituiran una magnífica font de d’ocupació i una aposta per millorar la ciutat.

Juego de Tronos, més que un llibre, una llegenda

Portada del llibre Juego de Tronos 

Potser si us dic Canción de Hielo y Fuego no tots sabreu a què em refereixo, però en canvi, si us parlo de Juego deTronos, m’imagino que ja estareu situats. I és que aquesta saga de set llibres –de moment, n’hi ha cinc al mercat– escrits per l’escriptor nord-americà George R.R. Martin, més que esdevenir una sèrie de best-sellers s’ha convertit en una llegenda, consagrant-lo com al més gran referent, després de J. R. R. Tolkien, de la fantasia èpica moderna.

La història

És difícil explicar l’argument de Juego de Tronos amb poques línies ja que aquest és força complex i no se’n pot obviar cap part, però, en canvi, sí que es pot definir amb una sola paraula: poder.

La recerca del poder sempre ha estat un tema recurrent en la història de la literatura, però Martin ha aconseguit fer d’aquesta paraula tot un món: matrimonis de conveniència, traïcions, intriga política, campanya militar, manipulació, suborns i seducció sense límits, acompanyats d’un enorme background que permet que el lector s’introdueixi plenament a la història, que es podria qualificar com una edat medieval paral·lela a la nostra. I és que Martin, per tal de dissenyar tot aquest món i fer-lo creïble als ulls dels lectors, ha desenvolupat una geografia, unes cases nobiliàries, uns costums, unes religions, uns models de successió i una infinitat de detalls més que donen color a una història molt ben elaborada.

La seva prosa, senzilla i entenedora a diferència de moltes altres novel·les de temàtica semblant, també facilita la comprensió i  l’assimilació de tota aquest munt d’informació, evitant que et perdis en un mar de topònims i antropònims. La guia de personatges al final dels llibres també és una ajuda important, sobretot pels que comencen aquesta aventura literària.

Emblema de la casa Targaryen

Els personatges

Els personatges són un dels punts clau de la història, si no el que més. Martin ha estat ambiciós i ha volgut crear personatges per a tots els gustos, plens de girs inesperats, on no hi ha ni bons ni dolents, on no tots són blancs o negres, sinó que estan formats per tons més aviat grisos, amb llums i ombres, virtuts i defectes, actuant sempre d’acord amb els seus interessos, de manera que no et condiciona en cap moment indicant-te explícitament quins són els herois de la història; et dóna llibertat per triar els teus. Aquests elements no fan més que ressaltar la creativitat dels llibres i, sobretot, la versemblança de la història ja que una de les coses més difícils d’aconseguir pels escriptors és que els personatges semblin humans i no caricatures amb un o tres trets diferencials. Martin, però, ho aconsegueix, dissenyant una pila de personatges plens, amb un passat, un present i un futur.

Els capítols

George R. R. Martin ha distribuït la història per capítols, cadascun narrat per un personatge diferent. Aquesta original peculiaritat ofereix al lector diversos punts de vista i alhora permet que els eixos espaciotemporals siguin diferents en cada episodi. Tampoc s’ha de caure en l’error de pensar que pel fet que un personatge tingui capítol propi serà més important que un altre que no en té. Alguns, potser només són els “ulls” dels autèntics protagonistes.

Martin, a més a més, també ha aconseguit sobreposar-se a un altra dificultat pels novel·listes. Podríem afirmar  que, en general, la majoria d’escriptors són els amos de les seves històries quan no hauria de ser pas així; són les històries les que haurien de regir els escriptors ja que si la història dicta que un personatge ha de morir o ha de desaparèixer, haurà de ser així, per molt que li dolgui a l’escriptor ja que si no ho fes, estaria perjudicant la seva obra. Però Martin ho té ben clar i no té cap mena de problema per eliminar els seus personatges quan creu que el seu paper a la saga ja s’ha acabat, encara que siguin protagonistes.

Els tabús de la literatura

Òpera en texans, una nova manera de veure l’òpera

Em dol dir que, malauradament, la música clàssica i l’òpera en especial, sempre han estat gèneres musicals una mica marginats pel gran públic, especialment pel més jove. Al llarg de la vida, tots hem sentit dir tantes coses sobre aquesta classe de música, que s’han acabat convertint en tòpics: des de l’avorriment que emana la música clàssica de per si fins a sentir dir que ja està passada de moda i no cal tornar-hi, passant per aquelles persones que pensen que només un col·lectiu molt reduït d’experts la pot apreciar. En definitiva, actualment, tots aquells que els hi agrada la música clàssica són vistos com a éssers estranys, com a individus d’una altra època ja que la paraula “clàssica” és un terme tabú quan es parla en termes musicals.

Doncs bé, el Canal 33 ha decidit traspassar totes aquestes barreres de prejudicis i desmentir tots aquests clixés que s’hi relacionen amb una nova aposta cultural. El resultat és Òpera en texans, un programa divulgatiu dedicat íntegrament a l’òpera, que es va estrenar ahir en un horari privilegiat pel que, als ulls de tercers, pot semblar un programa d’audiències molt concretes. I precisament per aquest motiu, l’estrena d’aquest espai cultural és una iniciativa esplèndida ja que es demostra una gran voluntat de transmetre al món d’avui uns valors musicals molt importants que semblen haver-se perdut.  

De tot això se n’encarregarà Ramon Gener, divulgador i cantant d’òpera, que ens acompanyarà durant tot aquest viatge a través de països i èpoques diferents per acostar-nos a l’essència de l’òpera. La seva vitalitat i el seu esperit de comunicador ajudaran a acostar-nos un fenomen a primera vista tan complex com pot semblar l’òpera.  

Per això us dic: doneu-li una oportunitat a Òpera en texans ja que de ben segur que entusiasmarà a tots aquells que ja estan avesats a l’òpera i a la música clàssica i als que no havien volgut o pogut sintonitzar-hi, tindran l’oportunitat de passar una molt bona estona aprenent una bona pila de coses interessantíssimes de la manera més agradable i distesa.

Ramon Gener, en un moment del programa