dimarts, 18 d’octubre del 2011

Lídia Heredia: “Jo tampoc sé què voldré ser de gran”

Ubicació: Barcelona, Catalunya

La presentadora del programa Banda Ampla, Lídia Heredia


Cada any, a principis d’octubre, la Facultat deComunicació de la UAB celebra l’anomenada “Lliçó inaugural del curs acadèmic”. Ho poso entre cometes perquè, com bé diu el propi degà, Josep Maria Català, l’acte té més aviat una funció simbòlica que no pas una voluntat d’estrenar res ja que aquesta presentació sempre té lloc quan el curs ja porta en marxa unes quantes setmanes. Una altra de les característiques d’aquest acte, amb l’objectiu de motivar sobretot els futurs estudiants però sense ànim d’excloure els altres, és que sol tenir convidada una figura de renom dins del món de la comunicació. Enguany, l’afortunada va ser Lídia Heredia, l’actual presentadora del programa de debat de TV3, Banda Ampla.
Heredia va començar dient que quan li van proposar de presentar l’acte li va agafar un atac de pànic ja que no sabia si podria donar cap “lliçó” –paraula que no li agrada gaire –als futurs professionals dels mitjans de comunicació; per això va decidir que explicaria la seva experiència professional, donaria algun consell i compartiria les sensacions que havia tingut a mesura que s’anava fent un lloc en el món del periodisme.

“Em posa de mala llet que una persona amb un mòbil amb connexió a Internet es faci dir periodista”

“Recordo millor els meus primers dies a la Facultat que no pas el que m’hi va portar”, va explicar. “Al llarg de la meva vida he volgut ser de tot: des de veterinària a advocada passant per psicòloga. Però un dia em vaig parar a pensar què era el que veritablement m’agradava: el contacte amb la gent i explicar les coses quan passaven. Aleshores ho vaig tenir ben clar: havia de ser periodista”.

Heredia va reivindicar, després d’anunciar que el degà podria discrepar sobre el que estava a punt de compartir, que a la facultat no s’aprèn tot, ni molt menys. I de tot això,  potser els coneixements són el menys important. “El que valorareu a la universitat són els amics que fareu, que possiblement seran els vostres futurs companys de feina, i una colla de professors molt interessants”. De tota manera, Heredia, estava convençuda que se sortiria de la facultat amb una base sòlida i amb unes eines que ajudarien als futurs periodistes a entendre el món actual i que servirien per encarcarar el seu futur professional amb dignitat.

“L'actitud és fonamental, us han de brillar els ulls”

Les tecnologies van ser un altre dels temes tractats a la conferència. “Sóc bastant juràssica en aquest aspecte perquè pertanyo al col·lectiu que va conèixer la màquina d’escriure amb el paper carbó”, explicava Heredia. Tot i així, creu que el paper de les tecnologies és fonamental sempre i quan s’utilitzin amb responsabilitat. “Hi ha qui diu que una persona amb un mòbil amb connexió a Internet és periodista i això em posa de mala llet ja que no tothom que explica coses ho és, de periodista”, va comentar la presentadora de Banda Ampla. Un periodista, per ella, és algú que treballa amb rigor, responsabilitat, humilitat, exigència, intuïció, esperit crític i una mica de tossuderia. “I que això també us quedi ben clar: no hi ha periodisme de primer ordre i periodisme de segon ordre. Un periodista que s’encarrega de cobrir el desnonament d’un pis a la localitat de Les Borges Blanques és tan vàlid i necessari com un reporter de les Revolucions Àrabs”.
Lídia Heredia també va donar un altre consell als estudiants de periodisme de la UAB: “Si podeu, treballeu, complementeu els vostres estudis amb alguna classe de col·laboració amb els mitjans locals, que són el millor lloc per començar. Aquesta classe de mitjans us proporcionaran, com a mínim, mig flotador per surar quan comenci la vostra feina de debò”. Heredia està convençuda que la de periodista, és una feina que té molt d’ofici i que s’ha de començar des de baix. En el seu cas, Ràdio Badalona va ser el seu terreny experimental, al que van seguir altres ràdios i, posteriorment, la televisió. “El meu director de la ràdio em deia sempre que quan anem a cobrir una notícia hem de tornar amb dues: la que teníem intenció de cobrir i la que ens hem trobat pel camí”, va afegir la comunicadora quan va haver relatat la seva experiència a la ràdio.

“Vivim en una època on els periodistes no pregunten i els polítics no responen”

Però el més important per la presentadora de Banda Ampla és, sens dubte, l’actitud: “Us han de brillar els ulls. La resta es pot aprendre, però l’actitud hi és o no hi és”, deia, entusiasmada animant els joves a menjar-se el món. “Si hi ha una vocació no hem de pensar si trobarem feina o no. Hem de gaudir el que fem i no defallir”. Heredia considera que és bastant optimista i més en el context en que ens trobem. “Vivim en una època on els periodistes no pregunten i els polítics no responen”, exposava amb un cert punt de tristesa.
Finalment, després d’una breu ronda de preguntes, la periodista va voler donar un últim missatge a l’audiència. “Recordeu que no esteu sols: jo tampoc sé què voldré ser de gran”.


També podeu llegir una entrevista que Adria's News va fer a Lídia Heredia.




1 comentari:

  1. Hola Adrià, volia comentar-te que és fantàstic que tinguis clar què vols fer. Tot i que la Lídia va dir que no sap que vol ser quan sigui gran, quan jo la vaig conèixer fa uns anys, que venia de CNN+, ella tenia claríssim què volia fer i què no volia fer. I jo li vaig dir: Endevant, no dubtis !. La Lídia Sabia que volia presentar un programa i que no volia estar darrera fent producció. Ha treballat moltíssim i mai ningú no li ha regalat res, s'ho ha guanyat tot a pols, amb entusiasme, una gran energia, passió per la feina que fa, i s'hi ha passat molts anys dormint poques hores i sacrificant la seva vida personal a canvi de la seva vida laboral.

    Maria

    ResponElimina