dimarts, 7 de desembre del 2010

Chillida-Leku s’acomiada indefinidament del públic

Vista del museu Chillida-Leku

El museu donostiarra Chillida-Leku, principal homenatge a l’escultor Eduardo Chillida, tancarà les seves portes el dia 1 de gener de 2011 per dificultats econòmiques. La institució va perdre l’any 2009 mig milió d’euros i una cosa semblant els va passar a altres entitats artístico-culturals guipuscoanes com el Photomuseum de Zarautz o el museu Zuloaga de Zumaia.
“Nosaltres no patim cap crisis cultural, sinó que ens hem de replantejar alguns projectes”, va afirmar el viceconseller de Cultura, Antonio Rivera. I és que la comunitat guipuscoana compta amb 64 museus, gairebé un per municipi. Això ha generat una intensa polèmica ja que gran part de la població pensa que no s’haurien d’obrir nous centres o començar nous projectes culturals sense haver consolidat abans els ja existents. Els organitzadors d’altres actes culturals que tenen lloc a Guipúscoa, com el Festival de Jazz o la Setmana Del Cinema de Terror, s’han sumat a la protesta contra les poques ajudes econòmiques que reben.

Escultura d'Eduardo Chillida
 “El tancament de Chillida-Leku ha estat una pèrdua irreparable per la cultura basca, espanyola i internacional; no hem sabut estar prou agraïts a Chillida. Però aquest problema s’ha de resoldre i el centre s’ha reobrir”, va declarar l’escriptor basc Ramón Saizarbitoria. La Diputació Guipuscoana, però, en comptes d’intentar resoldre la qüestió ha decidit gastar-se els diners en altres assumptes com ara el futbol, ja que ha donat una ajuda de 2.1 milions d’euros a l’equip donostiarra Real Societat, a canvi d’una promoció en basc a les seves samarretes. La Diputació es justifica dient que si ha actuat així és per fer “patrimoni”. Però,“I Chilida-Leku, que no és patrimoni?”, es pregunta Ramón Etxezarreta, l’exregidor de Cultura donostiarra.
Etxezarreta apunta que si el Chillida-Leku hagués estat gestionat per institucions públiques no hauria sofert penúries econòmiques. Al contrari, s’hi haurien gastat milions. Però no ha estat mai així ja que del finançament se n’ha ocupat sempre la pròpia família Chillida, sense demanar res a canvi.
Actualment, l’entitat que inverteix més en matèria cultural és l’ajuntament de Sant Sebastià, que dedica anualment unes ajudes de 25 milions per tal d’organitzar tot tipus d’activitats. El seu objectiu és, sens dubte, la projecció de Sant Sebastià a tot el continent per tal d’esdevenir la capital cultural europea el 2016. Però tal com diu Saizarbitoria, “No n’hi ha prou d’organitzar festivals de cinema per fer vida cultural. El que s’ha de fer és llegir, escoltar música, anar al teatre i anar al cinema.”

4 comentaris:

  1. no pot ser. muera el fútbol, viva el arte.

    anem abans que tanquin??

    ResponElimina
  2. És que això ja és massa! El futbol no hauria d'acaparar tant! S'hauria de potenciar l'art en comptes de marginar-lo. És indignant! :(

    ResponElimina
  3. Kaixo!
    Quería corregir un error de tu artículo. El museo no se encuentra en Donostia, el caserío Zabalegi donde se encuentra el museo está en el municipio de Hernani.
    Además me gustaría discrepar acerca de algunas ideas que expones:
    -Los festivales de jazz y de cine de terror están muy consolidados en Gipuzkoa.
    -El museo de los títeres de Tolosa está abierto al público.
    -La Real Sociedad es una de las pocas cosas que une a gente de diferentes ideologías políticas y de diferentes entornos sociales de toda la provincia de Gipuzkoa. También cabe decir que el patrocinio de la Real es una causa cultural ya que en las camisetas se puede leer "Gipuzkoa euskararekin bat" o lo que es lo mismo Gipuzkoa con el euskara. Por lo que apoya a la provincia y a nuestra lengua.
    -La familia Chillida no ha querido que nadie metiese mano en su negocio familiar, el museo. Ya que de esta manera, no tenían que repartir los beneficios con entidades públicas como la Diputación Foral de Gipuzkoa.
    En conclusión, me gustaría hacerte saber que para el tamaño y el número de habitantes que tiene la ciudad de Donostia y sus alrededores como Hernani, es una de las capitales españolas con mejor oferta cultural del momento. La Quincena Musical (que dura un mes, cuenta con más de 70 ediciones y atrae a los mejores músicos del mundo), el festival internacional de cine (prestigioso en todo el mundo y con casi 60 ediciones a sus espaldas) y la oferta cultural de los auditorios y teatros de la capital gipuzkoana y sus alrededores, avalan a Donostia, como una gran capital cultural.
    Espero que te acerques a esta preciosa ciudad y disfrutes de su gran variedad cultural y esto, te haga cambiar de opinión.
    Me hubiese gustado escribirte en catalán pero me es imposible ya que no sé el idioma.
    Eskerrik asko (gracias).

    ResponElimina
  4. Perdona por no haberte contestado antes (no lo había visto). He cambiado lo del títere de Tolosa y estoy de acuerdo con lo que expones. El año pasado ya fui a Donostia y me gustó mucho. Espero que puedan reabrir el museo Chillida-Leku.
    Gràcias por comentar,

    Adrià

    ResponElimina