Amb el títol “Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo”, Ryszard Kapuściński exposa la responsabilitat, l’ètica i la recerca de la veritat que ha de buscar un bon periodista en realitzar el seu ofici i també ens parla de diversos problemes que ens podem trobar en el transcurs de la nostra carrera professional mitjançant diverses experiències que ell ha viscut arreu del món. El llibre es divideix en tres parts, cadascuna corresponent a una entrevista.
A la primera, la més llarga, Kapuściński ens parla de com ha de ser un bon periodista. Ens diu que per escriure notícies, hem d’entrar en contacte amb la població sobre la qual escrivim (vestir com ells, parlar com ells i , en definitiva, ser un d’ells), sobre tot els corresponsals. Aquests, a part de conèixer la població, han de conèixer també la geografia del país i continent on es troben així com la història, per poder entendre el present i preveure el que passarà. L’escriptor ens explica també que aquesta professió està canviant degut a la creixent interconnexió del món i a la revolució electrònica, que és una molt bona eina per al periodisme però que no l’ha de substituir. Tot i així, el periodisme contemporani necessita noves forces, nous punts de vista i molta imaginació perquè s’està reinventant.
Kapuściński també fa una crítica als directius dels mitjans de comunicació, la majoria dels quals ni tan sols són periodistes i, per tant, no et poden donar consells, com es feia abans. Només pensen en guanyar diners aixafant la competència i t’utilitzen per satisfer els seus interessos.
Aquesta entrevista ens parla també de les fonts, els objectius i els elements propis del periodisme. Pel que fa a les fonts poden ser persones, documents i el propi món que ens envolta, però malauradament, les persones les quals entrevistem, sovint no diuen gaires coses i només tenim cinc minuts per parlar amb elles, la qual cosa no ens permet obtenir gaire informació. Els objectius del periodisme, històricament han estat dos: o bé era un mitjà per informar de la veritat de les coses (tot i que cadascú les veu de manera diferent) o bé un instrument de lluita política. Actualment i per desgràcia, també s’està convertint en espectacle. Però per ser un bon periodista, has de sacrificar-te sovint, ja que has d’estar disponible en tot moment perquè les notícies no s’aturen, estàs aprenent contínuament, ja que necessites actualitzar-te constantment per tal d’entendre allò que està passant en cada instant i per últim, no has de pensar que guanyaràs molts diners, al contrari, has de ser humil.
En la segona entrevista, Kapuściński ens parla del continent africà i dels seus líders principals: Nelson Mandela, Patrice Lumumba, Haile Selassie, wane Nkrumah, etc. Bàsicament comenta que la independència africana va fracassar perquè es van deixar les fronteres establertes pels imperis colonials per tal de no generar conflictes amb els països del voltant. Es tenia por d’entrar en conflictes, en aquella època, els països africans eren molt dèbils. D’altra banda, la independència no va modificar l’estructura de poder dels colonitzadors blancs, perquè enlloc d’això s’hi van instal·lar igualment líders corruptes aquesta vegada, però, de raça negra. Els cops d’estat militars eren constants.
L’última entrevista tracta de la relació entre el periodisme i la literatura i a part d’en Kapuściński també hi intervé en John Berger. Aquesta última està en crisi, i no és per la manca d’escriptors sinó de lectors. Tot i així, avui en dia, és difícil pels escriptors saber si allò que han escrit és completament idea seva o si, sense adonar-se’n han utilitzat idees d’altres persones que han assimilat com si fossin pròpies. Però també hi ha un altre inconvenient que és que actualment tenim dues històries: la real i la difosa pels mitjans de comunicació que només pretenen guanyar la competència. El problema és que sovint ens creiem més la transmesa pels mitjans que no pas la que nosaltres vivim. Kapuściński acaba ressaltant que el silenci és bàsic en allò escrit ja que és una relació entre el lector i l’autor.
En definitiva, Ryszard Kapuściński diu que un bon periodista ha de ser fort física i psicològicament, no ha de tenir por ni ser vanitós, ha de saber treballar en grup, ha de ser escèptic i prudent, respectar la gent sobre la que escriu, tenir empatia i ser èticament correcte i saber donar veu a aquells que no la tenen, com ara els pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada