dimecres, 11 de juliol de 2012

L’economia que amaga un got de capuccino

Opinió 


El Economista Camuflado (Tim Harford) és molt més que un llibre d’economia; és un manual de vida escrit de manera gairebé novel·lada amb fils conductors molt marcats que intenta –i aconsegueix– explicar gran part l’economia que s’amaga a la vida quotidiana d’un ciutadà corrent i que amb prou feines aconsegueix entreveure. Amb raó Tim Harford ha aconseguit vendre milers de còpies arreu del món ja que a partir de supermercats i gots de capuccino explica amb humor i ironia els principals conceptes que sostenen la teoria econòmica. I el millor de tot és que ho fa en menys de 1.000 pàgines, cosa bastant rellevant tenint en compte l’enorme quantitat de compendis que circulen amb definicions metafísiques de difícil comprensió per a aquells que intenten iniciar-se en l’intricat món de l’economia.
El llibre de Harford està dividit en deu capítols que, en general, avancen seguint un ordre creixent de complexitat. La primera part se centra, sobretot, en conceptes bàsics, com el poder de l’escassetat i la fixació de preus, però a mesura que un va passant pàgines, es va adonant que l’autor va molt més lluny, entrant en temes com la política econòmica o l’anàlisi econòmica d’una de les potències emergents com és la Xina. I trobo que aquest element és, precisament, el que fa perdre part de l’encant de El Economista Camuflado, ja que Harford, al barrejar polítiques econòmiques amb la ciència econòmica en si, perd aquell punt de sarcasme que el caracteritzava a la primera part i s’allunya de l’objectiu que impulsa el llibre, que és que qualsevol persona pugui aplicar els principis de l’economia a la seva vida particular, ja sigui quan va a comprar en una botiga o quan agafa un tren. Per tant, considero que l’únic que aconsegueix Harford parlant del gegant asiàtic, per seguir amb el mateix exemple, és desviar l’atenció i trencar amb el to que l’havia caracteritzat inicialment.
El punt que m’ha cridat més l’atenció és el dels supermercats, concretament la filosofia que utilitzen per establir els diferents preus. En un dels exemples del principi del llibre, i possiblement el que he trobat més curiós, Harford parla de dos tipus de comerços que es troben si fa no fa al costat: l’un és titllat de ‘supermercat de luxe’ mentre que l’altre és considerat com un ‘supermercat assequible’. I amb aquesta premissa de base és gairebé segur que hom pensaria que els productes del ‘supermercat assequible’ són més barats que els del ‘supermercat de luxe’. Tim Harford exposa que no és pas així, sinó que la majoria de productes tenen un cost similar. Aleshores perquè la nostra percepció d’un i altre és tan diferent? Doncs perquè el públic que tenen els dos establiments també és diferent. En el ‘supermercat de luxe’ els clients es trobaran productes ecològics –més cars– i, al tenir més nivell adquisitiu, es podran permetre el ‘luxe’ de comprar-los perquè són més sans, però a part d’aquests productes que tenen una versió alternativa, el ‘supermercat de luxe’ oferirà la resta d’aliments a preus normals. El que és més extraordinari de tot, però, és que el ‘supermercat assequible’ ofereix alguns productes més cars que l’establiment veí. “Com pot ser? Quins són?”, us preguntareu. Doncs la resposta és ben lògica i senzilla: els productes que tenen béns substitutius. Un usuari del ‘supermercat assequible’, de nivell adquisitiu mitjà o baix, mai comprarà aigua embotellada, ja que la veurà de l’aixeta de casa seva. Per tant, les aigües embotellades seran més cares al ‘supermercat assequible’ perquè els consumidors que les comprin no entraran dins al grup d’usuaris habituals de l’establiment i possiblement mostraran una actitud més indiferent als preus.
Aquest és un dels molts exemples que trobareu a El Economista Camuflado, un llibre que s’erigeix com una bona manera per introduir-se en el món de l’economia o per aprofundir en algun dels seus aspectes. És més, és un llibre que va dirigit a tothom, que no té un públic concret, i la seva manera distesa –sense sacrificar la qualitat del text– fa de la lectura un immens plaer. Per tant, i utilitzant un concepte que apareix al llibre, coopereu amb el senyor Harford llegint el seu llibre, ja que d’aquesta manera ell podrà seguir venent exemplars i vosaltres en traureu un benefici major: la millora del vostre capital humà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada