Crisi Civil

Ens trobem immersos en la major crisi social des de la Guerra Civil, als anys ’30. Vuitanta anys després tornem a estar en una situació de desassossec brutal en la població, però hi ha alguns canvis. Si durant la Guerra Civil la República percebia clarament qui era l’enemic que la faria caure sota el jou del feixisme, ara no sabem contra qui hem de lluitar concretament ni com fer-ho.

En una guerra es lluita amb armes, però en una crisi sistèmica? Què podem fer per evitar que ens maltractin a diari? No sóc el primer que compararà aquest tipus de crisi financera amb una guerra. Guanyen els mateixos: els poderosos del país dominant. Perden els mateixos: els pobres d’allà on siguin.

L’atur i la pobresa s’estan disparant a tota Europa. Els nostres propis governs (aquí a Catalunya a sobre hem de soportar-ne dos) no fan res més que atacar els seus propis ciutadans en favor dels de sempre. Presenten un ‘pla d’ajust’ un dia i dues setmanes següents ja estan preparant un altre. Per què? Perquè aquestes retallades no estan pensades per guarir la crisi, sinó per salvar els plats de la seva gent, i aquesta gent no som la gent del carrer.

Què s’ha de fer quan un govern atempta directament contra els seus ciutadans? No ho sé. Però als egipcis els vam admirar per aconseguir enderrocar un govern dictatorial que els atacava. Aquí la situació és diferent. Tots dos governs els hem votat fa menys de dos anys. Però això els dóna carta blanca per ofegar-nos? Jo crec que no. I a partir d’aquí és on ha de sorgir l’acord.

Algunes veus, com Teresa Forcades, estan demanant la convocatòria d’una vaga general indefinida per tal de fer caure aquests governs. La base de la societat estem prou conscienciats per estar disposats a iniciar un atac frontal com aquest? Ho dubto. I qui liderarà aquests moviments? De moment no tenim cap líder carismàtic que ens arrossegui al carrer, a lluitar per la nostra salut i pel futur de les properes generacions.

És frustrant que estiguem immersos en una guerra (financera), però que no sapiguem quines armes agafar i que per això, de moment, la perdem per golejada. Despertem, si us plau.