Mar Ulldemolins: "Per mi, cada personatge és un repte"

Parlem amb la Mar Ulldemolins, una actriu vallenca que ha aparegut en diverses produccions teatrals (L’Arquitecte, Electra,...), televisives (Vendelplà, MIR,...) i cinematogràfiques (Mil Cretins, Xtrems,...) i que també ha actuat a les Festes Decennals de la Candela de Valls del 2011.

L'actriu vallenca Mar Ulldemolins

Mar, què signifiquen les Festes Decennals per als vallencs?

Les Decennals pels nosaltres són unes festes molt esperades. És un moment que hi ha gresca contínua. Es fan tantes activitats que ens tornem una mica bojos anant a tot arreu i passant-nos-ho bé. Portes deu anys esperant-ho i quan arriben les gaudeixes molt.

Enguany, a més a més, està a la Comissió Artística de les Festes.

Sí. Aquest any tant jo com altres artistes que participaven a les Festes, com la pallassa Pepa Plana, hem format part de la Comissió.

I quina feina feien des d’allà?

Bé, la Pepa donava idees de pallassos i de circ i jo d’espectacles i de grups de música. A vegades, tenir-nos allà també els va bé per contactar amb gent. A la Comissió parlàvem tots junts, amb el Jordi Bertran (director artístic de les Decennals) i proposàvem idees.  L’inconvenient és que jo havia de contribuir a distància perquè estava treballant a Barcelona. Per aquest motiu no he pogut aportar tant com la resta de membres de la Comissió que es trobaven a Valls.

Ha participat en edicions anteriors de les Festes, ja sigui participant-hi o com a públic?

En les passades Decennals no vaig poder venir perquè estava treballant. Fa vint anys, jo en tenia 10 i recordo que estava de moda el rock català: Els Pets, els Lax’n’busto... M’hi va acompanyar el meu pare.

A la Mar Ulldemolins li encantaria tornar a participar a les Festes Decennals

Aquest any, però, presenta Londres, obra que coprotagonitza amb Pau Roca. De què tracta?

Són dos monòlegs dramàtics que no tenen res a veure l’un amb l’altre i que duren mitja hora cadascun.

Com són els personatges?

Són personatges buits i, de fet, aquesta és l’única relació que tenen entre ells.

Mar Ulldemolins a Londres

Va demanar de participar en aquestes Decennals o bé li van proposar?

M’ho van proposar. El Jordi em va dir que la Pepa venia i jo, en aquella època no tenia res a fer. El Pau va conèixer l’autor del monòleg que vam interpretar. Però clar, al durar només mitja hora no es podia omplir un espectacle. Aleshores li va dir que tenia un altre monòleg, aquest per una noia, i me’l va passar a mi.

No és la primera vegada que treballa amb el Pau Roca.

No. Jo, amb el Pau hi he treballat molt i també amb la directora, Marta Angelat. Ens coneixem molt els tres i ens vam trobar. Aleshores ho vaig dir al Jordi Bertran i ell tenia el programa bastant ple però va poder incorporar l’espectacle a les Festes gràcies, sobretot, a que no requereix més atrezzo que un banquet.

“Les Festes Decennals són el moment esperat per tots els vallencs”

Repetiria l’any vinent?

I tant que tornaria a participar! M’encantaria! A més, aquesta vegada hem hagut de fer dilluns i dimarts perquè dimecres havia d’actuar a Barcelona a L’Arquitecte.

Ha anat o té previst anar a alguns dels actes que es realitzaran en el que queda de Festes?

No he pogut anar a cap actes per sort i per desgràcia. Per una banda està bé perquè vol dir que estic treballant, però per l’altra també sap greu, perquè fa ràbia que no tingui cap buit en els dies que se celebren les Festes.

Descrigui les Decennals en una frase.

Uff... (riu) És molt difícil. Però suposo que... El moment esperat per tots els vallencs.

Per altra banda, últimament ha participat en altres projectes com la pel·lícula produïda per Televisió Espanyola sobre Clara Campoamor, el film Mil cretins de Ventura Pons, i ara actua a L'arquitecte. Té feina consensuada durant els propers anys?

Hi ha vegades que et diuen de fer un espectacle per la temporada següent i, per tant, ja tens previst alguna cosa, però no s’acaba de decidir del tot fins al final, ja que depèn del pressupost. Això  passa molt al cinema. La feina d’actriu és molt rara i a vegades et penses que no tens res i després et truquen diverses persones proposant-te espectacles. Altres vegades tens moltes coses programades que finalment no es poden fer. Has de saber portar bé la feina, estar tranquil i pensar que tot anirà bé.

Ha tocat televisió, teatre i cinema. En quin d’aquests formats li agrada més treballar?

Jo vaig començar amb teatre i és amb el que em sento més còmode. Però per altra banda el cine m’encanta. De fet, m’agradaria fer més cine i també televisió. Quan hi ha diners i pots tenir cura d’una sèrie és fantàstic.

“En el teatre crec que s’ha de tenir tècnica però també és important la interpretació. Després ha de triar el seu propi camí”

Quines diferències ha vist entre aquests gèneres?

Al teatre es porta més temps per assajar. A la televisió, gairebé ho has de fer tot al moment; tot va molt ràpid. Amb el teatre ho pots aprofundir. Tot i així, la televisió permet una evolució del personatge i pots fer escenes més quotidianes.

Quin ha estat el major repte que se li ha imposat fins ara?

Per mi, cada personatge és un repte. Quan un personatge em surt fàcilment no vull estancar-lo allà; li vull treure més coses de si. A vegades et surt més aviat i a vegades més tard però bé, al final ho acabes fent funcionar tot.

Hi ha algun tipus de paper que li agradi més d’interpretar?

M’agrada tot perquè gaudeixo la meva feina però m’agradaria fer de dolenta en algun moment.

Quin consell donaria a un jove que vol ser actor?

Jo li diria que fes teatre, que et dona unes armes molt importants. Crec que s’ha de tenir tècnica però també és important la interpretació. Després ha de triar el seu propi camí. Mirar molt de teatre, veure món i decidir quin és el tipus d’interpretació que li agrada. Un cop tens clar el camí que vols, agafes la direcció correcta i com que t’ho creus, et projectes al futur. També recomano fer moltes proves i molts càstings i si et diuen que no, no passa res, perquè fer un càsting sempre és un pas més.