dimecres, 23 de març de 2011

Neix la revista digital del TNC

Opinió 
La revista digital del TNC

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va acollir ahir al vespre la presentació del número zero de la seva revista en format digital. Aquest és un projecte pioner a Catalunya ja que, amb aquesta iniciativa, el TNC ha esdevingut el primer teatre català en oferir una publicació periòdica a la xarxa.

Bernat Puigtobella i Sergi Belbel

Sergi Belbel, director artístic del teatre, va voler agrair la feina que havia realitzat Bernat Puigtobella, membre del Consell d'Assessorament Artístic del TNC i Coordinador del Consell de Publicacions, per posar en funcionament la revista, que està en format flash i és totalment interactiva: “Els lectors podran veure vídeos, escoltar clips d’àudio, observar seqüències d’imatges i accedir a diversos enllaços que permetran ampliar la informació que apareixia en el Quadern del TNC, que era la revista que havia ofert fins ara, en format paper”, va explicar Belbel. El ritme de publicació serà de tres números per any, que correspondran als mesos de setembre, gener i abril.

Imma Colomer i Jordi Banacolocha

L’acte va obsequiar els espectadors amb dues actuacions d’alguns dels actors catalans més rellevants del moment. A la primera, Imma Colomer, Jordi Banacolocha i Pau Roca, entre altres, van representar un fragment de l’obra Una vella, coneguda olor, la primera que va escriure el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i que, en el marc del seu 70è aniversari, servirà per inaugurar el Teatre Principal de Terrassa el pròxim 14 d’abril. La segona intervenció va anar a càrrec de Sílvia Bel, protagonista de l’obra Un mes al camp, que va llegir una carta que havia escrit ella mateixa i que anava destinada a la Natàlia, el personatge que interpreta l’actriu a la funció.
Sílvia Bel, llegint la carta
La revista digital ha apostat per una estructura moderna i amena que permet que el lector s’assabenti de les últimes novetats i que pugui aprofundir en els temes en els quals està més interessat. D’aquesta manera, la publicació comença amb un recull de notícies del món del teatre, segueix amb una explicació de les obres que s’estan representant al TNC, que sovint s’acompanyen d’algun trailer, continua amb una entrevista en profunditat a algun actor, director o dramaturg, a continuació presenta un reportatge històric sobre alguna peça teatral, on s’exposa l’evolució que ha tingut a Catalunya i fa un seguiment de les funcions més destacades. Després s’arriba a una secció anomenada el TNC per dins que vol apropar al lector algun dels espais del teatre, com ara la sastreria, els camerinos, l’escenari, etc. Un cafè amb..., és el títol de la següent secció on es pot llegir una conversa amb  algun personatge relacionat amb el món del teatre  i, finalment, la revista acaba amb informació més generalista, com ara les activitats que es realitzen al TNC o els serveix que ofereix el teatre.
En el transcurs de l’acte, Belbel va voler deixar clar que, tot i que gràcies a les noves tecnologies s’ha pogut realitzar el projecte de la revista digital, aquestes estan fent molt de mal al sector artístico-cultural. “Afortunadament, el teatre no es pot piratejar però altres disciplines artístiques com la música, la literatura o el cinema ja tenen més perill”, va apuntar. El director del TNC va tancar la vetllada animant a la gent a llegir més teatre, fet que segons ell s’està perdent i va recordar que “el teatre autèntic és reclamar que la gent ompli les sales”.


4 comentaris:

  1. Jo continuo pensant que aquest tipus de publicacions que intenten ser una transposició del paper a la pantalla no són operatives

    ResponElimina
  2. Estic d'cord amb el que exposes, Albert. Però el cas de la revista digital del TNC és diferent perquè hi ha seccions noves, com la del TNC per dins, entre altres. Per tant, ha canviat el seus plantejaments.

    ResponElimina
  3. Trobo interessant aquesta iniciativa que ha tingut el TNC de fer aquesta revista en format digital. Crec que és una manera d'apropar el món del teatre a un públic molt més ampli que no pas si es fes en format de paper. Personalment m'agrada més llegir el diari, revista o llibre tenint-lo a les mans, però reconec que és molt més pràctic i còmode obrir l'ordinador posar la paraula clau i ja tens el que necessites.

    S'ha d'aplaudir qualsevol iniciativa que ajudi a fomentar i apropar la cultura als ciutadans, en aquest ha estat en mans del TNC.

    Marian

    ResponElimina
  4. Jo també sóc partidari del paper, Marian però estic completament d'acord amb tu que és una bona manera d'incentivar la cultura.

    Adrià

    ResponElimina