dijous, 10 de març de 2011

Arturo Pérez-Reverte: "Només et cal un paper i un llapis per ser l'ésser més poderós del món"

Opinió 

El periodista i escriptor Arturo Pérez-Reverte
Un nom: Arturo Pérez-Reverte. Això va ser tot el que va caldre per omplir de gom a gom l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB on aquest famós periodista i escriptor va ser entrevistat en directe per Jacinto Antón, periodista cultural d’El País i vell amic seu. El degà de la Facultat, Josep Maria Català, va presentar l’acte que, simultàniament, s’estava retransmetent per Internet i també en diverses pantalles instal·lades en altres punts de la universitat. Entre els presents, molts d’ells drets degut a la manca de butaques lliures, hi havia molts professors i estudiants i, fins i tot, altres persones alienes al Grau de Periodisme, que no es van voler perdre aquell esdeveniment únic.
Pérez-Reverte va començar la xerrada amb un gran pessimisme: “Vivim en un món hostil i, per això, no et pots relaxar mai en aquesta vida. El problema? Que l’ésser humà ha perdut el sentit de la vulnerabilitat i això encara el fa més vulnerable. El truc, doncs, és viure sabent que tot es pot acabar d’un moment a un altre”. Aquesta visió tan negra de la vida també afectava al periodisme que, segons el seu parer, està en decadència des de fa temps. “Abans, el periodisme era molt més analític. Ara, però, la gent no té temps per reflexionar i processar tota la informació que rep”.
El periodista va recalcar que on aquest problema és més evident és en el periodisme de guerra. “Abans te n’anaves amb la motxilla, estaves durant un mes en un lloc determinat i tornaves amb un bon reportatge. Érem caçadors amb menys escrúpols i més cinisme que ara i fèiem molt bé la nostra feina”. No va ser fins a la Guerra del Golf que Pérez-Reverte es va adonar de l’existència d’aquest fet deplorable ja que li demanaven més directes que mai a la televisió perquè el públic preferia veure que el periodista fos al lloc dels fets que no pas escoltar el missatge que estava explicant. “Malauradament, s’ha perdut el periodisme d’aventura. Avui en dia, el periodista és un mercenari al servei d’una empresa. El somni del periodista lliure és una utopia”.
Pérez-Reverte es va declarar un periodista accidental que va créixer en una biblioteca. “Vaig decidir anar a buscar a la realitat tot allò que havia llegit en els llibres per comprovar si el món real tenia tot el que s’hi explicava; vaig descobrir que sí i quan vaig fer periodisme de guerra, vaig agrair haver llegit sobre tots aquells temes i sobre els llocs on anava. Va ser aquesta cultura de llibres la que em va permetre entendre moltes coses i generar la meva pròpia visió del món”.
José MAría Perceval, Arturo Pérez-Reverte i Jacinto Antón
Twitter, Facebook i, en general, totes les xarxes socials van ser, també, un dels temes tractats a l’entrevista. Pérez-Reverte es va declarar força escèptic en tot allò referent a Internet, que defineix com un “flux continu d’informació no fiable que fa que la gent s’inculturi”. El periodista va expressar que twitter s’ha convertit en una eina fonamental pel periodisme però amb l’inconvenient que és una aplicació que no explica el perquè de les coses ni fa cap mena d’anàlisi; només sap escalfar l’ambient. “Tanmateix, la paraula ¢exclusiva¢ sembla haver desaparegut del món del periodisme perquè amb les noves tecnologies les coses o ja se saben o es poden saber abans de llegir les notícies”.
Quan Jacinto Antón li va preguntar sobre les revoltes del món àrab va sorgir una discussió entre l’entrevistador i l’entrevistat. Mentre Pérez-Reverte creia que els continguts informatius s’han de presentar freds, per tal que siguin més objectius, Antón deia que el periodisme no són només fets, sinó que també són emocions. “Situem-nos a Egipte, a la Plaça Tahrir, durant les revoltes contra Mubarak. Allà fluïen les emocions i, per tant, crec que aquestes han de quedar paleses en la informació. A més a més, un periodisme calent sempre arriba més al públic”, li deia a Pérez-Reverte. Aquest, però, també va voler dir la seva. “És cert que, quan estàs davant de la notícia et poses calent, però no has d’exterioritzar els sentiments. T’ho dic perquè jo també ho vaig fer en el seu dia, quan cobria la Guerra dels Balcans tot i que no vaig aconseguir els resultats que esperava: Europa no va actuar”. Va destacar que moltes vegades són els enviats especials els que provoquen aquest sensacionalisme i que qualsevol libi o egipci amb una càmera fa més periodisme que la majoria d’ells.
Arturo Pérez-Reverte firmant el llibre d'una estudiant de periodisme
"Trist aquell que amb 20 anys no somiï anar a l'illa dels pirates", va dir Pérez-Reverte que també és escriptor des dels 35 anys. “Molta gent em pregunta perquè vaig començar a escriure tan tard. La resposta és ben senzilla: hem d’escriure amb la motxilla plena i una novel·la prematura és perjudicial”. L’escriptor, que es confessa apassionat d’Alejandro Dumas i del seu llibre Els tres mosqueters, també va explicar les claus per escriure un llibre d’èxit: “Per fer una bona novel·la has d’interposar un vel entre tu i el món i deixar de ser tu per esdevenir algú que ho sap tot de la història que estàs explicant. Una novel·la, és, al cap i a la fi, un camp de mines, una emboscada que vol atrapar el lector”. Pérez-Reverte va aprofitar per deixar clar que la literatura i la ficció són dos gèneres molt diferents, que no s’han de confondre ni barrejar ja que el lector ha de saber en tot moment si el que està llegint és una cosa o l’altra.
Tenir cara dura i no fer-se enrere mai, segons el periodista, són dues de les qualitats més importants en aquesta professió. “Per aconseguir la millor de les informacions jo he mentit, he subornat, he transgredit lleis de tots els països i he parlat amb gent no desitjada”. Ja des del principi de l’acte, Pérez-Reverte va voler transmetre el missatge que, sigui qui sigui la persona que estigui asseguda al teu davant, t’interessa que parli, encara que no estiguis d’acord amb ella o l’odiïs. “Fins al fill de puta més gran és algú de qui es pot aprendre. Després el mateu si voleu, però mai tapeu la boca a ningú”.
I, encara que l’escriptor i periodista comencés l’entrevista pintant-ho tot de negre, va acabar dient que, tot i que cada Titànic té el seu iceberg, el periodisme és la millor escola de vida, lucidesa i mirada que existeix al  món perquè és una professió que t’apropa al cor humà. “Només et cal un paper i un llapis per ser l’ésser més poderós del món”.

Arturo Pérez-Reverte amb alguns estudiants de periodisme de la UAB

6 comentaris:

  1. Gràcies per compartir-ho, Adrià.

    (Susana)

    ResponElimina
  2. Molt interessant. Gracies.


    David B

    ResponElimina
  3. Adrià, una qüestió sobre aquesta frase “flux continu d’informació no fiable que fa que la gent s’inculturi”. Un dubte, més aviat. Què vol dir "s'inculturi"?

    Gràcies, salutacions,

    Susana

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels ànims. Sobre la frase que em comentes, Susana, jo crec que es refereix a què cada cop més depenem d'Internet i, com que no tot el que es diu és veritat, ens estem inculturintzant. És a dir, no ens estem formant adequadament. A part Pérez-Reverte va dir que l'educació es troba en un punt molt baix i no està culturitzant ni formant adequadament a les noves generacions.

    ResponElimina
  5. Hi estic completament d’acord. Penso que quan cerquem informació estem acostumats a què les respostes ens arribin en el mínim de temps, sense esforç, i que trobem exactament el que volem. Ens refiem, no comparem. Això potser ens fa perdre capacitat analítica.

    Això que diu Reverte que les noves generacions no tenen un nivell de formació adequat és possible que sigui degut a què no s’empra suficient temps en llegir amb cura les coses, dedicant temps. A més com que les lectures a la web estan plenes de finestres i enllaços que porten cap a altres llocs, és difícil fer lectures lineals, i possiblement mantenir la concentració. Diuen que els nens llegeixen les dues primeres línies de la wiki, i ja en tenen prou. És clar que dir que tot és això no és just tampoc. Així Internet també pot arribar a ser, si no es fa servir bé, eina d’”incultura”. Per cert que és el primer cop que sentia aquesta paraula “inculturitzar”. Havia sentit “culturitzar” però mai el seu contrari “inculturitzar”. Potser és un neologisme, però desconeixia la seva existència. S’entén, però. És un mot adient a l’explicació fas.

    Gràcies de nou per explicar-nos l’experiència i recollir les impressions de sentir un directe d’Arturo Pérez-Reverte. Tant de bo puguis seguir la “senda del Mestre”. Sort amb la carrera ;)

    Susana

    ResponElimina
  6. Moltíssimes gràcies pels ànims, Susana. Alegra sentir gent que valori la meva feina.

    ResponElimina