dissabte, 26 de març del 2011

Un dinar al bar de la Facultat de Biociències


És la una del migdia i el bar de la Facultat de Biociències està ple de gom a gom. De seguida notes que l’aire està viciat i carregat de fum ja que nombrosos joves sostenen cigarretes enceses sense cap mena de respecte pels que no ens agrada la pudor de tabac.
Hi ha molt de xivarri. El soroll, prové majoritàriament d’un grup d’estudiants que estan fent música amb els seus tuppers buits. Ho fan sense cap mena de vergonya i amb tanta naturalitat que sembla que ho portin assajant tota la vida. Això sí, diverses noies que estan estudiant els miren amb mala cara perquè parin de molestar. Ho aconsegueixen.
També hi ha un grup jugant a cartes que de tant en tant deixa anar algun crit com ara “Uno!”, “Has fet trampes!” o “He guanyat!”. Mentre estan repartint les cartes de la següent ronda, la quarta, una de les noies es fixa en un noi que l’està mirant de forma interessada i li demana si vol jugar. El noi accedeix i la noia que estava distribuint les cartes  remuga perquè ha de tornar a començar a repartir.
Un cambrer passa corrent pel mig del restaurant amb un cafè a la mà que treu fum. Per un moment, sembla que vagi a xocar contra un grup de noies que estan buscant lloc, però les aconsegueix esquivar sense perdre l’equilibri. Quan arriba a la seva destinació i deixa el cafè, se n’adona que un noi està guixant a una taula i li crida l’atenció fent-lo envermellir de vergonya. El jove esborra el seu gargot de seguida.
Dos homes estan xerrant animadament movent els braços d’un costat cap a l’altre. Parlen tan fort que es pot entendre tot el que diuen. La conversa passa de les queixes pel mal temps i la temor que plogui el dilluns següent a la crítica d’un alumne “que els fa parar bojos”.
Un noi veu que la seva companya, segurament la seva parella, s’ha embrutat el nas de xocolata. Ell agafa el seu tovalló i li eixuga la taca amb un somriure. Just després riuen plegats d’aquella situació un pèl cursi i continuen menjant les postres.
Un grup de nois i noies fan una competició per veure qui es beu el cafè més ràpid. La guanyadora aixeca els braços com a senyal de victòria i obre el palmell de la mà, on rep monedes dels seus companys, amb els quals devia haver fet alguna aposta prèviament. Tot seguit, s’aixeca i surt del bar, que gairebé és buit degut a l’hora que és. Els cambrers netegen les taules i fan fora als joves que encara es troben l’àrea reservada per dinar. Són les quatre de la tarda.

9 comentaris:

  1. A la facultat de lletres els cambrers no et porten el cafès a la taula, els tapers tot i així també són habituals. De guixades a la taula no ne vist pas mai, el xivarri es habitual, però les cigarretes es troben restringides a una terrassa ben maca que es troba sota unes carpes.
    Crec que el teu restrat es un dels pitjors de la Uni.

    ResponElimina
  2. Aquest retrat explica únicament una experiència al bar de la Facultat de Biociències. No és ni un bon retrat ni un mal retrat simplement és un fet on explico el que va passar i punt. Que al bar de la Facultat de Lletres la cosa va dierent? Doncs me n'alegro molt. Però no qualifiquis aquest relat de mal retrat perquè tu no hi eres el dia que vaig estar al bar i, per tant, no pots criticar-ho.

    ResponElimina
  3. A mi em sembla molt original! Ànims Adrià!

    ResponElimina
  4. A vegades es divertit observar i escoltar el teu entorn, això em passa a l'estiu a la platja mentre prenc el sol. No és per tafaneria, però un acaba escoltant el que les persones de la tovallola del costat estan parlant.És com una veu en off. En certa manera és entretingut i et fa companyia, com quan un escolta la radio o música, ....

    Marian

    ResponElimina
  5. A mi també em sembla un escrit molt original i amè!!!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies! M'alegro que us hagi agradat!

    Adrià

    ResponElimina
  7. Em sembla un article força interessant perquè t'has parat un moment a observar el teu entorn i l'has descrit. Endavant!

    ResponElimina
  8. Crítica constructiva, no destructiva, no mal interpretar. Em sembla un text, que segueix el corrent actual de creació literària barata d'escriptors catalans, influenciats per un intent absurd d'innovar, i que lúnic que aconsegueixen és plasmar una realitat sense cap interès, al que li afegeixen un "sacrifici" de maquillar els successos, amb un ús gramatical gens pràctic.

    Cal innovar Adrià, l'animo a crear un estil propi, ets jove i se't nota interès en la feina, que ja és molt!! Però no intentem fer un retrat escrit del que podria ser una obra teatral "cutre i absurda" de la fura dels braus... o una obra cinematogràfica d'Isabel Coixet.

    Innovació Adrià, innovació, cal sosprendre, llegir un text i que no caigui en l'oblit.
    Aquest, hi cau... Malgrat tot, sempre s'ha de començar!

    Salutacions,

    Alexandre.

    ResponElimina
  9. Hola Alexandre. Estic completament d'acord amb tu. En aquest món s'ha d'innovar. El problema és que això és força difícil i, potser en un article t'és més fàcil i en un altre no tant. Aquest, per exemple no tenia l'objectiu d'innovar, sinó de descriure el que passava al meu voltant. Però sí. Si vols destacar en qualsevol àmbit la innovació és gairebé l'única manera d'aconseguir-ho.
    Salutacions,

    Adrià Guxens

    ResponElimina