El Discurso del Rey s'imposa com a guanyador absolut dels Oscars 2011

 

Els principals premiats de la nit dels Òscars


   

Ahir, un any més, el Teatre Kodak de Los Angeles va acollir la cita més important per a tots els cinèfils en el marc d’una nit on van brillar més estrelles que mai; la nit en què es van entregar els premis a les millors pel·lícules del 2010: la nit dels Òscars.

Anne Hathaway i James Franco van ser els presentadors de la 83a edició dels Premis de l’Acadèmia en els quals hi van participar 28 produccions diferents. Enguany, l’esforç, el sofriment i la superació personal, ja sigui en el cos d’una ballarina que busca la perfecció, en el d’un rei que desitja poder articular el seu discurs o en el d’un lluitador de boxa que somia amb ser el rei del ring, han estat els principals temes tractats.



Colin Firth, després de recollir l'Oscar

Però només una de les pel·lícules va assolir la immortalitat; només una  va poder gravar el seu nom a la història del cinema. Aquest film, va ser, com tothom sospitava, El Discurso del Rei (The King’s Speech). La pel·lícula es va emportar tres estatuetes a més a més de la de millor pel·lícula, que van ser la de millor director (Tom Hooper), la de millor actor principal (Colin Firth) i la del millor guió original (David Seidler), sent quatre dels guardons més preuats i valorats pels cineastes.

Però també hi va haver un altre discurs que va emocionar a l’audiència, el d’una Natalie Portman visiblement excitada per haver rebut, amb només 29 anys, l’Òscar a la millor actriu, per Cisne Negro (Black Swan), un film que, molt probablement recordarà per sempre, perquè, a part del premi, li ha portat una parella i un fill.

La pel·lícula El Luchador (The Fighter) també va rebre premis destacats. El del millor actor secundari per Christian Bale, i el de millor actriu secundària, per Melissa Leo, que va rebre el guardó de les mans del gran Kirk Douglas, que va fer una aparició inesperada a la celebració.

L'actriu Natalie Portman

Els altres guardonats van ser In a better world (Dinamarca), com a millor pel·lícula de parla no anglesa, La red social (The social network), com a millor guió adaptat, millor banda sonora original i millor muntatge, Inception (Origen), com a millor fotografia, millor mescla de so, millor muntatge de so i millors efectes especials, Toy Story 3, com a millor llargmetratge d’animació i millor cançó, Alícia en el país de las maravillas (Alice in Wonderland), com a millor direcció d’art i com a millor vestuari, The Inside Job, com a millor llargmetratge documental, Strangers No More, com a millor curt documental, The Wolfman, com a millor maquillatge, God Of Love, com a millor curt de ficció i The Lost Thing, com a millor curt d’animació. L’Òscar honorífic es va entregar a Jean-Luc Godard, Francis Ford Coppola i Eli Wallach.

Per contrapartida, la gran derrotada de la nit va ser Valor de ley (True Grit), que no va rebre cap Òscar tot i tenir 10 nominacions. 127 hores (127 hours), Los chicos están bien (The Kids Are All Right) i Winter’s Bone, amb 6, 4 i 4 nominacions respectivament, tampoc van rebre cap estatueta.

Els presentadors de la gala, James Franco i Anne Hathaway

Però a la gala no només hi van haver nervis, tensió i preocupació, sinó que l’humor i els bons moments també hi van ser presents, com quan James Franco es va disfressar de dona o quan Anne Hathaway va cantar Evita. A més a més, diversos actors i directors consagrats, com Halle Berry, Javier Bardem, Scarlett Johansson i Steven Spielberg, van entregar alguns dels guardons.

L’acte va acabar amb l’actuació d’una coral de nens que va interpretar Somewhere Over The Rainbow, d’El Mag d’Oz. A la darrera estrofa de la cançó, tots els guardonats van sortir a l’escenari i els van acompanyar exhibint el seu trofeu.

Malgrat l’emoció i l’expectació de la celebració, va ser una entrega de premis força previsible, amb resultats que corresponien amb els pronòstics dels especialistes i sense cap sorpresa rellevant.