dimarts, 8 de febrer de 2011

Jordi Bertran: "Un temps únic"

Opinió 
Jordi Bertran, coordinador de la comissió artística de les Decennals 2011 de Valls, ens parla d’aquesta festivitat que se celebra cada 10 anys ¾els anys acabats en u¾ a la capital de l’Alt Camp.

Jordi Bertran, coordinador de la Comissió Artística de les Decenals
Les Decennals són unes festes de gran qualitat i amb una oferta molt variada d’activitats. Quin significat tenen pels vallencs?
Les Decennals sempre han estat mot esperades pels vallencs. Durant els nou anys que no se celebren, només es fa una celebració religiosa i una processó el dia de la Candela, en honor a la Mare de Déu. Però cada deu anys, els anys acabats en 1, les festes de la Candela adquireixen una dimensió especial. I és que les Decennals superen la dimensió normal de festa, gairebé són un festival, com tres festes de Santa Tecla alhora. La gent, sobretot els vallencs, acumula forces per les Decennals.
Quin és el motor principal de les Decennals actualment, el cultural o el religiós?
Actualment conviuen les dues vessants. Continuen tenint el component religiós del seu origen, l’any 1791, però al segle XIX, època de molts canvis, un grup d’il·lustrats lligats a la Renaixença catalana es va qüestionar la religiositat de les festes i va començar a desenvolupar un projecte per reforçar la identitat de les festes locals de la majoria de pobles i ciutats de Catalunya; en el cas de Valls, les festes Decennals. Aleshores es van començar a introduir elements més culturals i festius a la celebració. Tot i així, fins deu anys després, aquesta introducció més lúdica no comença a ser consistent. Avui en dia, les festes Decennals responen a un acord conjunt entre l’ajuntament i l’església i es converteixen en un vot del poble per agrair favors.
Ha participat en anteriors edicions de les Decennals?
Sempre he participat d’una manera o altra en les Decennals. A les del 1971, que tenia cinc anys, m’hi devien portar els meus pares; a les del 1981 vaig venir a fer i a veure castells; a les del 1991, vaig venir a veure espectacles, vaig fer castells i vaig actuar com a tècnic municipal de Tarragona ajudant en coses concretes com ara la presentació de l’Àliga de Valls.
Les Decennals han comptat amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, que són molts diners per una festa

Van ser unes festes que van començar passades per aigua.
Sí, hauria preferit que no hagués plogut el primer dia però, tenint en compte que la mitjana d’actes diaris són 50 i van ser pocs els que no es van poder fer, no estem descontents.  La majoria d’espectacles que hi havia programats pel primer dia, com el de la Mala Rodríguez, el de l’Elena Gragera o el del Victor Ullate, eren en llocs tancats i es van efectuar amb normalitat. En canvi, l’acte d’inauguració, de Voalá Project, no es va poder fer però es va ajornar al dia següent. És un espectacle de gran format i per tant, s’havia de fer al carrer i ens vam arriscar de programar-lo malgrat saber que podria ploure. Un altre inconvenient de la pluja va ser que potser no va acudir tanta gent a la fira de castells com ho haurien fet en un dia que hagués fet bon temps.
És un fenomen que va a més amb els anys o que està decaient?
Cada vegada van a més. De fet, abans de començar ja portàvem 20.000 entrades comprades i això no ho poden dir gaires festes més.
I de tota la preparació què ha estat més difícil d’organitzar?
Reconec que hi ha hagut dos moments difícils. El primer va ser l’arrencada del projecte, perquè havíem de pensar-ho tot i reunir la documentació, entre altres coses. L’altre fet que ens va afectar directament és que aquest passat setembre li van detectar un càncer a la directora tècnica, Maribel Roger, que ara està recuperant-se. Aleshores va passar al capdavant la segona persona de la llista i això es nota molt perquè si has passat tres anys treballant amb una persona i aquesta no hi és quan queda poc temps per inaugurar el projecte, és una situació difícil. L’equip de producció va molt més endarrerit del que hauria d’anar perquè la directora no hi és i la feina està feta, però es nota l’absència de qui ho tenia tot lligat.
Des de quan es porten preparant les festes?
Des del juny del 2007. Evidentment amb una progressiva acceleració de ritme de treball.
“Abans de començar ja portàvem 20.000 entrades comprades i això no ho poden dir gaires festes més”

Quin abast creu que tenen les Decennals?
Els vallencs són els primers receptors de les festes, perquè també són ells qui les fan possibles, començant per les escoles. Tot i així, hi ha un munt d’actes que tenen una funció complementària i als quals hi acudeix gent de tots els països catalans, de l’estat espanyol i fins i tot d’altres països. És cultura popular ampliada a gent de fora.
A quin públic van adreçades?
Jo sempre dic que van des de l’Ainhoa Arteta a Sociedad Alkolica. Tothom hi pot trobar cabuda.
Hi ha alguna diferència a destacar entre les Decennals d’enguany respecte a les passades?
Hi ha tres disciplines artístiques que han augmentat la seva oferta enguany: l’audiovisual, la presència circense (Circ Cric, Pepa Plana, Licedei, Voalá Project, etc.) i també la part de narració oral. Aquests són els tres àmbits més destacats d’aquesta edició.
Aquest any, els castells han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tindran un protagonisme especial?
Sí. Sempre hi ha hagut castells a les Decennals, però enguany, encara més. Es va celebrar el primer Simposi Casteller internacional, una fira i diverses actuacions de totes les colles castelleres dels Països Catalans.
Com heu patrocinat les festes, com n’heu fet publicitat?
En les Decennals 2011 hi ha hagut menys paper, menys cartells i més 2.0: Facebook ha aconseguit molts seguidors i la web ha tingut moltes descàrregues. També s’han difós les festes a les ràdios i les televisions, sobretot les locals tot i que TV3, Telecinco i altres països han fet arribar a Valls els seus enviats especials.
Les Decennals han apostat per l’audiovisual, el circ i la narració oral

S’ha notat la crisi en el pressupost?
Hi ha hagut un pressupost de 2,7 milions d’euros, que són molts diners per una festa. L’alcalde ens va demanar rigorositat econòmica i crec que això és necessari. Per això han estat les festes en les quals l’ajuntament hi posarà menys diners i més n’aportarà l’empresariat. Hem aconseguit més de 600.00 euros de patrocini privat, 400.000 de patrocini públic més uns 400.000 euros en la compra d’entrades. La resta, que són molts diners, la posa l’Ajuntament. Cal dir també que hi ha hagut un aprimament de la burocràcia, abaratint així el preu final de la celebració, ja que no s’ha hagut de contractar a tanta gent. A part, hi participen 260 voluntaris.
Parlem d’espectacles. Quines  actuacions han captat més públic?
De les arts escèniques Tricicle, Dagoll Dagom i Licedei són les exhibicions que han despertat més interès. En música, els dos concerts més multitudinaris han estat el concert de Dani Martin, del Canto del Loco i el dels 10 de les Decennals, en la que van participar cantants que anaven des de Jaume Sisa, passant per l’època de rock català amb Els Pets, els Lax’n’Busto, el Gerard Quintana i fins a la música d’arrel de Mesclat i Obrint Pas  juntament amb altres intèrprets com Roger Mas o Mishima. En resum, van ser dotze hores de concerts, una marca de la casa important.
N’hi ha algun que va exhaurir totes les entrades?
Sí, diversos: Tricicle, Dagoll Dagom, Víctor Ullate, Dani Martín i els 10 de les Decennals, entre altres.
Quin és l’espectacle que més ha costat d’aconseguir?
El més difícil d’aconseguir han estat les agrupacions internacionals perquè els hi dius que això és una ciutat petita però que serà capaç d’acollir aquestes festes amb dignitat. Un exemple és la companyia russa de circ, Licedei. Potser va ser l’espectacle més complicat d’incorporar.
“Que em proposessin de coordinar la Comissió Artística crec que és una d’aquelles coses que només passen una vegada a la vida”

Hi ha algun grup que volia que col·laborés que no ha pogut aconseguir?
Bé amb el grup de Los Delinqüentes no ens vam posar d’acord amb el preu i els vam substituir per Ojos de Brujo i la Mala Rodríguez.
Els grups que intervenen els heu contractat o hi ha institucions que s’han ofert voluntàries a col·laborar gratuïtament?
Els grups d’aquí Valls han volgut actuar sens falta. També hi ha hagut molt d’interès i col·laboració per part del Roger Mas. De fet, als 10 de les Decennals hi volia ser tothom.
El ballet Ariel va guanyar el Premi Isaac Albéniz l’any 1935. Per què no s’ha estrenat fins ara?
El compositor vallenc Robert Gerhard el va compondre llavors però es va quedar inestrenat a causa de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Ara s’ha pogut estrenar gràcies als Amics de la Música de Valls. Tot sota la direcció de Josep Corbella.
Li agradaria organitzar de nou les Decennals?
Jo m’ho he passat molt bé en els preparatius. A mi m’han encarregat de coordinar la Comissió Artística i jo estic molt content. Crec que és una d’aquelles coses que només passen una vegada a la vida i m’ho he passat fantàsticament bé amb aquest equip
Descrigui les Decennals amb una frase.
Un temps únic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada