Sobre Star Wars Episode VIII (amb spoilers)

Com sempre que veig una pel·lícula de Star Wars no em puc estar de fer els meus comentaris. AMB SPOILERS, això sí. Aquí van: 

En primer lloc he de dir que si ve vaig criticar molt l'episodi VII per ser una còpia de l'episodi IV, estic content que l'episodi VIII hagi proposat quelcom més original i arriscat. I per això m'ha agradat més que el VII, on gairebé només hi havia nostàlgia i auto-homenatge. Amb tot, penso que la nova entrega de Star Wars és irregular. 

En primer lloc, pel que fa a la durada. És un film massa llarg. I això li cobra factura en dos sentits, per mi. Primer al principi, on se'ns mostra una llarga seqüència d'acció amb personatges terciaris que ens són una mica igual i que, esperant a veure algun dels protagonistes, et deixen bastant fred. A més, tota la primera hora de film se'm va fer molt avorrida. No em despertava cap interès. I després al final. O als finals, ja que la pel·lícula té MASSA finals. Arriba un moment on dius prou. També li juga en contra que el triple clímax de batalles creuades (Kylo-Rey, Phasma, fugida de la Resistència) sigui "tan aviat", ja que per mi és el millor de la pel·lícula, i tot el que ve després ja no arribarà a aquest nivell i em sobra. És massa tard per seguir amb una altra aventura al planeta nou. S'hauria d'haver acabat allà. 

En temes de guió, com és habitual, la pel·lícula té massa "patillades": que la cova tingués una sortida natral que justifiqui la introducció d'aquells animals que "no pinten res", per monos que siguin i que actuen com a deux ex machina (per cert, crec que s'han passat en animals nous, en aquesta entrega, pero bueno...). Després el moment de l mort de Snoke, que així de base m'encanta, i també m'agrada com mor i per què, però em costa de creure que ell que ho sent TOT no senti la força en aquella espasa que té al costat, però això és perdonable. Amb tot, el principal problema que tinc amb la pel·lícula és que em costa molt empatitzar amb ningú ni amb res del que fan perquè de seguida troben les solucions. Vull dir, en comptes de tenir un o dos problemes que vehiculen la pel·lícula el fet que hi hagi tants minireptes on fracassin un cop i un minut després ja tinguin la solució (entrenament Rey, descobrir l'home dels codis, etc.) fa que no tingui cap catarsi quan s'aconsegueixin les coses. I després hi ha l'etern assumpte de posar la tesi a la boca dels personatges de forma literal, especialment el moment Rose ferida del final i la importància de l'amor. PROU, si us plau. Ara bé, que els pares de la REY no siguin ningú (o que això diguin ara) està GENIAL!

Però parlem de personatges. A trets generals diria que hi ha tres grans personatges intruduïts en aquest film i tots tres són MOLT INTERESSANTS. Primer tenim a la Rose, que si ve tampoc és un personatge original, funciona i està molt ben interpretat. Després hi ha el de Benicio del Toro. Em va agradar molt aquesta mentalitat oportunista on la lleialtat no significa res. Però sobretot volia parlar del personatge de la Laura Dern, per mi el MILLOR DE L'EPISODI VIII. Trobo enorme la creació d'un personatge que decebi a Poe per les expectatives de lo mortífera que havia estat a una guerra anterior, de com és una líder madura per dur a terme un bon pla amb mà dura a pesar de la dissidència de Poe i que a pesar d'això l'admiri i el vegi com a futur nou líder. I sobretot la seva implicació amb l'heroïsme. De com ens fa entendre que no s'ha de ser un heroi i fer bogeries, sinó que convertir-se en heroi és el resultat de fer el que toca quan toca, fins i tot si el preu és elevat. Brillant heroïna involuntària. Per altra banda, Kylo Ren i Rey segueixen interessant, però ja estic MOLT CANSAT del personatge de Domhall Gleeson, a part de que està massa sobreactuat, igual que el de Poe, que és massa exagerat, al meu parer. També crec que el film peca de tenir massa personatges (i això fa que tinguem menys temps de construir l'empatia amb ells). Per què Phasma no surt fins al seu moment culminant? Per crear-nos expectativa i sorpresa? Per mi no funciona. Per exemple, Finn i Phasma són dos dels personatges que si ve en el seu individual estan bé, es podrien retallar de la saga i no passaria res.

També em va sobtar les petites sortides de to que té el film. El moment "surrealista" de sota de l'illa no m'acaba d'entrar amb aquest univers. I després hi ha tot l'assumpte de l'humor. Sí que és veritat que té un parell de moments graciosos (la planxa o la primera lliçó de Rey), però hi ha molts d'altres que donen bastanta vergonya aliena: el comentari de Rey a un Kylo Ren sense samarreta, quan Luke s'espolsa la túnica quan surt impertèrrit dels míssils. I el moment èpoc de Rey alçant les roques té de tot menys d'èpic. És bastant ridícul, a l'igual de com sobrevien Finn i Rose a l'embestida de Laura Dern quan es destrueix tot el demés.

Finalment, dir que és un film que m'ha semblat que no tenia gaires idees cinematogràfiques en el sentit de moments de "pur cinema". Amb tot, en vaig trobar dos que vaig trobar sublims. El primer és el clímax del triple muntatge del mig-final: quan Phasma diu "Executa'ls", i Laura Dern surt disparada contra la nau amb imatges espectaculars i absència de so fins a l'explosió. Gran efecte. Molt bonic i èpic. Finalment, el moment de la suposada mort de Luke, on quan Kylo Ren passa l'espasa per la seva suposada cintura, veiem un parell de plans dels seus peus arrossegant la sal vermella de sota del planeta, metàfora on ja veiem la sang del mestre jedi sense veure-la. De fet, tot l'apartat visual del planeta del fum vermell crec que només neix per tenir aquests dos plans detalls. I té tot el sentit del món perquè generen un efecte molt, molt potent.

Doncs això és tot per mi, amics. Sé que ha estat llarg, sé que hi ha mil coses on no coincidirem, però per això és una opinió suibjectiva. He intentat argumentar-la i mostrar punts forts i flacs. En general, repeteixo, que estic content perquè no hagin tirat per la fórmula nostàlgia i hagin lluitat per fer un producte més arriscat, però crec que ha volgut abarcar massa i ha causat menys impacte del que volia. 

Que la força us acompanyi!