Els
viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la
humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui
una obra mestra com és l’Odissea, que
no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a
casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta
és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns
ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la
història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i
Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i
desconegut.
El
protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques
aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca
d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les
seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició
oral, bressol d’incomptables històries immortals.
Situant
la història en plena ebullició del colonialisme, Conrad dota a Marlow d’una de
les característiques que pateixen la majoria de viatgers: els prejudicis. Un
gran capità com ell espera trobar-se una base a l’alçada, i no amaga la seva
decepció quan descobreix que el lloc on l’envien no és un altre que un
campament atrotinat amb gent poc preparada i un vaixell –el que ha de pilotar–
que té les seves peces perdudes per tots els cantons.
Amb
tot, és precisament a la base on es produeix un fet que capgira el curs de la
novel·la. Allí tothom parla d’un tal Kurtz, un home al qual alaben ja que,
segons els colons, ha aconseguit recol·lectar més ivori que ningú gràcies a la
seva intel·ligència i eficiència. Desproveït de motivacions, conèixer el senyor
Kurtz es converteix en el nou objectiu de Marlow. Aquesta és una decisió molt
sàvia i honesta per part de Conrad, ja que si bé quan es viatja se sol cercar
alguna cosa, aquesta sovint va canviant al llarg del temps, de la mateixa
manera que canvia el viatger dia a dia.
Quan
en Marlow i el seu equip deixen la base mare i es dirigeixen cap al cor de la
jungla, on els espera el senyor Kurtz, es produeix la trama característica de
la novel·la d’aventures, i que sol acompanyar la majoria de relats de viatges:
es produeixen una sèrie de retards i problemes varis que fan parar l’embarcació
diverses vegades, les malalties assoten a una tripulació cada vegada més
reduïda i la barca és atacada per les tribus aborígens, fet que produeix encara
més baixes. Ara bé, Marlow se’n va sortint de totes a poc a poc, mentre
alimenta les seves fantasies sobre el senyor Kurtz que és, al cap i a la fi, la
font que l’empeny a seguir endavant.
Cal
destacar que el fet que Marlow tingui més experiència i sigui més llest que la
majoria dels seus acompanyants fa que tingui especialment ganes de conèixer
algú tan famós, i més proper al seu estatus, però de la mateixa manera, el
subconscient li diu que en Kurtz no serà pas tal com li descriuen i fins i tot
sospita que si ha tingut tant d’èxit en l’explotació d’ivori ha estat
probablement per la utilització de mètodes qüestionables que ultrapassen uns
límits que la societat occidental no veuria amb bons ulls. Al cap i a la fi, en
Kurtz es troba al cor de la jungla; al cor de les tenebres. I en Marlow també
s’hi està acostant.
La
prosa de Conrad és poètica i plena de simbolisme. La tria dels adjectius, de
les paraules i els noms tenen, de per si, molt de significat. Tot està
connectat amb la idea de llum i foscor, de blanc i negre, del que està bé i del
que no ho està. I el que és millor, tots aquests matisos es van movent
contínuament amunt i avall dins d’una escala de grisos per on també fluctua
Marlow.
En
un moment donat, encara a bord de la barcassa que capitaneja Marlow, es
produeix un incendi a la base de dins de la jungla que fa pensar a tota la
tripulació que en Kurtz ha mort. En aquell moment en Marlow està apunt
d’abandonar, fet que deixa veure clarament que el seu objectiu ha canviat des
que ha arribat al Congo. Ja no estava tan interessat en la seva missió de la
recol·lecció d’ivori, sinó en conèixer en Kurtz. Però amb un nou gir de la
trama, Conrad introdueix un nou personatge que assegura que l’home a qui estan
buscant és viu, però està molt malalt.
Finalment,
arriba el moment en què Marlow es troba cara a cara amb en Kurtz, qui està amb
un peu a la vida i un altre a la mort –de nou, el tema del contrast entre la
llum i l’obscuritat–. I amb en Kurtz arriba la decepció de Marlow. L’home a qui
buscava ha comès atrocitats i ha estat víctima de la seva pròpia por i l’afany
de reconeixement. Però ha pagat un preu molt alt, per això: la bogeria.
“Horror! Horror!”, crida just abans de morir. No es recorda ni de la seva dona.
I
aquí arriba la subtil crítica de Conrad al colonialisme, qui des d’una visió
clarament occidental, comença dibuixant els colons com a protodéus que són
aclamats pels seus, fins i tot després de la mort. De fet, hi ha un moment en
què Marlow comenta que la fama d’en Kurtz a Europa està assegurada, i que res
ni ningú li podrà treure malgrat les seves atrocitats. Ara bé, com Marlow,
només cal despullar-se dels prejudicis i arribar al cor de les tenebres per
començar a veure la llum de tot plegat i descobrir que aquells que aquí reben
el nom d’herois, no són més que assassins miserables des de l’altre bàndol.
Joseph
Conrad construeix a El cor de les
tenebres un relat de viatges exemplar. Comença amb un viatge i un objectiu
–l’expedició d’ivori– que canvia amb el temps –conèixer el senyor Kurtz–;
presenta un viatger –en Marlow– que passa de ser algú que s’enganya a si
mateix, gairebé caient en el joc que practiquen els seus companys, el de
venerar el senyor Kurtz, a convertir-se en un home nou que jutja des del coneixement
i des del terreny, sense egos ni enganys; i presenta la idea d’un viatge, que
és, al cap i a la fi, una aventura cap allò desconegut, on no importa tant la
meta, com l’experiència viscuda, que no té altre afecte que el d’ajudar-te a
conèixer-te millor a tu mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada