dissabte, 29 de març del 2014

Viatge a l’ombra més fosca de l’ésser humà



Els viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui una obra mestra com és l’Odissea, que no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i desconegut.
El protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició oral, bressol d’incomptables històries immortals.
Situant la història en plena ebullició del colonialisme, Conrad dota a Marlow d’una de les característiques que pateixen la majoria de viatgers: els prejudicis. Un gran capità com ell espera trobar-se una base a l’alçada, i no amaga la seva decepció quan descobreix que el lloc on l’envien no és un altre que un campament atrotinat amb gent poc preparada i un vaixell –el que ha de pilotar– que té les seves peces perdudes per tots els cantons.
Amb tot, és precisament a la base on es produeix un fet que capgira el curs de la novel·la. Allí tothom parla d’un tal Kurtz, un home al qual alaben ja que, segons els colons, ha aconseguit recol·lectar més ivori que ningú gràcies a la seva intel·ligència i eficiència. Desproveït de motivacions, conèixer el senyor Kurtz es converteix en el nou objectiu de Marlow. Aquesta és una decisió molt sàvia i honesta per part de Conrad, ja que si bé quan es viatja se sol cercar alguna cosa, aquesta sovint va canviant al llarg del temps, de la mateixa manera que canvia el viatger dia a dia.
Quan en Marlow i el seu equip deixen la base mare i es dirigeixen cap al cor de la jungla, on els espera el senyor Kurtz, es produeix la trama característica de la novel·la d’aventures, i que sol acompanyar la majoria de relats de viatges: es produeixen una sèrie de retards i problemes varis que fan parar l’embarcació diverses vegades, les malalties assoten a una tripulació cada vegada més reduïda i la barca és atacada per les tribus aborígens, fet que produeix encara més baixes. Ara bé, Marlow se’n va sortint de totes a poc a poc, mentre alimenta les seves fantasies sobre el senyor Kurtz que és, al cap i a la fi, la font que l’empeny a seguir endavant.



Cal destacar que el fet que Marlow tingui més experiència i sigui més llest que la majoria dels seus acompanyants fa que tingui especialment ganes de conèixer algú tan famós, i més proper al seu estatus, però de la mateixa manera, el subconscient li diu que en Kurtz no serà pas tal com li descriuen i fins i tot sospita que si ha tingut tant d’èxit en l’explotació d’ivori ha estat probablement per la utilització de mètodes qüestionables que ultrapassen uns límits que la societat occidental no veuria amb bons ulls. Al cap i a la fi, en Kurtz es troba al cor de la jungla; al cor de les tenebres. I en Marlow també s’hi està acostant.
La prosa de Conrad és poètica i plena de simbolisme. La tria dels adjectius, de les paraules i els noms tenen, de per si, molt de significat. Tot està connectat amb la idea de llum i foscor, de blanc i negre, del que està bé i del que no ho està. I el que és millor, tots aquests matisos es van movent contínuament amunt i avall dins d’una escala de grisos per on també fluctua Marlow.
En un moment donat, encara a bord de la barcassa que capitaneja Marlow, es produeix un incendi a la base de dins de la jungla que fa pensar a tota la tripulació que en Kurtz ha mort. En aquell moment en Marlow està apunt d’abandonar, fet que deixa veure clarament que el seu objectiu ha canviat des que ha arribat al Congo. Ja no estava tan interessat en la seva missió de la recol·lecció d’ivori, sinó en conèixer en Kurtz. Però amb un nou gir de la trama, Conrad introdueix un nou personatge que assegura que l’home a qui estan buscant és viu, però està molt malalt.
Finalment, arriba el moment en què Marlow es troba cara a cara amb en Kurtz, qui està amb un peu a la vida i un altre a la mort –de nou, el tema del contrast entre la llum i l’obscuritat–. I amb en Kurtz arriba la decepció de Marlow. L’home a qui buscava ha comès atrocitats i ha estat víctima de la seva pròpia por i l’afany de reconeixement. Però ha pagat un preu molt alt, per això: la bogeria. “Horror! Horror!”, crida just abans de morir. No es recorda ni de la seva dona.
I aquí arriba la subtil crítica de Conrad al colonialisme, qui des d’una visió clarament occidental, comença dibuixant els colons com a protodéus que són aclamats pels seus, fins i tot després de la mort. De fet, hi ha un moment en què Marlow comenta que la fama d’en Kurtz a Europa està assegurada, i que res ni ningú li podrà treure malgrat les seves atrocitats. Ara bé, com Marlow, només cal despullar-se dels prejudicis i arribar al cor de les tenebres per començar a veure la llum de tot plegat i descobrir que aquells que aquí reben el nom d’herois, no són més que assassins miserables des de l’altre bàndol.

Joseph Conrad construeix a El cor de les tenebres un relat de viatges exemplar. Comença amb un viatge i un objectiu –l’expedició d’ivori– que canvia amb el temps –conèixer el senyor Kurtz–; presenta un viatger –en Marlow– que passa de ser algú que s’enganya a si mateix, gairebé caient en el joc que practiquen els seus companys, el de venerar el senyor Kurtz, a convertir-se en un home nou que jutja des del coneixement i des del terreny, sense egos ni enganys; i presenta la idea d’un viatge, que és, al cap i a la fi, una aventura cap allò desconegut, on no importa tant la meta, com l’experiència viscuda, que no té altre afecte que el d’ajudar-te a conèixer-te millor a tu mateix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada