"Ocho apellidos vascos": la pel·lícula tòpica que ha batut tots els rècords

Ocho Apellidos Vascos ho tenia tot per convertir-se en el fenomen de masses que ha acabat sent: un guió fàcil (de Borja Cobeaga i Diego San José) que té alguns gags bons, tres de les cares més conegudes del cinema espanyol (Clara Lago, Carmen Machi i Karra Elejalde) i una “simpàtica” polèmica: burxar en els tòpics dels andalusos i els bascos. Això ja feia que, com a mínim, dues de les regions més importants d’Espanya acudissin en massa a aquesta cita mogudes per la curiositat. El boca orella faria la resta.

 El director del film, Emilio Martínez-Lázaro ha tocat molts gèneres, des del thriller al drama, passant pel terror, però sembla que és amb la comèdia com millor connecta amb el seu públic. Pel·lícules com Los peores años de nuestra vida (1994) o El otro lado de la cama (2002) en són la prova. Ara, en la seva nova cinta, torna a utilitzar una fórmula clàssica d’aquest gènere, que consisteix en desenvolupar una història a partir d’una premissa que és, en si mateixa, difícil de creure, però que una vegada l’acceptes –si ho acabes fent–, pots gaudir de la pel·lícula amb normalitat. En aquest cas, l’equip ha portat aquest element massa lluny, ja que en un intent de mostrar-nos el màxim  d’estereotips dels bascos i els andalusos, han acabat convertint la seva pel·lícula en una mera caricatura on moments com quan Clara Lago surt de casa per la finestra amb el vestit de núvia posat o quan Elejalde llança tot el seu equipatge al mar “per un impuls” són, senzillament, inversemblants.

Ara bé, cal destacar que els quatre actors protagonistes formen un grup excepcional. Es nota que tenen química i destaca, particularment, el sempre brillant Karra Elejalde. També cal premiar el descobriment de Dani Rovira, un intèrpret al qui auguro molt de futur a aquest subgènere al que anomenem  “comèdia espanyola” i que tant d’èxit i crítica –a parts iguals –acostuma a rebre a casa nostra. També cal subratllar que Ocho apellidos vascos tracta el delicat tema d’ETA i el terrorisme amb una vessant còmica sense complexos que actua com una brisa d’aire fresc a un panorama que, fins ara, havia relegat el tema a pel·lícules dramàtiques, com ara El proceso de Burgos (Imanol Uribe, 1979), Operación Ogro (Gillo Pontecorvo, 1979) o la recent Aser ETA biok (Aitor i Amaia Merino, 2013).

Per tant, Ocho apellidos vascos no és una gran pel·lícula, però sí una pel·lícula que s’ha fet gran i que aconsegueix entretenir amb un tema, el dels prejudicis i conflictes entre les regions espanyoles, que cada vegada ocupa més pàgines als diaris i més minuts a la televisió. Era evident, doncs, que algun dia havia d’arribar al cinema.

Dani Rovira, Clara Lago i Carmen Machi