dijous, 19 de juny del 2014

‘Filosofía de Hielo y Fuego’, un llibre tan afilat com la llengua de Tyrion Lannister



Sabíeu que Daenerys Targaryen té molts paral·lelismes amb Alexandre el Gran? Sabíeu que Eddard Stark presenta molts dels principis morals que Kant predicava? Sabíeu que podem entendre en Tyrion Lannister molt més fàcilment si coneixem què és l’hedonisme? I que l’actor que fa de Joffrey Baratheon (Jack Gleeson) s’assembla enormement a l’Emperador Calígula, un dels referents que l’escriptor de Joc de Trons, George R.R. Martin, va prendre per esculpir aquest mític personatge?
Aquestes són algunes de les claus i curiositats que podem descobrir quan llegim el llibre Filosofía de Hielo y Fuego, que recentment han publicat a Ediciones Invisibles els historiadors Bernat Roca i Francesc Vilaprinyó i el periodista David Canto.

El compendi està dividit en tres parts ben diferenciades. A la primera s’agafen els personatges masculins més importants de la saga, entre els que destaquen figures com Jon Snow, Tywin Lannister o Stannis Baratheon, i se’n fa un anàlisi en profunditat dirigit en dues direccions. En la primera, es busquen referents històrics o ficticis que puguin recordar a aquests personatges, mentre que en la segona s’agafen grans filòsofs de tots els temps per entendre, encara més, l’ànima de cadascun d’ells. A més, sovint es mencionen frases dels llibres per exemplificar algunes de les explicacions que poden ser més difícils d’entendre. Aquesta voluntat didàctica i planera que busca que tothom pugui gaudir del llibre queda reforçada, també, per un breu resum al final de cada capítol que ressalta els punts claus que s’han comentat. El segon bloc és molt semblant a aquest, amb una única diferència: que els personatges analitzats són femenins. Així doncs, trobem articles que parlen de la Cersei Lannister, l’Arya Stark, la Melissandre d’Asshai o la salvatge Ygritte, entre d’altres.
El tercer i darrer bloc del llibre deixa més de banda els personatges com a entitats separades de la història i se submergeix en temes més amplis i transversals. D’aquesta manera s’analitza el viatge iniciàtic dels joves Stark, es fa una correlació entre la història de Ponent i la d’Anglaterra en el temps de la Guerra de les Dues Roses i es dedica un capítol als tàndems bella-bèstia que formen Sansa Stark i Sandor Clegane, per una banda, i que també compleixen en Tyrion Lannister i la seva prostituta, la Shae.
A més, tots aquells que no us heu llegit els llibres no heu de patir per a res, ja que Filosofía de Hielo y Fuego va en paral·lel amb el show de l’HBO, per la qual cosa els spoilers que s’inclouen arriben, només, al final de la tercera temporada. Aquesta sinergia amb la sèrie de televisió no només queda aquí, ja que sovint es comenten elements exclusius de l’adaptació per a la petita pantalla, i s’expliquen curiositats sobre els actors, declaracions que han fet respecte els personatges que interpreten i fins i tot hi ha un capítol sencer dedicat a com va néixer tot el projecte televisiu.

Sabem que George R.R. Martin no és precisament un autor ràpid a l’hora d’escriure, un fet ben normal si tenim en compte la quantitat de personatges, la densitat de les trames i la qualitat prosística de la seva obra mestra. Ara bé, per tots aquells fans impacients, Filosofía de Hielo y Fuego és un complement imprescindible per estar en entretinguts una bona temporada aprofundint en la psicologia d’alguns dels personatges més cèlebres de la saga, mentre esperem l’anhelat sisè volum i l’arribada del llarg hivern que en Martin porta temps augurant-nos. I com deia en Tyrion Lannister al primer llibre de la sèrie: “A mind needs books as a sword needs a whetstone if it is to keep its edge”. Així que només em resta desitjar-vos una bona lectura, ja que us asseguro que quan acabeu el llibre ningú us podrà més que “you now nothing”. Ho juro pels déus antics i pels nous.

L'actor que fa de Joffrey Baratheon (Jack Gleeson) s'assembla a Calígula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada