'Only Lovers Left Alive', una oda a l’art en majúscules

Tilda Swinton i Tom Hiddleston, dos vampirs lletraferits.

Cinema pur, música en vena i literatura en totes les llengües. Aquests són els ingredients d’Only Lovers Left Alive, el nou film de Jim Jarmusch (Night on Earth, Coffee and Cigarettes) que després de passar per Cannes i Sitges el 2013 (on es va emportar el Premi Especial del Jurat) arriba, finalment, a les nostres cartelleres. Si el de Jarmusch ja és per costum un cinema estèticament impecable i ple de subtileses, el present metratge és una oda a l’art en majúscules, amb un guió minimalista però que manté una discreta però efímera crítica a la societat de l’avui.

Els dos protagonistes són Adam i Eva, dos vampirs esnob lletraferits i melòmans –interpretats per una romàntica Tilda Swinton i un deprimit Tom Hiddleston– que, a través d’unes ulleres de sol vintage, veuen com el món s’està desintegrant a poc a poc; el món d’una societat que ja no és la seva i a la qual denominen “zombie”.

Els dos xucla-sang hauran de trobar, doncs, quelcom que els ajudi a mantenir-se vius, ja que ni el decorar la seva habitació amb retrats dels grans genis de la història com Edgar Allan Poe, Nikola Tesla o Johann Sebastian Bach, ni passar l’estona recitant els noms científics de les plantes i els models de les guitarres, ajudaran a omplir un buit que no sembla que puguin cobrir fàcilment. I és que aquest viatge al cor de la solitud que explica Jarmusch és una bella metàfora sobre les formes, l’status i la condemna que pot comportar la immortalitat.  

“Els zombis sempre ho veuen tot massa tard”, diu el personatge de Hiddleston en una escena. I potser per norma general té raó, però aquesta vegada no ens passa per alt que Only Lovers Left Alive és una exquisida i singular llaminadura que alimenta el cinema com el gelat de sang que dóna corda a l’Adam i l’Eva mentre juguen una partida d’escacs. I, precisament, són pel·lícules com les de Jarmusch les que fan que el cinema actual encara no estigui en escac i mat.