diumenge, 23 de desembre del 2012

Segle XIX, el segle d’or del cinema?




No sé si es deurà a la crisi econòmica, a la crisi política, a la crisi social o a la crisi mediambiental, però als cineastes no els hi agraden els dies en què ens ha tocat viure ja que no paren de fer pel·lícules que ens transporten a èpoques pretèrites o futures. De fet, sembla que l’any 2012 només està de moda per a films apocalíptics sobre desastres naturals. A part d’això, per poca cosa més. 
Algunes pel·lícules de ciència-ficció tenen lloc en un futur proper, altres en un futur llunyà, però poques s’aventuren a posar data als esdeveniments que estan narrant. Per contra, les pel·lícules que ens traslladen al passat són molt més concretes i detallistes, informant-nos ja no només de l’any en què té lloc l’acció dels fets, sinó també del mes i el dia, en la majoria de casos.
Si repassem la història del cinema veurem que cada segle té un parell o tres de pel·lícules més famoses, des de Cleopatra (1963) i Spartacus (1960), com a representants del segle I abans de Crist, a The Last of the Mohicans (1992) i Amadeus (1984), com a exemples de films ubicats al segle XVIII. Amb tot, actualment es pot percebre una tendència creixent en rodar pel·lícules basades en el segle XIX, potser degut a l’enorme material que ofereix aquesta centúria, mare de revolucions, guerres i nombroses obres d’art. I sembla ser que  el segle XIX serà enguany el paraigües de tot un munt d’estatuetes daurades que recauran sobre quatre dels films més esperats d’aquest hivern, l’acció dels quals s’engloba dins d’aquest període històric.

Les MisérablesLincolnDjango Unchained i Anna Karenina són les quatre grans pel·lícules del 2012 amb l’acció situada al segle XIX


Basant-nos en l’ordre d’estrena a l’estat espanyol, Les Misérables, un film dirigit per l’aclamat director de The King Speech, Tom Hooper, serà el que primer ens arribarà; concretament el dia de Nadal. L’argument del llargmetratge no té gens de secret, ja que es tracta de la vuitena adaptació de la clàssica novel·la de Victor Hugo. Aquesta versió, però, té un encant especial, ja que és que es basa, també, en el musical del mateix nom que enguany celebra el seu 25è aniversari. A més, podrem gaudir d’un càsting de luxe que va des de noms de primera fila de Hollywood com Hugh Jackman o Anne Hathaway, a d’altres de no tan coneguts, com el de Samantha Barks, l’actriu que encarnava Éponine al West End londinenc. Sens dubte, aquest és un flim del que val la pena prendre nota.

Hugh Jackman a Les Misérables


La segona pel·lícula situada al tèrbol segle XIX que arribarà als cinemes catalans serà Lincoln, l’esperat biopic del setzè president dels Estats Units d’Amèrica: Abraham Lincoln. El cervell darrere d’aquesta superproducció no és altre que Steven Spielberg, que s’ha assegurat l’èxit amb un actor de talla, com és Daniel Day-Lewis. Com ell mateix explicava a la roda de premsa de l’estrena americana, el film no és un recorregut per la vida del famós president nord-americà, sinó que és més aviat, un homenatge tant al seu paper en l’abolició de l’esclavitud als Estats Units com a la seva gestió de la Guerra Civil (1861-1865). En resum, una pel·lícula històrica que fa força olor d’Oscar.

Daniel Day-Lewis a Lincoln

El tercer film que encaixa al marc del segle XIX no és altre que Django Unchained, l’esperat llargmetratge de Quentin Tarantino que s’ha estat preparant durant tres anys. Aquesta és una pel·lícula que se situa precisament un parell d’anys abans que la Guerra Civil americana, on un esclau de color (Jamie Foxx) es convertirà en un caça recompenses per guanyar-se la llibertat i recuperar la seva esposa. Si a Lincoln parlàvem de com es va portar l’enfrontament bèl·lic als cercles de poder, en aquest film Tarantino ens convida a capbussar-nos en la mateixa dura realitat des d’una perspectiva ben diferent i amb el seu to i humor intel·ligents inconfusibles.

Leonardo DiCaprio a Django Unchained

Finalment, també hem de parlar d’una altra adaptació literària a la gran pantalla. Si amb Les Misérables vèiem com una de les novel·les franceses més conegudes del segle XIX es convertia en pel·lícula, en aquest cas estem parlant d’una novel·la russa, i ja no només la més rellevant del segle XIX, sinó que m’atreviria a dir que és la novel·la russa més coneguda i important de tots els temps: Anna Karenina. En el paper principal hi trobem una Keira Knightley que intentarà fer-se amb la cobejada estatueta daurada, que mai no ha guanyat, en un paper que sembla que li va a mida ja que se situa, també, en la línia dels drames d’època que tant li agraden. El director del film, Joe Wright, malgrat no ser dels capdavanters de la indústria del cinema té una gran  experiència en fer pel·lícules ubicades a l’època moderna, per la qual cosa, de ben segur, que aquest film no té pèrdua.

Keira Knightley a Anna Karenina

Com veieu, segle XIX per donar i per vendre, i si ja de per si és el segle en què s’han basat més pel·lícules, a més a més de posseir una basta quantitat de bons llibres per adaptar, aquest any s’afegiran a la llista, com a mínim, aquests quatre grans films. Que tremolin els Oscars, aquest any hi haurà bufetades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada