El gos ple hem llegiu a la Platga

El gos ple hem llegiu a la Platga.

Oi que un enunciat així ens fa mal a la vista? Les faltes són evidents i en múltiples plans lingüístics: l'ortografia és defectuosa; la concordança verbal, directament absurda; la puntuació, totalment desmanegada, i, molt més enllà d'això (segurament, molt més important): semànticament no té ni cap ni peus.

És molt fàcil exigir a altri i criticar per criticar. Tot i així, hauríem de tenir l'orgull i la dignitat d'aspirar a criticar bé: no només hem de tenir raó, sinó que ens hem de merèixer que ens la donin. Per a això, el mínim que ens hem de marcar, i que qualsevol que rebi el nostre missatge ens reclamarà, és que la nostra crítica sigui, si més no, coherent.

Vivim en una societat mediocre, d'això cada dia en tenim més proves. En un model de país (ah, que n'hi ha? –de país, de model?) on ens n'anem sortint de les coses, així, qui dia passa any empeny, i el que no es pugui fer avui ben fet ja ho corregirem demà, dir-la de l'alçada d'un campanar i quedar-se tan ample és el més habitual. Només cal veure fins a quin punt s'ha arribat a frivolitzar i a transformar en un tòpic el fet de demanar disculpes per part dels nostres estimats representants democràtics. Ara bé, que ells ho facin no ens dóna dret a posar-nos a la seva altura (rebaixar-nos, volia dir) i redactar queixes com la següent. Es tracta d'una carta al director publicada al Diari de Tarragona el dia 4 d'octubre, titulada "Centralisme barceloní":

"Estic fins als nassos del centralisme que vivim a Catalunya! Que Catalunya sigui Barcelona i rodalies; que Tarragona, Lleida i Girona no siguem més que els barris de Barcelona; que ens imposin una llengua única al més pur estil franquista; que es critiqui l’era Franco i aquí es faci exactament el mateix; que TV3 sigui el canal públic de Barcelona que paga els fitxatges del Barça (com el Messi) amb els diners de tots els catalans; que el Nàstic no importi a TV3 un carall; que haguem de xupar ‘barcelonitis’ a totes hores; que els programes d’esport a ràdio i televisió sigui Barça, Barça i més Barça (programes que es fan dir ‘esport català’ i no sigui més que el monotema diari); que si no estàs a favor de la independència ets un fatxa fastigós; del Barcelona World al Camp de Tarragona...

En definitiva, vull un tracte equitatiu de la resta de l’estat català a tots els nivells, i vull que em deixin tranquil amb la independència ditxosa perquè som quasi sis milions que no vàrem anar a la manifestació entre d’altres motius perquè no ens donava la gana d’aguantar més manipulació política interessada. Que no som uns titelles!"

Gràcies a Déu (o bé al sistema educatiu, aquell de la terrible immersió lingüística i del rentat de cervell proindependentista), almenys de faltes d'ortografia de les que fan sagnar la pupil·la no en trobarem gaires. (Així encara, el model lingüístic espanyolitzadíssim d'aquest catanyol és sincerament trist.)

Però, sentint-ho molt, un escrit així és totalment incoherent, demagògic, mancat d'elegància i sense ni l'ombra d'alguna mena d'argumentació amb ets i uts. És igual de pueril que la frase absurda amb què començàvem l'article. No cal senyalar-ho amb especificitat, però la barreja de temes totalment inconnexos, mentides descarades, vocabulari groller, exigències i petulància, manca de cap mena de lògica i, en definitiva, mediocritat, mediocritat i més mediocritat, perquè no té altre nom, és directament repugnant. Seria aconsellable per al senyor que la signa que abans d'expulsar la seva diarrea mental tal com li raja fes l'esforç d'anotar-se les idees que li passen per l'entreorella en un quadernet, així, amb calma, i després les organitzés, les analitzés i se les autocritiqués... i només un cop fet això es plantegés seriosament la possibilitat d'enviar-ho tot directament a la paperera. Bé, també hi ha l'opció de tornar-ho a revisar i potser, amb un deix de vergonya per no haver-ho sabut fer millor, ho ensenyi a la parella, a veure si li sembla decent.

Més enllà del sarcasme, no ens podem permetre ni com a individus ni com a societat pretendre arribar enlloc amb raonaments d'aquest calibre. És inadmissible que cap mitjà de comunicació que es postuli per a la seriositat es permeti el luxe de publicar innocentades així. I, si bé no inadmissible, és frustrant i trist veure com encara hi ha qui ho penja al seu Facebook, i hi dóna suport...

Senyors, siusplau, activem el nostre mal d'ulls en el seu nivell més exigent, que ens cal, i filem prim, perquè només aspirant a allò més preciosista i ben fet aconseguirem de debò sortir de la mala situació en la que ens trobem. La Qualitat és l'únic camí.

PS: Jo mateix sóc subjecte de crítica per als que heu llegit aquest post. Sens dubte, feta amb ànim constructiu no només serà benvinguda i agraïda, sinó que sol·licitada. Tots, humilment i admetent que no som perfectes, però amb el màxim de rigor, tenim dret a voler millorar allò que tenim davant. Gràcies.