dijous, 7 de juny de 2012

Passant pàgines cap al llibre en digital

Opinió 


 Reportatge fet per la Montse Auguets, la Mireia Biel, la Cristina Ciudad i l'Adrià Guxens.
“Totes les profecies fracassen de manera increïble”. Josep Maria Espinàs ho veu clar: la desaparició del llibre en paper vers el digital no està assegurada. Però són moltes les estadístiques que donen peu en aquesta suposició. Segons estudis realitzats l’any 2011, la venda de llibres en paper va caure un 7% mentre que van créixer en format digital. Però si ens basem en percentatges, també cal dir que el llibre electrònic tan sols computa en un 1% en les estadístiques de lectura a Espanya. Així doncs, tot apunta que el llibre en digital ha vingut per a quedar-se, però es menjarà el paper? Opinions divergents, cap resposta vinculant. Ningú té la veritat absoluta. Tot és qüestió d’un procés de canvi progressiu amb un futur desconegut.



No tothom llegeix de la mateixa manera, ni amb la mateixa freqüència ni tampoc el mateix tipus de llibres. Cada lector és únic. Hi ha gent que llegeix per feina i d’altres que ho fan per plaer; hi ha lectors que han quedat seduïts per la portabilitat dels llibres electrònics i d’altres que senten nostàlgia només de plantejar-se la possibilitat d’abandonar el paper.
Una estona de lectura és la condició imprescindible per agafar el son per a moltes persones. Llegir un llibre abans d’anar-se’n a dormir pot servir per oblidar un feixuc dia a la feina, per comentar la trama principal amb les amigues a l’hora del cafè o bé per viure en somnis les històries dels personatges que ens captiven; no hi ha un sol motiu que inciti a la lectura. La Vanesa Valverde té per costum llegir quan vol relaxar-se, ja sigui abans de dormir o bé en aquells espais en què pot gaudir de tranquil·litat, com per exemple, el parc o la piscina. Als prestatges de la Vanesa no hi predomina un autor ni un gènere literari concret, és una lectora versàtil i la seva biblioteca va des de la novel·la policíaca fins a la novel·la històrica. Malgrat haver de fer les mil i una per poder guardar el munt de llibres que llegeix, la Vanesa prefereix llegir en format paper enlloc de digital. Llegir en una pantalla se li fa pesat. A més a més, ella creu que “passar pàgines, veure que s'acosta el final perquè ja en queden poques, i sentir l'olor de paper…no té preu!”.
Alguns llegeixen tant per vocació com per dedicació. Aquest és el cas d’en Ramon Montraveta, professor de Llengua Catalana, que escriu poesia a les seves estones lliures. En Ramon distingeix dos períodes al llarg de l’any pel que fa als hàbits de lectura. Durant l’època en què va a l’escola, acostuma a llegir aquells llibres que recomana als alumnes i les lectures obligatòries que treballa a les classes. Al llarg d’aquests mesos, acumula una bona pila de llibres que li agraden i els llegeix durant l’estiu. En aquest munt d’obres que resten pendents damunt l’escriptori d’en Ramon fins que arriba l’estiu hi destaquen dos gèneres: la novel·la i la poesia i combina clàssics de la literatura catalana amb novetats. En Ramon és conscient que malgrat considerar-se un fidel lector del llibre en paper “al cap del dia acabes llegint molta pantalla”. Es defineix com un nouvingut digital i per aquest motiu encara no ha provat de llegir un llibre en aquest model. No obstant això, no mostra cap recel vers els nous formats digitals. “Deixa’m ser una mica romàntic encara, em quedo amb els llibres en paper. Potser la novel·la, l’assaig, els puc veure en digital; però la poesia em costa molt”.
Que la lectura enganxa és un fet evident. Sovint, podem sentir algú que es queixa perquè no disposa de tot el temps que voldria per llegir i és llavors quan enormes piles de llibres s’acumulen sobre les taules de despatx i els prestatges. Són moltes les persones que en el moment de jubilar-se, llegir tot allò que els resta pendent, es converteix en una de les tasques que forma part de la seva agenda. La Bàrbara Tordera n’és un bon exemple. Des que es va jubilar aprofita per llegir a casa durant els matins. Les històries reals i d’intriga són les que predominen als seus prestatges. La Bàrbara està acostumada a llegir en suport paper i “no ho canviaria per res del món” ja que no s’ha acabat de familiaritzar amb les noves tecnologies i, conseqüentment, amb els llibres digitals. La senyora Tordera creu que el llibre en paper és més personal i aconsegueix transportar-te a la història, perquè “quan obres les pàgines vius la història i en el moment que tanques el llibre en un punt determinat, el temps s’hi atura”. La Bàrbara es mostra optimista vers el futur del paper i creu que amb aquesta dicotomia imprès-digital passarà el mateix que va passar amb la ràdio i la televisió fa uns anys. El futur d’ambdós suports es basarà en la coexistència ja que cada format s’especialitzarà amb uns gèneres determinats.
Mentre que les generacions d’edat més avançada encara mostren cert recel cap a les noves tecnologies i les nombroses innovacions que les acompanyen, els més joves o natius digitals són incapaços d’imaginar-se una vida sense la seva existència. El món digital ha permès trencar les barreres d’espai i de temps que condicionaven moltes de les nostres rutines. Avui en dia no és imprescindible ser a casa per poder-se connectar a Internet com tampoc ho és carregar un feixuc llibre amunt i avall. Els llibres electrònics i la lleugeresa que els caracteritza fan que llegir a qualsevol lloc sigui molt més fàcil. La Minerva Prat, de 17 anys, aprofita per llegir a casa o bé al tren. Per això, acostuma a llegir un capítol o capítol i mig cada vegada que es posa davant la pantalla. Com molts dels adolescents, les novel·les d’amor i de misteri li agraden i Federico Moccia és un dels seus autors predilectes. La Minerva sempre llegeix en format digital atès que li resulta més còmode i li és més fàcil de transportar. Tot i això, també és crítica i reconeix que a vegades la lletra és difícil de lligar en una pantalla. A la Minerva li agradaria que el format digital no s’acabés “menjant” el format imprès perquè creu que “agafar un llibre imprès és molt més agradable”.

Malgrat el llibre digital, les parades de llibres estan plenes la Diada de St. Jordi


LES XIFRES PARLEN
Segons el Baròmetre de Lectura d’Espanyad el 2010, un 90,5% de la població llegeix, com a mínim, un llibre per trimestre. El que és curiós, però, és que aquest estudi impulsat per la Federación de Gremios de Editores de España destapa, també, alguns mites dels hàbits de lectura ja que segons l’informe són més els homes que llegeixen (92,1%) que no pas les dones (88,9%), com s’havia dit sempre. Cal dir, però, que els gèneres que prefereixen uns i altres també són diferents, perquè mentre que els homes llegeixen més còmics i diaris, les dones consumeixen un major nombre de revistes i llibres. Tot i així, la dada que és més sorprenent de l’estudi és que la franja d’edat que té més assimilada la lectura és la que comprèn les edats que van dels 14 fins els 24 anys (97,3%). Així doncs, s’ha acabat dir que “els joves d’avui no llegeixen”.
Com és lògic, però, si parlem de les xifres dels hàbits de consum en suport digital, aquestes minven dràsticament, situant-se a gairebé la meitat (47,8%) de les seves anàlogues del format de paper. De tota manera, cal dir que aquest percentatge és força enganyós perquè comptabilitza, també, aquelles persones que llegeixen els continguts de les pàgines web. En canvi, si mirem quines són les dades reals dels consumidors de llibre en format digital, aquestes es redueixen de cop, assolint només el 5,3%. Tot i així, com passa amb el llibre en paper, hi ha més homes que llegeixen de manera digital (53%, front un 41,9% de dones) i els joves entre 14 i 24 anys, tornen a ser els més actius en aquest tipus de lectura.
Queda demostrat, per tant, que molts consideren que l’experiència d’agafar un llibre és única. La Bàrbara, per exemple, explicava que “és una experiència, es tracta de viure una història a través de les pàgines”. Aquesta opinió és compartida per un sector ampli de la població, que probablement es mostri reticent a acceptar la incorporació d’un format més fred com pot ser el llibre digital. Tanmateix, hi ha un altre factor que fa tirar enrere molta gent a l’hora d’implicar-se en la lectura moderna en suport electrònic: el preu. El llibre digital suposa, com ja s’ha indicat, un 2% de la facturació del sector editorial, però és que els preus no varien en excés de la versió impresa a la digital. A edi.cat, una de les webs de llibres en format digital de més rellevància en l’àmbit editorial, podem veure com la darrera entrega de Jordi Pujol, ‘Memòries. De la bonança a un repte nou’ té un preu de 18,99 euros, quan adquirir-lo físicament només costa, només, 4 euros i mig més. És evident, doncs, que el canvi no beneficia el lector, de moment. Cada llibre li costarà una mitjana de quinze euros, afegint-hi els més de cent que haurà pagat per aconseguir el suport per assaborir-los. I si a tot això li afegim l’handicap que suposa la transició del paper al digital i la seva conseqüent adaptació, les xifres parlen per si soles. Quin futur li espera al nou format?

Jordi Sierra i Fabra, escriptor



L'OPINIÓ DELS PROFESSIONALS
Per alguns, és evident. El llibre digital ha vingut per quedar-se. Si més no, això opinen tant escriptors, com editors i llibreters, que ho tenen ben assumit. En canvi, no hi ha tanta unanimitat a l’hora d’afirmar que el format digital es menjarà el format tradicional, el del llibre en paper. El President del Gremi d’Editors de Catalunya i Director General del Grup 62, Xavier Mallafré, llegeix tant en digital com en paper, depenent del lloc, el moment i el gènere literari. I és per això que està convençut que “no hi haurà un lector de paper i un lector de digital, ni un combat entre els dos formats, sinó que l’ús d’un suport o altre dependrà exclusivament de les circumstàncies”. Elena Valencia, editora d’Edebè està segura que hi haurà un moment, “quan les noves generacions pugin”, que el llibre digital desplaçarà el llibre en paper. Bernat Puigtobella, editor de Núvol, la jove capçalera digital que informa sobre l’actualitat cultural catalana, també ho veu d'aquesta manera. Puigtobella, que també havia estat editor d’Empúries i Proa, creu que “el llibre de paper no podrà aguantar la competència del digital per una qüestió de preu i també de distribució, ja que l’e-book serà més barat i accessible que els llibres tradicionals”.
Si els editors estan més oberts a l’hora d’adoptar el model del llibre digital, els escriptors mostren una certa desconfiança vers els e-books i les tablets. L’escriptor Josep Maria Espinàs no té ni fax, ni ordinador, ni correu electrònic; només un telèfon. “Alguns es pensen que jo tinc mania a la tecnologia”, diu, “però la tecnologia vol imposar la dictadura d’una sola solució. I la pregunta clau és: Jo ho necessito?” Espinàs considera que no necessita el llibre electrònic ni tampoc creu que aquest acabi fent que el llibre de paper s'extingeixi. “Una revista important va dir que el petroli s’acabaria l’any 1980 i no s’ha acabat pas. Totes les profecies fracassen d’una manera increïble”, afirma amb contundència. Jordi Sierra i Fabra, autor de més de 400 llibres, pensa que “no hi ha res que hagi de ser destruït amb l’excusa que no servirà mai més. Poques coses que s’han inventat no han servit”. A més, aquest escriptor barceloní afegeix que a ell li agrada tocar les coses i “tocar les pàgines i sentir la seva olor és un fenomen que no et dóna pas el llibre en digital”. I és precisament el tacte, “l’eròtica del paper”, com diu Xavier Mallafré, un dels factors més importants a l'hora d'alentir la implantació del format digital. Ara bé, Puigtobella creu que aquest darrer model té altres virtuts que li són exclusives, ja que el llibre digital “no pesa, no agafa pols, és ecològic i és més barat”.

Josep Maria Espinàs, escriptor


CANVIS CONSTANTS
D’altra banda, un altre fenomen que no es pot obviar és l’aparició de comerços que es dediquen a la venda de llibres a l’engròs. L’Abacus, El Corte Inglés o bé l’FNAC fan la competència a les llibreries tradicionals. No obstant això, les de tota la vida segueixen mantenint el seu tarannà de proximitat i de compromís amb la seva ciutat. Josep Rovira, llibreter de La Capona de Tarragona, explica que el comerç de la llibreria no és un comerç qualsevol, sinó “un punt de trobada”. El llibreter de tota la vida és aquella persona que té un ampli bagatge lector i que és capaç d’aconsellar aquells clients que busquen desorientats un bon llibre. La Capona, que enguany celebra el seu quinzè aniversari, ha vist com les seves vendes minvaven en aparèixer competència, concretament la d'aquestes grans superfícies que també venen llibres.
A banda d’aquests nous competidors, la llibreria tradicional també ha de fer front a un nou repte: la irrupció del llibre digital. Segons Rovira, encara no és molt clar com cal incidir en el mercat del digital. És per això, que editors, distribuïdors i llibreters estan duent a terme un treball conjunt amb el Gremi de Llibreters per formar una plataforma que els permeti vendre els llibres en format digital i que, si tot va bé, començarà a funcionar la propera tardor. La clau de tot plegat resideix en què les llibreries tradicionals sàpiguen conduir el seu client tradicional cap a una nova forma de consum. “Potser el client de sempre ja no vindrà a la botiga però visitarà les nostres pàgines web i consultarà el nostre catàleg” , explica el llibreter de La Capona. Josep Rovira creu que el paper i el digital acabaran trobant un punt d’equilibri que permetrà la seva coexistència, ja que cada gènere literari trobarà cabuda en algun dels dos formats.

Xavier Mallafré, Director General de Grup 62


VIURE UN LLIBRE
La competència augmenta: grans llibreries, els petits comerços de sempre, i ara, fins i tot, la venda per Internet. Són maneres diferents d’adquirir llibres i llegir-los. Ara bé, l’exigència del format digital comporta que molts usuaris ja no vulguin saber només la història d’un llibre. L'editora Elena Valencia opina que “el llibre digital ha de millorar el preu i ha de tenir unes característiques pròpies diferents a les del llibre en paper perquè el consumidor se senti més atret al nou format”.
La proliferació de suports digitals que afavoreixen la lectura és important: Ipads, tabletes, llibres electrònics…però només un 2% de facturació del sector editorial es materialitza en el sector digital. Què no quadra? Falten aplicacions de descàrrega, els preus no compensen? Hi ha molts llocs web que ofereixen la possibilitat de descarregar llibres, ja sigui de forma gratuïta o pagant. Amazon, Casa del Libro o Qué de Libros són només alguns noms dels molts que omplen la xarxa per obtenir llibres en PDF.
I quantes vegades ens hem preguntat en què pensava un autor mentre escrivia el seu llibre? Doncs ara, això ja té solució perquè estan sortint aplicacions al mercat que permeten interactuar amb el mateix autor. L’aplicació d’Enhancing Ebooks per a Ipad ens ofereix la possibilitat de llegir un llibre, veure el seu escriptor, escoltar les seves reflexions i compartir els continguts a les xarxes socials. Es tracta, doncs, d’una nova forma de lectura.
Per tant, un cop desenvolupades aquestes aplicacions, la lectura digital podria guanyar molts adeptes pel ventall de productes visuals i interessants que inclouen: “enriquir els llibres, que no vol dir que els posin en un PDF i prou, sinó que siguin interactius, que tinguin vídeos i que aportin informació extra”, puntualitza Pau Vidal. I la prova n'és ‘Esperit d’Aventura’, d’Albert Bosch i ‘El mapa del tresor’, de l’economista Àlex Rovira.

Josep Rovira, llibreter de La Capona


FUTUR INCERT
Així doncs, és innegable que vivim en una era plena d’innovacions. Les noves generacions són anomenades nadius digitals i el nostre dia a dia està marcat per la convivència amb les noves tecnologies. És molta la gent que s’ha acostumat a viure amb les facilitats que aquestes comporten i especialment entre els joves, aquests avenços s’han convertit en acompanyants indispensables. Però, tot i l’auge tecnològic i contra tot pronòstic, segueix sent molta la gent que aposta fort pels models tradicionals. Aquesta convergència incògnita, ferm reflex de la situació entre el llibre digital i el llibre en paper, està lluny de resoldre’s. Probablement sigui una evidència la futura permanència de la lectura digital i sigui una opció la desaparició amb el pas dels anys de la lectura en paper; però, tal com diu Josep Maria Espinàs “també van dir que el petroli s’acabaria l’any 1980”.

1 comentari: