dilluns, 4 de juny de 2012

Josep Rovira: “Seria un desastre que el llibre infantil acabés en una pantalla”

Opinió 


Adria’s News entrevista a Josep Rovira, un dels tres llibreters que regeixen la llibreria La Capona de Tarragona, que enguany celebra el seu 15è aniversari. Conversem amb ell sobre la feina de llibreter, l’arribada del llibre digital i li preguntem com ha viscut l’arribada d’Abacus i El Corte Inglés a la ciutat.






Aquest mes de juliol La Capona de Tarragona celebrarà el seu 15è aniversari. Ja saben com ho commemoraran?
Alguna cosa farem, però encara no ens hem plantejat ben bé què. No serà una gran esbombada perquè els temps no acompanyen, però ja farem alguna cosa.
Quin és el compromís de La Capona a la ciutat?
Encara que sembli molt de fardar, la llibreria és un comerç com qualsevol altre però que té una peculiaritat que la diferencia de tota la resta: és un punt de trobada. A ningú se li acut quedar a la carnisseria per torbar-se amb un amic, ni en una sabateria, ni en uns grans magatzems. I això li dona una pàtina de compromís amb la societat. Per tant, una llibreria és aquell comerç que a part de vendre llibres aporta alguna cosa més, i pot acollir presentacions de llibres, xerrades i, en definitiva, qualsevol cosa que sigui un acte cultural. Fins i tot, podem publicitar alguna ONG, si fos el cas. I aquest és l’element intrínsec de totes les llibreries.
Si això és el que té en comú amb totes les llibreries, què la diferencia de les altres?
Bé. Jo diria que La Capona forma part d’un grup de llibreries que a tot aquest compromís que he explicat li donem mitja volta. Cadascuna té la seva implantació a la ciutat on es troba i coneix la gent, generant unes sinèrgies amb les altres institucions locals i amb la societat civil.


Ofici La llibreria és un punt de trobada que té un compromís amb la societat



La Cooperativa Abacus es va establir ja fa diversos anys just davant de La Capona. Com els ha afectat?
Abacus és un altre actor dins del món de la venda de llibres, però tan Abacus, com altres cadenes comercials, tals com el Corte Inglés, FNAC, etc., no tenen aquesta pàtina de compromís, i és difícil de tenir-la, perquè quan el negoci es mou a nivells grans és molt difícil guanyar-se la pertinença de la ciutat i rebre el mateix tracte que un negoci local. A més, la visió mercantil ja és una altra, perquè és un lloc on hi pots trobar diversos productes, des de llibres a discos, roba, tecnologies i menjar.
I a nivell de vendes, suposo que van notar alguna cosa...
Sí, igual que s’ha notat amb la instal·lació de El Corte Inglés. Posaré una metàfora d’exemple: el producte que venem imagina’t que és un pastís; un pastís que té una mida i no el podem fer més gran. Jo sóc el que té la cullera i vaig menjant d’aquest pastís, que és meu, però a mesura que van apareixent comensals, menys tall hi ha per repartir. Com més operadors hi hagi, més t’afecta amb les vendes. I cal dir que el mercat del llibre és un mercat que creix molt a poc a poc. Ara estem en una situació delicada, però en temps normals, també creix molt a poc a poc, a diferència del mercat de la restauració i de compra de vols.
I això per què?
És un problema cultural de país. En bonança econòmica, com a molt, el mercat del llibre creix un 7%, i si els operadors són més, has de repartir les vendes. I amb l’arribada de El Corte Inglés s’ha notat més la pèrdua de consumidors que amb Abacus perquè té una avantatge sobre totes les altres grans superfícies de distribució, que és que té un gran ganxo publicitari i que tracten molt bé el producte.
I quina relació tenen amb la resta de llibreries de Tarragona, com la Llibreria de la Rambla o la Llibreria Adserà?
Una relació excel·lent; com sempre. Tarragona, encara que sigui una ciutat gran, ve d’una ciutat petita, on ens coneixem tots. I ara són els nostres 15 anys, però ells en tenen més. Tot i així, ja ens coneixíem d’abans i ara som amics dels pares dels que porten ara les llibreries. La relació és, per tant, una relació de tota la vida, i és molt bona.


Competència “L’arribada de El Corte Inglés a Tarragona ha suposat més pèrdues que  l’arribada d’Abacus”



Quina opinió té del llibre en digital?
Serà un format, mira què dic, perquè encara no està clar com incidirà el mercat a l’hora de la venda al públic.
Quin model de negoci seguirà, però?
El model de negoci serà conèixer quin producte tindrem al mercat i com s’hi accedirà. I aquí sí que hem de tenir en compte que els editors són una part dels que tenen la clau; també els autors, és clar, i cal tenir en compte que avui en dia, d’operadors que tinguin el producte del mercat n’hi ha poquíssims, i és molt testimonial el producte que tu ara pots adquirir.
Operadors grans com Amazon, que ha arribat fa poc temps a Espanya...
Però està venent el seu producte perquè els editors d’aquí no estan llençant el seu producte digital. De novetats que surtin ara només en pots trobar algunes, en digital, perquè els editors encara no tenen clar com fer-s’ho. Però en tot això estem treballant juntament amb el Gremi de Llibreters; estem treballant per formar una plataforma per vendre el llibre en format digital. D’aquí unes setmanes sortirà. El producte gairebé ja està acabat i no sé si és una primícia, però cap allà al setembre o octubre ja tindrem una plataforma conjunta del sector del llibre.
El llibre digital ha vingut per quedar-se?
I tant que sí! Però crec que serà d’implantació lenta.
Acabarà menjant-se el paper, tot i així?
No, perquè hi ha llibres que difícilment hi podran anar al llibre digital.
Com quins?
El còmic o el llibre infantil. Crec que seria un desastre que el llibre infantil il·lustrat acabés en una pantalla. Ja tenen els videojocs i els dibuixos animats. El llibre tècnic, però, ja pràcticament hi és, els diccionaris també, i molts d’altres.
I la poesia?
La poesia té el mateix rang que la narrativa, però penso que a molt llarg termini es podran igualar. Perquè desaparegui el paper... bé, han de passar molts anys.
Potser durant aquests anys poden desaparèixer alguns oficis, com el d’impressor o el de llibreter...
L’impressor és el primer que està en perill. Aquest serà el primer que ens podrem carregar. El llibreter, si el sabem acostar cap al client tradicional, que va i pregunta a la llibreria, doncs potser no anirà a la llibreria a preguntar-ho, però anirà a les nostres pàgines per llegir recomanacions dels llibres o per consultar el nostre catàleg.


Novetats “A la tardor tindrem una plataforma digital conjunta del sector del llibre”



La pirateria és un dels enemics principals del llibre digital, em temo...
Els editors estan treballant per blindar-ho. Però tenim l’experiència de la música... Ja fa dos, o potser tres anys, que es va anunciar que el llibre digital seria la gran venda d’aquell Nadal, tot i que el que s’intentava vendre era l’aparell, la tablet, el trastet aquell... Però al seu costat no hi havia el producte. La publicitat deia: “Compra l’aparell que té mil llibres”, però tots eren clàssics, que ja està bé, però no es podien baixar les últimes novetats. Penso que això ha fet que a la gent que va comprar l’aparell ara li hagi quedat antiquat i se n’haurà de comprar un de nou.
Té llibre digital, vostè?
L’he vist i l’he vist funcionar, però no.
I se’n comprarà?
Jo suposo que n’hauré de tenir un i l’hauré de remenar ara, quan aparegui la plataforma que estem muntant. Llavors sí que podré parlar amb més fonament de causa. És un aparell tecnològicament d’última generació, tot i que no l’he tingut a les mans. Però vaja, jo no m’hi veig, llegint un llibre en una pantalleta.
La literatura catalana es troba en un bon moment?
Sí. Cal tenir en compte que som una cosa estranya dins de totes les llengües del món mundial. Que una llegua d’un país petit, de pocs habitants, tingui la força que té... Si posem en una llista les llengües més utilitzades a la literatura, el català aniria poc darrere de l’anglès, el francès, el castellà, l’alemany i l’italià... La llengua catalana dins de la literatura mundial es pot trobar entre l’u i el deu. Imagina’t al darrere, quina quantitat de llengües que hi tenim! I els nostres autors, si escrivissin en una llengua potent, com el castellà o l’anglès, sortirien a les primeres pàgines de les revistes mundials de literatura. Som un cas estrany en el món.
I la literatura, en general, es troba en un moment bo?
Sí. Jo crec que sí. A vegades surten autors que sobresurten dels altres, però desapareixen per donar llocs a noms nous. Com sempre. Des del món clàssic fins als nostres dies hi ha hagut autors bons i dolents. Ara, amb la publicitat i el màrqueting, és diferent.
I què en pensa del fenomen best-seller, doncs?
Bé, són modes que ajuden a vendre un centenar o més de llibres en un mes a les nostres llibreries. Ajuden a fiançar el llibre de fons, el que té menys vendes.


Català “La llengua catalana dins de la literatura mundial es pot trobar entre l’u i el deu”



Tinc la sensació que molts autors de renom venen pel seu nom, només...
Potser sí... Però jo crec que això no és molt diferent del que podria passar fa 40 anys o fa 60 anys. Els autors treuen un primer llibre que els hi funciona molt bé i després no els hi acaba de funcionar el següent. Els Pilars de la Terra, per exemple, ha venut molt, està venent i vendrà. Però Ken Follet, ara, amb la Caiguda dels Gegants, ha venut gràcies a la publicitat, però ni de lluny ha obtingut un èxit com el de Els Pilars de la Terra. Què vull dir amb això? Doncs que hi ha autors molt menys coneguts que han tret un llibre i han tret un segon llibre que ha funcionat millor. El públic és molt savi i molt exigent. Si una cosa agrada no hi ha millor complicitat que la recomanació del boca-orella. És la millor publicitat i recomanació. El llibre que no funciona és aquell del qual no en vols parlar amb ningú.
També aquell que té un preu massa elevat...
...
En general els llibres tendeixen a ser força cars, no creu?
A Alemanya són bastant més cars...
Però al Regne Unit, als països nòrdics i als Estats Units, no...
Potser no, però discrepo que el llibre sigui car. A veure, un llibre que coincidiríem que és car, què val, 29 euros?
Sí. Déu n’hi do, 29 euros...
Però n’hi ha pocs d’aquests preus, la majoria es mouen entre 15 i els 20, i més aviat cap als 15 euros, ja que el preu inicial es troba dins la forquilla dels 16-18 euros. Aleshores, si els llibres valguessin de mitjana 20 euros, què passaria? Amb 20 euros nosaltres podem comprar pràcticament dos menús de restaurant amb els que ens quedaríem amb gana; i no tindríem el cafè. Amb 20 euros també comprem productes de regal, perfums, productes tecnològics, etc. I tot això, a vegades, ja et costa molt més.
Cert.
I per Nadal, que és la festa del regal, el llibre és el més barat a tota la cadena de regals. Al llibre se li ha posat la pàtina que és un producte car, però sempre he discrepat. És un producte que tu consumeixes, però ni el llences, ni es mor, ni s’acaba. Si et regalen una ampolla de colònia, te la poses i s’ha acabat. El llibre perdura.


Preu “El llibre és el més barat a tota la cadena de regals”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada