dimarts, 7 de febrer de 2012

'Eva' i 'Mientras Duermes' es reparteixen els Gaudí

Opinió 


El febrer és el mes cinematogràfic per excel·lència, un mes de premis i de glamour; el mes que esperen amb delit tots els cineastes, actors, tècnics i productors, per fer-se amb un bocí de glòria. I ahir va ser la gran oportunitat del cinema català ja que tots els focus es van situar al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona, on es va celebrar la IV Gala dels Premis Gaudí que atorga l’Acadèmia del Cinema Català.

La nit es preveia incerta ja que, a diferència de l’any passat, on Pa Negre, amb 15 nominacions, es perfilava com la clara favorita pels acadèmics, enguany cap pel·lícula sobresortia respecte les altres de manera rellevant. La resolució del jurat n’és la prova més evident ja que tot i que Mientras Duermes, el llargmetratge de Jaume Balagueró, es va emportar sis estatuetes (entra elles la de millor director i millor actor principal), Eva, l’òpera prima de Kike Maíllo, se’n va endur cinc (entre les que destaca la de millor pel·lícula en llengua catalana), i Bruc, la llegenda, de Daniel Benmayor, ja a més distància, es va emportar tres premis Gaudí, un més que la nominada a l’Òscar al millor film d’animació, Chico y Rita, de Xavier Mariscal i Fernando Trueba.

Tot i així, hi havia diverses categories que eren més difícils de predir, que van contribuir a donar una bona dosi d’incertesa a l’esdeveniment. Categories com el premi a la millor actriu principal, on molts crítics apuntaven a la jove debutant Claudia Vega, de només x anys, pel seu paper a Eva, que va acabar emportant-se Verónica Echegui, per la seva interpretació al darrer film d’Icíar Bollaín, Katmandú, un espejo en el cielo. Dissortadament, Vega tampoc opta al Goya degut a un recent canvi de la normativa de l’Acadèmia Espanyola de Cinema, que prohibeix la participació a tots aquells menors de x anys. Un altre moment de suspens va ser quan va arribar el torn d’entregar el Gaudí al millor actor secundari, que, finalment, es va endur Lluís Homar que, tot i que el guardó era ben merescut que, a més, és el primer que guanya (tampoc ha obtingut mai cap Goya), li feia ombra Jordi Dauder, el primer nominat a un Gaudí pòstum, que interpretava un polític racista al film Catalunya Über Alles.

L’actor i cantant valencià Xavi Mira i l’actriu revelació de la producció teatral L’any que ve serà millor, Alba Florejachs, van ser els amfitrions d’una gala emocionant i entretinguda que, a més a més, es va poder veure per TV3 amb els comentaris de Jaume Figueras i Àlex Gorina. Va ser una parella divertida i espontània que va oferir un humor fresc i planer, amb un parell o tres d’actuacions musicals. Ara bé, va ser precisament la part del show musical, lema amb el qual es va vendre la gala, la que va flaquejar més. Les adaptacions de cançons tan conegudes com Per què he plorat, de Dagoll Dagom, o All that Jazz, del musical Chicago van estar prou bé, però la seva posada en escena no va ser del tot satisfactòria. Altres relliscades de la gala les van protagonitzar algunes de les persones que anunciaven el noms dels guanyadors, com ara Agnes Berges-Frisbey que al llegir es va encallar gairebé més que el seu partenaire, Juan José Ballesta, que estava fent l’esforç de parlar en català. I Isona Passola, productora de Pa Negre, va protagonitzar un numeret amb els seus guants, que no li van permetre obrir el sobre amb el veredicte dels acadèmics. Cal dir, també, que hi va haver fantàstiques posades en escena, com la de Rosa Boladeras i Mercè Sampietro.

Com passa sempre, les gales són, també, l’ocasió perfecta per deixar anar missatges reivindicatius i, com és d’esperar, els polítics són els que més reben. Enguany, va ser el torn del President de la Generalitat, Artur Mas i del Conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La broma va començar ja de bon principi, quan Xavi Mira es va atrevir a comentar que el públic aplaudia més al cavall de Pa Negre que al propi Mascarell. També va fer al·lusió al senyor Mas Mireia Ros, que va guanyar el Gaudí per la millor pel·lícula documental, Barcelona abans que el tems s’esborri, que es va queixar de l’actual estat de la ciutat de Barcelona, que segons Ros, no és l’adequat. Toni Soler, guionista de 14 d’abril, Macià contra Companys, que es va endur el premi a la millor pel·lícula per televisió, va ser breu, però efímer en el seu missatge: “En política i en tot, quan es vol una cosa molt, molt, molt, s’ha d’agafar amb les dues mans”, i el seu company d’equip, més directe, va demanar que es faci un gest clar vers la independència de Catalunya. El moment més especial de la nit, però, va ser quan el director del Cant dels ocells, el film que va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula de parla catalana l’any 2008, va entregar el Gaudí d’’Honor al cineasta Pere Portabella que va fer un discurs d’aquells que calen. Un discurs on va homenatjar als artistes i la cultura, i també al mestre Antoni Tàpies, un gran referent per a tots, que ens va deixar precisament ahir.

El balanç és positiu, ja que la d’ahir va ser una gala lleugera, que potser és una de les coses que més es valoren en aquest tipus d’esdeveniments. Els dos presentadors van saber fer contrapès als discursos dels guanyadors, alguns dels quals es van estendre més de l’estrictament necessari. I el que és evident és el següent: l’èxit de Pa Negre ha obert els ulls a molta gent ja que ha estat capaç de dir aquí i a Hollywood que hi ha una indústria cinematogràfica catalana forta i de qualitat, que no té res a envejar als altres països i que compta amb professionals d’un gran nivell artístic i tècnic. Així doncs, la cursa del cinema en català no ha fet més que començar, vegem on ens porta.

Escena de la pel·lícula Eva

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada