La musa de la música

La clarinetista Sabine Meyer

Sóc un home afortunat ja que avui he tingut el privilegi d’assistir al concert d’una de les meves ídols. La que diuen que és la millor clarinetista del món, la Sabine Meyer.

Un teixit de melodies, harmonies i ritmes sorprenents han omplert l’acollidora sala del Petit Palau de la Música i ens han permès somiar desperts. La fluïdesa amb que tocava el seu instrument, la suavitat de les seves notes, la precisió dels seus atacs i la dolçor del seu so ens han fet oblidar els nostres problemes per un moment i ens han permès gaudir d’una vetllada inoblidable. I és que la Sabine Meyer tocava com si fos la cosa més senzilla del món, passant pels passatges tècnicament més complicats com si es tractés d’un simple joc, d’un mer exercici sense cap mena de complicació.

I què dir de l’expressivitat amb què va tocar! Ella i el seu clarinet eren una sola cosa. Es movien plegats al son de la música per transmetre’ns el seu caràcter i explicar-nos una història. La Fantasiestücke de Schumann va ser, per als clarinetistes, el punt àlgid del concert, on tot el protagonisme va caure sobre la Sabine Meyer i el seu instrument. L’instant en què ens va fer emocionar, el moment on tenia el públic al palmell de la seva mà, esclau de la seva música.

Sóc un home afortunat. Avui he anat a dormir sabent que molt poques persones han tingut l’honor de compartir un vespre amb una gran intèrpret com la Sabine Meyer i jo he estat un d’aquests pocs escollits.

Euterpe ja pot estar contenta; ha tingut la seva nit, ja que la Sabine Meyer ha elevat els sons de la música fins a l’infinit.