Merkel passa la revàlida amb nota

Quedant-se només a cinc escons de la majoria absoluta, les eleccions alemanyes del passat diumenge no només van erigir a Angela Merkel com a líder indiscutible del Bundestag per tercera vegada, sinó que, a més a més, van fer que el seu partit, la CDU, assolís el seu millor resultat des de la reunificació d’Alemanya, l’any 1990. Tant la victòria aclaparadora dels demòcrata cristians com una participació que sobrepassava el 70% i que superava les xifres d’ara fa quatre anys, han demostrat que la Cancellera ha sabut transmetre correctament el missatge de fortalesa i estabilitat que el poble alemany desitjava escoltar, que li ha donat contínues mostres de suport amb crits i pancartes d’Angie. Haver superat la revàlida, permetrà a Merkel que no li tremoli el pols a l’hora de continuar la política europea que ha estat practicant durant els darrers vuit anys tant al seu país com a la resta de la Unió Europea.

El principal adversari d’Angela Merkel, el candidat pels social-demòcrates, Peer Steinbrück, malgrat haver recaptat gairebé un 13% més de vots que el 2009, no ha sabut explicar bé l’alternativa a les polítiques de la Cancellera, mentre que la resta de partits que han aconseguit representació a l’hemicicle, Die Linke (esquerra) i Els Verds, van patir una caiguda moderada, d’un 27.2% i d’un 20,5% de votants, respectivament. El partit euroescèptic Alternativa per Alemanya (AfD) finalment no va entrar al Bundestag, faltant-li tres dècimes per obtenir representació parlamentària.

Amb els passats socis de govern de Merkel, els liberals de l’FDP, quedant-se només a les portes del Bundestag, Merkel s’haurà de buscar un nou aliat per formar una coalició estable i assegurar-se, així, un mandat rodó que li permeti seguir amb les polítiques d’austeritat que ja porta temps aplicant per garantir la recuperació econòmica de la Unió Europea. Amb tot, les seves divergències en política nuclear amb els ecologistes de Els Verds i la falta d’acord amb la SPU (social-demòcrates) respecte a  com tractar l’economia dels països del sud d’Europa, faran que aquesta decisió encara pugui tardar en arribar. Per la seva part, el president de l’FDP, que també havia actuat com a Vicecanceller i Ministre d’Economia en l’anterior mandat de Merkel, ja ha anunciat la seva dimissió, assumint les responsabilitat de la desfeta electoral del seu partit.

Angela Merkel segueix sent, doncs, l’única supervivent de la crisi, que ja ha escombrat la resta de caps de govern de la Unió Europea, com Berlusconi a Itàlia, Zapatero a Espanya i més recentment Sarkozy a França. A Espanya, el President del Govern, Mariano Rajoy, ha rebut la notícia amb entusiasme, argumentant que el Partit Popular no ha fet més que seguir la mateixa política guanyadora de Merkel, mentre que Juan Moscoso, del PSOE, ha demanat al PP que es “comprometi més amb la creació de llocs de treball i que sigui més europeista”. Com veuen, el debat està servit.