Macarena García: “Estic fent el millor que sé a cada instant”

Macarena García fotografiada per Adrià Guxens

Si queréis leer la entrevista en versión original (castellano), lo podéis hacer aquí.

Traducció al català d'Adrià Guxens

Conec a Macarena García (Madrid, 1988) al Teatre Tarragona, mitja hora abans que es projecti dins del Ciclo Gas Natural Fenosa de Cine Itinerante un film que es va emportar el Goya a Millor Pel·lícula de l’any 2012 i que li ha reportat importants reconeixements a la jove actriu madrilenya: Blancanieves, de Pablo Berger.

Al principi no diviso la Macarena perquè encara anava buscant a la jove de cabell curt que protagonitza la pel·lícula, però només necessito creuar una mirada amb ella per reconèixer-la immediatament. No hi ha gaires persones que encomanin vitalitat i energia com ho fa ella.

Just abans del photocall demana una cartró gran de de crispetes, al que es mantindrà unida durant tota l’entrevista. Agradable i entusiasta en tot moment, es confessa emocionada de ser a Tarragona, però al mateix temps esgotada d’un llarg viatge amb AVE des de Madrid i nostàlgica en el dia que comença el Festival de San Sebastián, on va guanyar la Concha de Plata a Millor Actriu ara fa un any.

Adria’s News parla amb Macarena García per saber quins projectes té entre mans i per descobrir si el conte de Blancaneu és el seu conte preferit.

Vas debutar l’any 2008 i en quatre anys ja has arribat al cim del cinema espanyol, guanyant alguns dels guardons més prestigiosos de la indústria. No sents una mica de vertigen?

Sí, una mica sí, però ara ja vaig més tranquil·la. Tot i així, va haver un moment que sí, un moment que deia: “Què serà de mi, ara?”, sobretot després del Goya. O sigui, hi ha hagut part de vertigen, però encara més alegria, i fins i tot força, quan he dit: “No ho dec estar fent tan malament perquè l’Acadèmia i molta gent m’han dit paraules boniques que m’han donat força i m’han empès endavant”, però a vegades, de sobte, penso: “Què passa si els defraudo?” o “Què passa si la gent espera alguna cosa de mi que jo no puc donar?” I em passa de tot pel cap, hi ha moments de tot. Però ara que ja ha passat un cert temps i estic més relaxada sé que estic fent el millor que sé en cada instant.

Avui comença el Festival de San Sebastià i fa un any vas guanyar la Concha de Plata a la Millor Actriu.

Ja veus, què fort! Sentia una nostàlgia, abans, venint en el tren...

Blancanieves “El projecte deia: Muda. En blanc i negre, i vaig dir: “Què és aquesta meravella?”

Com recordes l’experiència?

Allò sí que va ser completament nou i em va enganxar molt més per sorpresa que els Goya, perquè amb els Goya, tot i que pensava que era impossible, hi havia molta gent que em deia: “Potser et nominen, potser...”, però jo al Festival de San Sebastián vaig anar a presentar Blancanieves i em va semblar la bomba, el presentar una pel·lícula allà, i aquella ciutat, que per mi ha estat de les meves preferides de tota la vida... Vaig anar-hi amb el meu nòvio, la meva família, estava molt feliç, i tampoc se’m va passar pel cap ni ningú m’havia dit que a mi se’m podia donar algun premi. És a dir, sabia que hi havia un premi a Millor Actriu, però... Millor Actriu! N’hi ha cent milions, així que mai... Et prometo que mai se’m va passar pel cap. Va ser tal la sorpresa... Ho estava pensant abans, al tren, que va ser molt bonic i com que la ciutat fa que tot esdevingui tan màgic...

Blancanieves és una pel·lícula muda en blanc i negre. Què és el que et va atreure del projecte?

El que em va atreure no ho sé; hi havia ja alguna cosa que era bonica i quan vaig saber qui era el director, Pablo Berger, em vaig preguntar quines pel·lícules havia fet. Que ha fet Torremolinos 73 (Pablo Berger, 2003)? Doncs la vaig veure i em va semblar el millor i també sabia que a Blancanieves hi hauria la Maribel Verdú. El projecte deia: Blancanieves. Muda. En blanc i negre, i vaig dir: “Què és aquesta meravella?”

I encara no havia sortit The Artist...

Clar, no havia sortit, i vaig dir: “Quina oportunitat!”, “Quin director tan valent de dir faré aquesta pel·lícula”, “Quina originalitat!”. Vaig tenir moltíssima sort.

Com va ser el treballar amb en Pablo i la Maribel?

A vegades sona a tòpic, però va ser un luxe. En realitat, però, es veu en la pel·lícula, la bona energia que hi ha. Hi havia una cosa que a mi em cridava moltíssim l’atenció, que era que tot el món estava molt a favor de la pel·lícula. Pels passadissos i pel set de rodatge sentia tota l’estona la gent que deia: “Estic cansat perquè avui hem sortit més tard, però em compensa, perquè la pel·lícula s’ho mereix”. Tothom estava disposat a entregar l’ànima perquè en aquella pel·lícula havia alguna cosa que s’estava fent molt bé. I com que cada persona donava tot el seu amor, per mi era un gust enorme, em feia estar en aquesta actitud, i em veia rodejada pels millors. Tot va ser increïble.

Rodatge “Tothom estava disposat a entregar l’ànima perquè hi havia alguna cosa que s’estava fent molt bé”

Era Blancaneu el teu conte preferit, de petita?

Crec que no. M’agradava molt, però a mi m’agradava... Recordo que m’agradaven molt pel·lícules de Disney com Aladdin (1992). Blancaneu (1937) m’agradava, també, però més Aladdin, crec.

Va ser casualitat que l’any 2012 també es van estrenar dues altres pel·lícules que adaptaven el conte de la Blancaneu. Les vas veure?

En vaig veure una, la que sortia la Kristen Stewart [Blancaneu i la Llegenda del Caçador (Rupert Sanders, 2012)]. Vaig veure aquesta i em va encantar ella, perquè jo mai l’havia vista a Crepuscle (Catherine Hardwicke, 2008), ni en cap altra pel·lícula, i em va agradar moltíssim. La pel·lícula em va sorprendre per a bé, i jo no sóc molt d’aquestes pel·lícules de ficció, no són les que m’acostumen a venir de gust, i em va entretenir; vaig passar una bona estona.

Després de tants premis, reps més ofertes que no pas abans, suposo...

Doncs sí que de sobte m’han ofert més projectes, i sí que ho he notat. Tot i així, no ha estat una bogeria. He hagut de fer molts càstings i m’han dit que no a molts, com sempre, però a vegades ho he notat ja que m’han trucat directament i he pogut escollir alguns papers, però no ha estat una cosa boja per a res; tant de bo, però m’agrada, perquè així m’ho continuo treballant.

En quins projectes estàs treballant ara mateix?

Doncs ara estic fent una sèrie que es diu B&B, de Boca en Boca, a Telecinco, amb la Belén Rueda de mare, Gonzalo de Castro... És genial, i aleshores una obra al Teatre Lara de Madrid que es titula La Llamada i s’estrena el 18 d’octubre.

Projectes “Després de Blancanieves he pogut escollir alguns papers, però no ha estat una bogeria”