diumenge, 3 de març del 2013

L'hivern del món: literatura i història agafades de la mà





L’hivern del món és una nova perspectiva de la Segona Guerra Mundial. Ken Follet, el mestre dels best-seller, podria haver caigut en la visió tòpica i tradicional del conflicte bèl·lic més explotat històrica i literàriament. Però, per primera vegada, un llibre permet veure més enllà de la guerra i el patiment que aquesta comporta.

A diferència de La caiguda dels gegants, la primera entrega de la trilogia The Century, L’hivern del món inclou menys escenes bèl·liques i més espai per a la vida a la rereguarda. El perfil dels personatges evoluciona a mesura que avança la guerra i les emocions esdevenen el principal protagonista d’una història basada en el drama i la foscor. Els personatges de La caiguda dels gegants cedeixen el protagonisme als seus fills, la majoria dels quals segueixen l’exemple dels seus progenitors. Altres però, resulten ser caricatures inverses dels seus pares. Amb tot, es mostren les qüestions més personals viscudes en una època convulsa i agitada. La Segona Guerra Mundial apareix com un conflicte més enllà dels camps de concentració –de fet, els camps tenen una presència mínima. La vida a les ciutats assetjades, com Londres i Berlín, agafa el relleu de la història, sense abandonar la política de Washington, els bombardejos de Pearl Harbor i la incertesa de Moscou.

Com a tots els llibres, sempre hi ha històries personals que agraden més que altres. Un dels pocs problemes que presenta L’hivern del món és que quan deixes una història per passar a una altra saps que tardaràs més de cent pàgines a tornar-hi. Però bé, amb els llibres de Ken Follet ja se sap. Múltiples històries ocupen les pàgines de les seves novel·les i acaben convertint el llibre en una lectura dinàmica però gens caòtica. Malgrat que els personatges procedeixen de famílies molt diferents i de països diversos, tots acaben tenint una certa relació. Familiars que emigren i es casen amb membres d’altres famílies o personatges que es coneixen enmig del camp de batalla. Ken Follet podria fer un gran arbre genealògic amb tots els protagonistes de la novel·la. 

Conèixer la història del segle XX és conèixer-nos més a nosaltres mateixos. Entendre els conflictes polítics i econòmics actuals passa per saber els orígens de tot plegat. Ken Follet és un dels escriptors que ens acosta la història a través de la bona literatura. I, el millor de tot, és que el públic converteix les seves novel·les en best-seller, ja parlin de l’Edat Mitjana (Els Pilars de la Terra i Un món sense fi) o del món contemporani (La caiguda dels gegants i L’hivern del món). I jo penso, si tenim la oportunitat d’aprendre història tot llegint un bon llibre, per què deixar-la perdre?

2 comentaris: