diumenge, 9 de setembre del 2012

Sofía Rhei: “Si no llegia no podia adormir-me”




Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí. Traducció de M. Teresa Chaparro.

Sofía Rhei és, segurament, una de les poetesses amb més personalitat de tota la seva generació. Li apassiona l’art i per això va cursar Belles Arts: per aprendre “les eines de la creativitat”, que utilitza amb molta destresa tant en els seus dibuixos com en els seus llibres de narrativa i poesia. Adria’s News entrevista aquesta jove autora de militància fortament ecologista en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés.


Com et vas introduir en el món de la literatura?
Vaig començar escrivint poesia; sobretot poesia una mica experimental, però sempre acabava tirant una mica cap a la fantasia o la ciència ficció perquè és el gènere que sempre he llegit més. Llavors em vaig adonar que això m'estava animant per emprendre una novel·la de fantasia juvenil.
Flores de Sombra…
Sí. La vaig escriure força ràpid, en tan sols tres mesos, i la vaig enviar a l'editorial a la qual treballava sense gaire esperança que l’edités. Pensava que, almenys, com que les editores eren molt maques, em donarien consells, però al final vaig tenir la sorpresa que els va agradar molt el llibre i ho van editar. Això em va animar molt.
Et va animar per seguir escrivint…
Sí. Vaig anar escrivint altres coses pel meu compte però em vaig adonar que és molt més fàcil publicar si ja tens el text escrit i el vas oferint, que si ofereixes projectes immaterials, encara que després, evidentment, del que presentes, l'editorial sempre et proposa modificacions. Llavors vaig escriure una proposta infantil i la vaig presentar a diverses editorials i res: a una li va agradar i em van encarregar de fer una sèrie mes llarga a partir d'aquest primer títol.
Recordes a quina edat vas començar a escriure?
Doncs una mica de sempre, de tota la vida. Com que sempre he llegit moltíssim… Si no llegia no em podia adormir…
Ets lectora nocturna, per tant…
Bé, no sabia dormir… O sigui, no m’havia autoentrenat per adormir-me; necessitava llegir molt abans. Això va durar moltíssims anys, principalment quan tenia més temps, quan estudiava, perquè no estudiava gaire… Llavors em llegia gairebé un llibre al dia.
Això és molt...
Bé… Ara me’n llegeixo uns cinc per setmana. Alguns per a mi i uns altres per treball, perquè els he de llegir pel tema de l'editorial i per a altres coses…
Estarem d'acord, llavors, que ets una lectora voraç.
M'encanta llegir i quan llegeixes vas rebent i tens ganes d'expressar-te, també.


Hàbits “Quan estudiava em llegia gairebé un llibre al dia”


Encara que la teva passió per la literatura està més que comprovada, vas estudiar Belles Arts.
Sí.

Per què no vas decidir d’estudiar una carrera de lletres?
Estava matriculada a filosofia, perquè m'intrigava molt això fer-se preguntes sobre les qüestions que més afecten a la humanitat. No obstant això, una tia meva em va suggerir que fes unes proves per a Belles Arts perquè dibuixava una mica i per sorpresa meva també em van agafar.
Et vas preparar molt?
No gens! Vaig anar-hi sense preparar res i em van agafar. Tampoc dibuixo tan bé… Diguem que vaig tenir un bon dia. A Belles Arts el que passa és que aprens les eines de la creativitat, és a dir, aprens moltes figures retòriques i figures d'estil que et serveixen igual a la música, a la pintura…
A l'art, en general.
Exacte. Conèixer una mica una branca de l'art et dóna avantatge sobre les altres. Et dóna eines, versatilitat i recursos per a qualsevol altra branca de l'art i això jo crec que es nota molt en la meva escriptura: la cura que tinc per les imatges.
Per les imatges?
Sí. Quan escrius en un llibre t’has de centrar en mil coses. Potser les imatges no són les més importants; potser són els personatges.
Però per a tu ho són les imatges, oi?
Bé, no puc evitar de donar a les imatges una importància molt especial.
Llavors tindràs molta cura amb la portada…
Sí, sí, és clar… Almenys intento que les portades descriguin adequadament el contingut del llibre, encara que jo crec que últimament està de moda el contrari. Les editorials sembla que intentin enganyar una mica al lector.
Amb la portada?
Sí. Elles suggereixen mitjançant la portada que el llibre és d'un gènere més popular del que el llibre és en realitat.
Escrius infantil i juvenil.
Sí.

Per què escollir aquesta franja d'edat?
És una base fonamental. Quan era petita no hauria començat a llegir si no hagués trobat uns llibres que em van captivar i em van arrossegar per aquest camí.
Recordes quins van ser?
Uf! El primer llibre que recordo haver llegit era L'Illa del Tresor perquè el meu pare era mariner. Llavors, és clar, m'encantava aquest món dels vaixells; estava molt suggestionada, i vaig riure, i em va encantar. Després, a casa meva, els meus pares tenen molts llibres; anava provant una mica  els llibres per a adults i després ja me’n van començar a regalar d’altres: bastants del Vaixell de Vapor, els de María Gripe, els de Michael Ende… Hi havia coses boníssimes en aquells anys.
I perquè sents predilecció pel gènere de la fantasia i ciència ficció?
Doncs això no es pot explicar racionalment però és alguna cosa que he fet sempre des de petita, encara que llegia de tot; sempre he llegit i segueixo llegint tot tipus de gèneres. No obstant això tinc una especial devoció per la fantasia i jo entenc que la ciència ficció també és un tipus de fantasia.


Poesia “No puc deixar d’escriure poesia perquè és com fer teràpia psicològica”


Has escrit poesia i narrativa. Sobretot poesia…
Sí, bé… Ara tinc publicat més o menys el mateix nombre de volums de cadascuna.
Tot i així, vas començar en poesia però sembla que t'estàs decantant per la narrativa.
No, no! La poesia no la puc deixar d'escriure perquè és com fer teràpia psicològica. És a dir, és alguna cosa que cada vegada que tens un conflicte en la teva vida busques l'explicació al mirall del paper. La poesia per a mi és una manera molt important d'ordenar-me a mi mateixa, de comprendre'm o de comprendre el que el subconscient ens... En fi, per això mai deixo d'escriure poesia. No passa una setmana sense que escrigui un poema.
Però la poesia, avui dia, desgraciadament sembla un gènere una mica infravalorat?
Bé, la poesia té els seus propis lectors, té les seves persones que la segueixen, i és veritat que potser fa una mica de por, però acostuma a agradar a les persones.
Veig que estàs molt unida a la naturalesa. Avui portes una flor al cabell i ahir duies un vestit amb motius florals.
Doncs una de les coses que em va ensenyar llegir ciència ficció és tenir un pensament ecològic, i jo tinc moltíssima militància ecologista a la meva vida quotidiana. No tinc una religió però sí que tinc un fort pensament ecològic i considero que és ara mateix una necessitat molt important per a l'esperit i el subconscient col·lectiu.
I la societat s'està conscienciant més respecte l'ecologisme?
Molt més que abans. Molt més.
Quins projectes tens ara entre mans?
Doncs mira, de futures publicacions per a la sèrie infantil,en sortiran dues a l'octubre, dues al febrer i dues crec que per al juny de l'any vinent.
Veig que ja estàs ficada en moltes coses, doncs…
Sí. Aquests ja estan escrits, i són d'infantil. En juvenil ara com ara he d'acabar la trilogia que va començar amb Flores de Sombra, però crec que el tercer llibre no sortirà el 201, sinó el 2014. A més, ara estic escrivint una novel·la juvenil llarga però que no serà trilogia, sinó de lectura independent. En resum, igual que llegeixo molts llibres, en tinc molts de començats.
Ja per acabar, quin llibre ens recomanaries?
Un llibre? Doncs mira, un d'Angela Carter, que no sé si serà exactament el títol, però crec que era El Doctor Hoffmman i les Infernals Màquines del Desig.




Lectura “Llegir ciència ficció em va ensenyar a tenir un pensament ecològic”




1 comentari:

  1. Enhorabona per aquest blog, hi han entrevistes molt interessants!!!!

    Marian

    ResponElimina