dilluns, 6 de juny del 2011

Gemma Ibáñez: “Els nens de nova fornada estaran acostumats a sentir pel·lícules en català”

Gemma Ibáñez ja fa més de vint anys que es dedica al món del doblatge. Durant tot aquest temps ha estat la veu de nens i de noies de sèries d’anime per televisió i cinema, tant en català com castellà. També és la veu habitual de la Beyoncé, la KK Dodds, la Kim Director o la Jennifer Beals, entre altres i ha fet de protagonista de la reeixida sèrie infantil Inuyasha. Puntualment treballa com a directora de doblatge i és membre actiu de Replica. Ibáñez ens parla de la seva professió, de la versió doblada i la versió original i de la polèmica que ha sorgit arran de la Llei del cinema.

L'actriu de doblatge Gemma Ibáñez


Versió doblada o versió original?
Estic a favor de totes dues opcions.
Tot i així, si t’haguessis de decantar per una de les dues quina triaries?
Clarament a la versió doblada. Si tothom conegués perfectament tots els idiomes en els que estan fetes les pel·lícules, és a dir, no només l’anglès, també el francès, l’alemany, el japonès, etc., em semblaria molt bé la versió original. Però si has de posar un etiquetatge amb unes lletres que transcriuen els diàlegs o has d’optar per una versió doblada, evidentment prefereixo la versió doblada que no pas una lectura. És cert que el doblatge fa una adaptació de l’obra, però intenta variar-la el menys possible. Crec que amb uns subtítols es retallen gran part dels diàlegs. L’espectador es passa mitja pel·lícula llegint i crec que en una pel·lícula és més important una mirada o un moviment de cos que no pas una interpretació sonora. Si som uns bons professionals intentem desvirtuar el mínim possible l’obra que ens cau a les mans.
I no creus que si es comencessin a projectar més pel·lícules en versió original ajudaríem a fomentar les llengües estrangeres?
Jo ja fa 22 anys que doblo pel·lícules de tots els idiomes, tot i que la majoria són en anglès. Per aquesta regla de tres hauria de dominar l’anglès a la perfecció ja que el sento cada dia... i no el domino. Ara bé, és cert que si els nens petits només sentissin les pel·lícules en versió original aprendrien aquella llengua de forma natural perquè tenen una capacitat d’aprenentatge més gran que els adults. Per tant, jo estic molt a favor que existeixi el sistema dual i que tu puguis escollir quina versió escoltes. Les opcions són lícites i si em forces a triar això o allò, jo sempre escolliré al versió doblada, però no sóc radical. Crec que hi ha d’haver la possibilitat de i amb la tècnica que tenim avui és molt fàcil que l’espectador pugui triar com vol veure el producte.

“Els subtítols retallen gran part dels diàlegs i l’espectador es passa mitja pel·lícula llegint”

Has dit que intenteu desvirtuar el mínim l’obra que heu de doblar però no és inevitable una marca d’interpretació personal?
Sí. Sempre, qualsevol obra subtitulada o doblada està manipulada, tal com passa en  els llibres. L’objectivitat total és impossible. El que intentem o fem la majoria, no tots, és ser el màxim de curosos amb aquella obra, fixant-nos en com s’ha fet la feina per tal que la nostra intervenció no es noti. Quan tu no te n’adones que una pel·lícula està doblada, vol dir que està ben doblada i això passa tant en català com en castellà i els mals doblatges també estan en català i en castellà.
Molta gent es queixa que en el doblatge sempre se senten les mateixes veus...
La gent les identifica quan els dobladors són també actors d’imatge que, a l’aparèixer a moltes telenovel·les de TV3, els hi reconeixen la veu i com que saben qui són es pensen que sempre estan escoltant a les mateixes persones. Cal dir, però, que dels actors que doblen a Barcelona en català només hi ha un 5% que només treballin en català. La resta doblem en els dos idiomes. Per tant, si la gent està cansada de sentir les mateixes veus en català també hauria d’estar cansada de sentir les mateixes veus en castellà perquè gairebé totes són les mateixes.
Però, tot i així, s’estan introduint noves veus?
Sí. Últimament entra moltíssima gent però en molts casos la indústria no ho fa per necessitat sinó que els agafa perquè en pot abusar econòmicament. Això es deu a les retallades, que estan a tots els sectors i en el doblatge també. Personalment, estic molt a favor d’afavorir la introducció de nous actors i actrius perquè això és sumar i per a mi sumar és una cosa molt important ja que aporta una gran riquesa. Si el que es fa és que entri gent perquè cobra menys és una resta de qualitat i de moltes altres coses.
Has doblat tant en català com en castellà. Què significa la llengua catalana per a tu?

La llengua catalana és la meva llengua, la llengua del meu país. És la meva llengua materna, amb la que m’expresso millor i amb la que penso i crec que és absolutament necessari que les pel·lícules estiguin doblades en la meva llengua, el català.
I no és repetitiu i en certa manera avorrit doblar una mateixa pel·lícula dues vegades?
No perquè és una versió completament diferent ja que varia el director i també la llengua. L’idioma fa que la veu et surti diferent i que els tons siguin diferents perquè la llengua té una música; en castellà és una i en català una altra. Ja no està tan en l’ús de les paraules sinó en la seva musicalitat. El català, per exemple és més dolç que el castellà i això ja fa que el producte tingui una essència diferent.

“Només un 5% dels actors de Barcelona treballen en català. La resta doblem en les dues llengües”

I quan veus alguna cosa que has doblat en les dues llengües, amb quina versió et quedes?
Això depèn de la pel·lícula que vagi a veure. He fet feines on m’he agradat més en català i altres en castellà. Això pot ser perquè el director   m’ho hagi posat més fàcil, perquè m’ha resultat més còmode o simplement perquè m’ha interessat més com m’ha guiat per fer una versió que no pas com fer l’altra.
Tot i així hi ha persones que estan a favor del doblatge en castellà i, en canvi, no ho estan tant del català...
El que els passa als espectadors –a mi també–, és que tenim molt assumida la llengua castellana a les pel·lícules, perquè, per factors històrics, no podíem escollir quina versió anàvem a veure. Penso, però, que els nens de nova fornada, segurament ja estaran acostumats a sentir pel·lícules en català. Potser no tant en cinema però sí a la televisió i, per tant, serà normal per a ells que els personatges parlin en català.
Per tant, és qüestió de temps que la situació s’arregli?
És qüestió de memòria auditiva. I, en el cas de la memòria històrica auditiva del català, no ha passat prou temps per tenir-la.
Una de les crítiques que més ha rebut el doblatge en català és que s’utilitza un llenguatge molt purità que fa que a vegades l’obra resulti una mica inversemblant...
En el procés del doblatge hi intervenen moltes persones i amb molt criteris diferents. En el cas del doblatge en català tenim una figura que no existeix al castellà que és la del lingüista. TV3 acostuma a ser el client principal de les nostres pel·lícules, malgrat que també doblem per cinemes. I a TV3 ja hi ha uns lingüistes, que tenen com a norma de la casa que el català s’ha de dir de la forma més correcta possible, perquè d’alguna manera, més o menys encertada, es vol utilitzar el doblatge com a eina per fomentar i ensenyar la llengua. Cal dir que cada vegada més la tendència en l’ús de la llengua és la d’adaptar-se a l’ús quotidià. Ara podem dir “de re”, en comptes de “de res” o podem dir “puta”. Bé, (riu) “puta” no gaire... “Malparit” sí.

“Per mi, el correcte seria que tu portessis els teus auriculars a les sales de cinema i els poguessis connectar per escoltar la versió que tu decidissis”

Per altra banda, Barcelona és la seu de doblatge més important del país. Per quin motiu?
Perquè durant la Segona República –que és quan va començar el doblatge–, els grans estudis de so d’Amèrica van crear els seus estudis aquí, a Barcelona, i aquesta supremacia s’ha mantingut al llarg dels anys, encara que no en tinguem el monopoli exclusiu.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar que no descartava la possibilitat de crear un canal en anglès. Com valores aquesta iniciativa?
Precisament el dia següent, Quim Monzó feia un article d’opinió a la Vanguardia que parlava sobre aquest assumpte. Jo estic bastant d’acord amb el que deia que vindria a ser que si ja existeix la possibilitat de veure una pel·lícula en versió original, no fa falta fer un canal temàtic exclusivament per això. Jo crec que en èpoques de crisi i retallades com les que estem vivint, no és just que, amb el pretext d’estalviar diners, es carreguin a tota una professió que ja fa més de 40 anys que funciona i que no només afecta a actors i actrius de doblatge sinó que afecta també a tècnics, directors, traductors, lingüistes, estudis, etc., ja que moltíssima gent viu d’aquesta feina. Per tant, no estic gens d’acord que des de la Generalitat diguin que volen promoure l’ús de la llengua catalana i que alhora la retallin d’un servei públic com és la televisió a Catalunya.
La Llei del cinema és un dels altres temes polèmics referents a la indústria audiovisual de Catalunya. Hi estàs a favor?
Bé, la Llei del cinema aparentment afavoreix el doblatge i la llengua catalana. Però el que sí que és cert és que em dona una mica la sensació que més que el doblatge atorga privilegis a la versió original subtitulada en català. Si aquesta sensació meva és veritat no hi estic gens d’acord ja que estic en contra de tot allò que representi una retallada en la nostra feina que, per cert, ja s’ha retallat molt des que en els nostres mitjans de comunicació, com TV3, s’aposta més per la producció pròpia que no pas per l’aliena. Actualment, de pel·lícules o sèries doblades en fan molt poquetes i d’aquestes, moltes són per joves. I ja que s’ha fet una retallada de forma natural de la poca feina que tenim, molta menys que fa uns quants anys, trobo aberrant que ens la vulguin retallar encara més en versions sui generis.

“La nostra feina té una finalitat didàctica ja que quan doblem sèries per a nens petits ho aprofitem per introduir maneres i vocabulari”

La Llei del cinema diu, entre altres coses, que de les pel·lícules doblades, la meitat ho han de ser en català i l’altra meitat en llengua castellana. Estàs d’acord amb aquesta producció?
A mi les obligacions no m’agraden. Entenc que s’han de promoure l’ús i la igualtat però tant com un 50%-50%... Un exemple: quan Mediapro va produir còpies d’una de les pel·lícules de Woody Allen hi havia molt poques versions en castellà i això tampoc ho trobo just. No crec que hi hagi d’haver uns límits tan marcats. Entenc que hi hagi una certa coacció perquè si no acaba passant que les pel·lícules en versió catalana les trobem a les cinc de la tarda en un cinema com Heron City, que queda a l’extraradi de Barcelona i entenc que hi hauria d’haver més còpies en català distribuïdes en més cinemes. Però per mi, el correcte seria que tu portessis els teus auriculars a les sales de cinema i els poguessis connectar per escoltar la versió que tu decidissis. 
Per què ha trigat tant a promulgar-se aquesta Llei?
CiU ja ho va intentar fa uns anys quan Pujol estava al poder. També ho va intentar el tripartit i tampoc ho va aconseguir. Ja ho veurem si ara s’acaba aplicant. Realment és molt difícil pel govern del nostre país lluitar contra unes majors com les que hi ha als Estats Units, amb un poder molt superior.
I com creus que el públic rebrà la llei?
El públic s’hi acostumarà perquè els humans som animals de costums. Allò que tinguem, allò que farem. Moltes persones hi estaran a favor perquè la llei vol fomentar la llengua però si al darrere hi ha una cosa més greu que és que retallin la feina al nostre sector impedint-nos d’arribar a final de mes... El nostre país ja es troba en una situació bastant dura i espero que no es retalli més en cultura, que se suposa que no és un bé necessari. I nosaltres, com a treballadors de la indústria del doblatge estem al cul de la cultura, al final de tot de la postproducció final, quan ja no hi ha diners perquè ja s’han gastat en feines anteriors i sembla que no importem. Però aquesta feina té el seu mèrit, requereix el seu aprenentatge i aporta una sèrie de valors molt interessants. A més a més, la nostra feina també té una finalitat didàctica ja que quan doblem sèries per nens petits aprofitem precisament això, que són nens, per introduir maneres i, sobretot, vocabulari.

6 comentaris:

  1. Els que tenim una certa edat estem acostumats a escoltar el doblatge de les pel·lícules en castellà. La mateixa pel·licula si l'he vist primer en castellà em resulta molt estrany escoltar-la en català i estic parlant de la mateixa pel·lícula. Tot i que suposo que influeix la persona que fa el doblatge.

    Segurament com es deia en aquest article la generació més jove que ha escoltat més tv en català, i per tant les pel·lícules que s'hi emeten els serà més fàcil adaptar-se.

    De totes maneres, si puc triar quan vaig al cinema em decanto per la versió en català.

    La idea de posar auriculars i poder triar la versió doblada que vulguis és força interessant.

    Marian

    ResponElimina
  2. L'argument del llenguatge purità per criticar el català del doblatge (o el doblatge en català) actualment ja no s'aguanta. Els lingüistes no tenen cap instrucció d'evitar certes paraulotes o de rebaixar la vulgaritat dels diàlegs, més aviat el contrari.

    ResponElimina
  3. M'agradaria saber si la Gemma Ibáñez ha cantat algun opening o ending de la sèrie Inu Yasha o de qualsevol altra. És possible preguntar-li-ho?

    ResponElimina
  4. Hola a tots. Gràcies per comentar. Sobre si la Gemma Ibáñez ha doblat algun opening o ending, la resposta és que no. Tot i així, ha hagut de cantar alguna vegada,com quan va ser la veu d'una de les tres noies que estaven enamorades del Gaston (la de verd) a la Bella i la Bèstia. Espero que t'hagi ajudat.

    Adrià

    ResponElimina
  5. S´ha de protegir a aquests professionals, la Gemma Ibañez em sembla una professional com la copa d´un pi!!!

    ResponElimina
  6. M'hauria agradat una entrevista en vídeo com el de Joan Sanz. La de la Gemma Ibáñez és una veu interessant, bona. Potser desaprofitada. Esperem que ens tinguis al corrent del que vagi fent.

    ResponElimina