Si voleu saber què pensava abans de començar la carrera entreu a: Carta a un futur estudiant de periodisme.
Per fi s’ha acabat el curs! Un curs que no ha estat excessivament lent ni feixuc però que, sobretot durant les darreres setmanes –plenes d’exàmens i entregues–, tenia ganes d’acabar. Per què? Doncs perquè les vacances d’estiu sempre són rebudes amb els braços ben oberts. Arribat aquest moment, però, toca parar-se a pensar què he après aquest any i us puc ben assegurar que no és precisament poca cosa:
En l’àmbit acadèmic he après la tècnica de la piràmide invertida, he après que víquing, Arquimedes i Eufrates són paraules planes, he après que Gutenberg no va inventar la impremta, sinó que ho va fer Pi Sheng quatre-cents anys abans que ell, he après què és un pla americà i què és l’eix extradiegètic, he après què és el model de democràcia de Westminster i el model de consens, he après a locutar una notícia de ràdio i a fer una crònica de televisió, he après què volen dir paraules castellanes tals com arúspice, aquilón o paremia, he après quines són les set majors de Hollywood i quines són les productores independents més importants, he après a fer una entrevista informativa i una entrevista de personalitat i també he après que la Guerra de Crimea va repercutir directament en l’economia catalana.
Però tot això no hauria estat possible sense tots els professors que he tingut que, com a l’institut, hi ha hagut de tot: alguns han estat molt bons, amb grans coneixements i una gran capacitat per explicar-se, però també n’hi ha hagut d’altres que no ho han estat tant. Dins d’aquest grup –més gran que el primer– cal fer una divisió entre aquells professors que només fan publicitat dels seus llibres i t’obliguen a comprar-los, aquells que s’estudien el que han d’explicar a classe el dia abans, aquells que et fan fer les coses perfectes quan ells no les fan ni mitjanament bé, aquells que fan més faltes d’ortografia que els nens de primària i que no te’n deixen fer cap, aquells que no paren de remarcar els màsters, tesis i estudis que han cursat, aquells que tenen un ego més gran que el de tots els alumnes junts i aquells que es pensen que estem en una dictadura i ens tanquen amb pany i clau a classe prohibint-nos gairebé qualsevol cosa, com beure aigua, sovint sota l’amenaça d’expulsió.
Aquest any també he tingut el plaer de fer moltes amistats, tantes que no puc anomenar-les individualment però que quan llegeixin aquest text ja sabran que m’estic referint a elles. Però també he tingut l’honor de conèixer i conversar amb persones amb un cert prestigi al nostre país com el Ramon Pellicer, el Manel Fuentes, la Mònica Terribas, l’Iñaki Gabilondo, l’Arturo Pérez-Reverte, l’Emílio Pérez de Rozas, el Martí Anglada, el Joan Maria Morros, el Marc Martínez Amat, el Joaquim Maria Puyal, l’Eduardo Mendoza, el Sergi Belbel, l’Emma Vilarasau, l’Abel Folk, el Julio Manrique, la Mar Ulldemolins, el Josep Maria Espinàs, el Toni Puntí, el Jaume Figueras, el Roger Pera i el Joan Pera, entre altres.
També he començat a treballar per un mitjà de comunicació professional, la Revista Musical Catalana, he anat a les meves primeres Decennals, he fet un blog que ja té més de 22.200 visites, fet blog del dia 10 de febrer pel portal informatiu 3/24, la Warner m'ha acreditat per assistir a la preestrena de Harry Potter i les Relíquies de la Mort (Part II) a Barcelona com a periodista, m’han convidat al programa Ànima de TV3 on he pogut veure quin és el ritme de treball real d’un mitjà de comunicació professional, he estat, juntament amb uns quants companys, a la zona de premsa de la vaga general del 29-S i amb ells he fet el seguiment periodístic tant de les eleccions municipals com de les autonòmiques. A l’Escola Catalana de Doblatge he après què és un take i he doblat documentals, sèries, pel·lícules i dibuixos animats i he estat el clarinet principal de l’Orquestra de la UAB, amb la que hem estrenat una obra.
El termòmetre de la Plaça Cívica de la UAB |
Però han estat moltes més que aquestes, les coses que he fet i he après que, tot i que puguin semblar molt més quotidianes, no són pas menys importants: he votat per primera vegada en una consulta per la independència, en unes eleccions municipals i en unes eleccions autonòmiques, he après on és l’Arc del Triomf, he entès per què els carrers de l’eixample de Barcelona es diuen d’aquesta manera, he anat al Saló del Manga i al del Còmic i, per primera vegada, he assistit a un concert del Palau de la Música. He guanyat una beca, he descobert què són els FGC i he après que per anar a la UAB he de pagar per dues zones, he après que hi ha una pubilla i un hereu que representen Catalunya, he après que els de Terrassa es diuen egarencs i egarenques i que tenen una rivalitat històrica amb els de Sabadell, així com els de Tarragona i Reus, els de Tortosa i Amposta i els de Cardona i Solsona no es poden veure. He descobert quants escons té el parlament i he descobert que a la UAB hi pot arribar a fer "59 graus de temperatura" segons marca el termòmetre de la plaça cívica.
També m’he independitzat parcialment, traslladant-me a La Vila Universitària durant tot aquest curs. Allà he après que no sempre tens sort amb el company de pis, he deixat de creure en la superstició dels gats negres, he descobert que al seu supermercat, una barra de pa et pot costar un ull de la cara, que el Wi-fi de tota aquella zona és inviable i que quan et diuen que només compartiràs pis amb una persona no acaba de ser cert del tot ja que amb el contracte hi anaven un gran número de bestioles que t’anaves trobant ocasionalment –i no tan ocasionalment– pel pis.
Però tot això m’ha portat a una altra conclusió: malgrat que hi ha hagut moments més durs que d’altres, punts on l’estrès i l’ansietat eren molt alts i instants en què paties ja fos per una cosa o per una altra, el balanç del curs és més que satisfactori perquè, per sobre de tot, n’estic segur d’una cosa:
HE ESTAT FELIÇ.
Per això vull dir GRÀCIES a tots aquells que ho han fet possible.
Fins el curs que ve companys, fins el curs que ve Autònoma, fins el curs que ve Barcelona!
Bon estiu a tots!
Adrià is the best! Jajajja! Quina gràcia els 59º de temperatura, l'Arc de Triomf (de res per haver-te indicat), l'ego gegant d'alguns profes, el Julio Manrique... i t'has deixat els dinars a la cívica!
ResponEliminaEn fi... Molt bon estiu John Williams!
p.d.: Em sap greu no saber què vol dir arúspice, aquilón i paremia...! Ara ho buscaré xD
Gràcies Helen! Tenia ganes d'escriure aquest article i finalment he tingut temps! :) I sí, tens raó, m'he deixat el mítics dinars a la cívica que espero i desitjo que el curs vinent es repeteixin amb cafè(s) inclos(os), jeje.
ResponEliminaUna abraçada molt gran i bon estiu Hans Zimmer!
Adrià