dimarts, 5 d’abril de 2011

“Si no hi ha feina, me la invento”

Opinió 

Tot just fa una setmana que el programa 30 minuts de TV3, que analitza temes d’actualitat, va tractar un problema estructural que, de sempre, ha preocupat molt a la societat: la feina i l’atur, dues paraules que avui en dia semblen indissociables. Aquesta és una matèria de la que s’ha parlat molt i per això es va optar per enfocar aquesta mateixa qüestió des d’un altre punt de vista en què l’atur, les dificultats econòmiques o la immigració no van ser pas els protagonistes sinó que ho van ser els joves.
Ens trobem en un moment crític. Les estadístiques revelen que més de 700.000 joves espanyols no estudien ni treballen ¾la coneguda generació “ni-ni”¾. Això vol dir que un 20 % de la població no realitza cap tasca productiva per a la societat. Afortunadament, no tot està perdut. Sota el lema "Inventant el futur", el programa 30 minuts va exposar els casos de sis joves emprenedors que s’han mogut, s’han espavilat i, en definitiva, han tingut la iniciativa suficient per iniciar un projecte de futur.
“Si no em cregués el que estic fent no ho estaria fent”
Víctor Guixer té 16 anys i està cursant 2n de Batxillerat. Fa un any que va començar a produir música disco pel seu compte ja que, al ser menor d’edat, no podia ser discjòquei ni entrar a determinades discoteques. “Jo he decidit que m’agrada fer això i ho gaudeixo molt”, explica Guixer, que ha contactat amb productors musicals d’arreu del món com Damion Daniel, un discjòquei de Miami que ha fet gires per tot Amèrica del Nord. Ells dos han fundat Dirty House Society i, recentment, han gravat un disc, Disco Bitch, que una companyia italiana promocionarà per tot el món. Guixer creu que hem de pensar en el present perquè si pensem en l’endemà, la curiositat ens podrà.
“No tinc por al fracàs. Si caic sé que tornaré a sortir”
Jordi Alacraz és empresari turístic des dels 17 anys. Tot va començar quan va crear una primera agència de viatges a Sabadell; ara en té més de 70 i la seva seu és a les Illes Canàries. “Sóc jove i això em permet tenir idees més fresques i gastar més en innovació i en noves tecnologies; Internet és la clau”. El seu pare, que el va ajudar a muntar el negoci ja que estava a l’atur, el defineix com un jove molt nerviós que li agrada tenir-ho tot controlat i portar tota la feina. Alacraz té un nou projecte en ment: muntar una cadena d’hotels.
“Amb pocs diners i amb molta il·lusió es poden fer mil coses”
Carlos Casas és publicista i ha tingut una idea que pot ser revolucionària: com que no es poden instal·lar tanques publicitàries en zones properes a aeroports, Casas ha pensat que pot fer un màrqueting ecològic, plantant milers de flors que configurin la imatge d’allò del que es vol fer publicitat. Amb aquest projecte, els avions veurien aquest terreny durant un interval que oscil·laria entre els 9 i els 14 segons ¾el que suposaria que més d’un milió i mig de passatgers mensuals veiessin l’anunci¾. Ple d’entusiasme declara: “Sóc el suficientment jove com per aixecar-me si fracasso”.
“Quan tu emprens o guanyes o aprens”
Josep Torres té 19 anys i vol crear plataforma a Internet per vendre productes de consum directament al consumidor, sense intermediaris. “El que ha de tenir una bona empresa és un bon equip de treball”, afirma Torres, que creu que els models arcaics de negocis s’han de trencar i vol apostar per la innovació tecnològica. L’emprenedor, que ha estat vivint a Estats Units, explica que a Espanya no es té el concepte de risc, que és vital a la societat nord-americana. “Aquí, quan algú té un projecte i fracassa el tatxem amb una creu. En canvi, als Estats Units, el promocionen com a emprenedor que és. El risc i el fracàs són el camí cap a l’èxit”, exposa amb determinació, “El que és trist, però és que tots els meus coneixements no provinguin de la universitat o de l’escola, sinó dels amics, dels familiars i, sobretot, de la xarxa. Això és preocupant i és un problema del sistema educatiu”.
“M’he mogut molt per instint”
Rafa Pons té 30 anys i s’ha convertit en el seu propi promotor musical en un moment on les productores musicals ja no aposten per ningú. Pons s’encarrega de tot: de la part artística, de la publicitat, de la gestió i de la comptabilitat. “Les xarxes socials han estat bàsiques perquè el nostre projecte arribés fins on ha arribat”, explica el jove mitjançant les quals manté un contacte directe amb els seus fans, parlant-los dels seus discos, escoltant opinions i informant-los de les futures gires que farà.
“Amb perseverança i fe es pot tirar endavant qualsevol projecte”
Pau Garcia-Milà té 23 anys, però amb tan sols 17 va fundar la companyia EyeOs amb el seu soci Marc Sarcós. “Quan vam presentar la iniciativa tothom se’n va riure de nosaltres. Ara, algunes multinacionals són sòcies nostres”, comenta el jove, que és contínuament convidat per a fer conferències a nombroses escoles de negocis arran de l’èxit de la seva empresa i de les bones relacions que manté amb empresaris molt importants, com un dels cofundadors d’Apple. García-Milà diu que el seu error més gran va ser no acceptar de col·laborar amb els fundadors de Twitter, que li van proposar de formar part de l’equip directiu quan encara no era una plataforma coneguda. Tot i així, això no l’ha enfonsat, al contrari, l’ha motivat per aconseguir una gran projecció internacional. Garcia-Milà, creu que els joves tenen un gran potencial perquè són prou ingenus per menjar-se el món. “No saben com, però estem convençuts que ho aconseguirem”
Aquest programa del 30 minuts va deixar palesa aquesta darrera frase presentant com a prova aquests sis casos de joves extraordinaris que, sense que la seva edat fos un obstacle, han aconseguit crear un projecte amb el seu esforç i amb les seves ganes. Ara ens toca a nosaltres: si volem menjar-nos el món només ens cal tenir una idea, un full, un llapis i fer unes quantes trucades. A què esperem, doncs?


4 comentaris:

  1. És casualitat que tot siguin nois?
    M'imagino que també hi ha noies emprenedores...

    Helena

    ResponElimina
  2. Ei!
    Molt Interessant el tema. L'altre dia en vam estar parlant amb els del programa linktostart de Cisco Systems, i la veritat és que és un tema interessant per als joves. Cert que també hi han dones emprenedores (i segurament cada cop més).

    Salut i endavant!
    Marc

    ResponElimina
  3. Hola Helena! Això els hi hauiries de preguntar als del 30 minuts ja que és ben segur que hi ha moltes noies emprenedores (generalment les noies tenen més iniciativa que els nois).

    Fins aviat!

    ResponElimina
  4. Felicitats a tots els joves emprenedors que lluiten per defensar i dur a terme un projecte en el que creuen. Si surt bé perfecte, i si surt malament sempre es pot aprendre d'aquesta experiència. Sobretot no s'ha de perdre mai la il·lusió.

    Marian

    ResponElimina