Iñaki Gabilondo: "No us suïcideu, encara!"

Ahir la Facultat de Comunicació de la UAB va acollir un convidat molt especial, sobretot pels estudiants de periodisme. L’expectació per conèixer-lo era tan gran que l’Aula Magna de la facultat ja estava plena a vessar d’estudiants i professors de tot el campus mitja hora abans que comencés la xerrada, programada a les deu del matí. Però tot aquest enrenou estava justificat ja que la persona a la que tots estaven esperant no era ni més ni menys que Iñaki Gabilondo, un dels periodistes més importants d’Espanya, que els va honorar amb la seva presència durant gairebé dues hores.

La conferència, però, va començar amb un imprevist: just quan el degà anava a presentar al convidat, un grup d’unes 35 persones va comparèixer a la sala amb pancartes on s’hi podia llegir clarament el lema: “No als acomiadaments”. Després de llegir un breu manifest reivindicatiu, la comparsa va girar cua i l’acte va poder començar ja sense cap entrebanc.

Manifestants en contra dels acomiadaments

Gabilondo signant un llibre

Iñaki Gabilondo no estava pas a Catalunya de visita sinó que tenia un motiu de pes: la presentació el seu darrer llibre titulat “El fin de una época”, publicat per l’editorial Barril & Barral. David Guzmán i Juan Barril, editor i director de l’empresa, respectivament, i Josep Maria Català, degà de la Facultat de Comunicació, el van acompanyar durant tot l’acte. Ja des de bon principi Gabilondo va voler deixar ben clar que el títol del llibre no era cap paral·lelisme amb la seva vida personal. És a dir, no es referia a què l’etapa que ell acabava de tancar hagués marcat la fi d’una època, com diverses persones havien interpretat erròniament, segons va comentar. Al que realment es refereix és que el món està vivint una “fantàstica transformació” i especialment el món de la comunicació el qual no sabem ni com serà demà. “Estem en una etapa en què tota il·lusió ha de lluitar contra una barrera enorme, contra una onada de menyspreu i escepticisme total”, va anunciar el periodista. En aquesta mirada al futur més immediat, no va trigar a sorgir noms com Facebook o Twitter:  “Les xarxes socials no acabaran amb la nostra professió però sí la modificaran”, va explicar i ho va defensar amb l’argument que les cinc empreses més grans del món no existien fa 15 anys i deuen part del seu èxit a les noves tecnologies.

“L’enemic més gran de la llibertat d’expressió és l’atur”, va dir Gabilondo. Tot i així va voler tranquil·litzar els estudiants dient que sovint es té la sensació que ens ha tocat viure en la pitjor època i això no és cert. “No és la primera ni l’última vegada que el futur està difícil”, va dir el periodista, amb un gran optimisme, recalcant que els horitzons mai no estan del tot tancats. “Moltes de vosaltres penseu que entrar en un mitjà de comunicació és el més difícil i jo us diré que no. En tot cas és la segona cosa més difícil ja que per entrar en una empresa sempre pots recórrer a artificis i influències. El que és més complicat és quedar-te en una empresa ja que has de tenir una forta solidesa personal, una gran capacitat de treball i una mirada crítica. Gabilondo va recalcar que per aconseguir aquests atributs és molt important dominar la llengua i la formació professional però que la nostra personalitat no la constituirien pas els professors ni els programes educatius sinó nosaltres mateixos tenint interès per les coses. Tal i com va dir, els periodistes han d’estar en plena “gimnàstica mental” ja que els periodistes fluixos que no arriben a ser ningú no és per falta d’estudis, sinó per falta de personalitat.

Gabilondo a la conferència

Gabilondo va mostrar la seva preocupació per la salut actual del periodisme ja que creu que les empreses ¾culpables de la crisi¾ han transgredit els principis fonamentals del periodisme i que la lògica del gerent està predominant, actualment, sobre la informació. “Avui en dia, a les fires de la comunicació es parla d’empresa i d’aparells tecnològics en comptes de continguts”, va dir el periodista remarcant la responsabilitat social que hauria de tenir la professió envers la societat, que té el dret a la informació. “No hem de pensar en servir a la ideologia del mitjà. Hem de pensar que la qualitat és més important que l’audiència”, va remarcar. Per això Gabilondo va explicar que els nostres destinataris són capitals. “Nosaltres quan fem la informació ens imaginem una persona física i ens dirigim a ella directament. Però la resta de periodistes actuals, un 98%, no parlen a un oient concret”, va dir deixant ben clar que només que hi hagi una persona que els escolti i els cregui, lluitaran per no perdre-la.  

Els periodistes són persones que haurien de tenir el compromís d’algú que està administrant un bé aliè. Segons Gabilondo el seu sentit ha de ser allò la societat i les persones. “Hem de començar a tenir consciència de servidor. Qui no tingui interès per les coses comunitàries s’ha equivocat de professió”. Parafrasejant a Kapuchinski amb la frase “Los cínicos no sirven para este oficio”, Gabilondo va exemplificar que no s’ha de pensar mai en un mateix si es vol exercir el periodisme amb dignitat. “Sé que és difícil i teniu dret a desanimar-vos i a ser escèptics però mai a rendir-vos perquè la història l’ha d’escriure algú. Així que... no us suïcideu, encara!”.